Com qui juga al d¨°mino

Benvolguts, no sabeu com m¡¯alegra que trieu un llibre meu per al vostre club de lectura, i que em proposeu d¡¯assistir-hi. M¡¯encantaria. He visitat molts clubs i sempre els he trobat enriquidors, sovint la conversa ha lliscat fins ben tard. M¡¯encantaria, dic. Tanmateix, ser¨¦ franc: m¡¯he perdut clubs perqu¨¨ les condicions no eren dignes. M¡¯explique. Molta gent d¨®na per fet que els escriptors ¡ªa difer¨¨ncia dels lampistes, els obrers, els metges, els advocats o els bibliotecaris¡ª no treballem, que escrivim per passar l¡¯estona, com qui juga al d¨°mino. Creieu-me: hi ha gent que ens considera pesseters si exigim que se¡¯ns tracte com a qualsevol altre ¨¦sser hum¨¤ que treballa.

Cada llibre que publique em costa, pel cap baix, cinc anys de feina. Per tal d¡¯escriure¡¯l, he hagut d¡¯agafar-me algun curs d¡¯exced¨¨ncia i diverses reduccions de jornada del meu treball habitual, un treball que ¨¦s un peatge per poder passar amb la fam¨ªlia. Molts diners no cobrats ¡ªperduts¡ª, i molt¨ªssimes hores, per poder escriure. Ja sabeu com estan les vendes ¡ªa l¡¯autor, li n¡¯arriba un deu per cent¡ª, i el tema de la pirateria. Mis¨¨ria i poca cosa m¨¦s. Assistir al vostre club ¨¦s feina ¡ªagradable¡ª i, sobretot, temps. Si hi vaig ¨¦s per explicar-vos coses sobre el llibre que heu llegit: com es gest¨¤, com el vaig escriure, els entrebancs i les an¨¨cdotes del proc¨¦s... Hi ha la vida del text des que salta la primera espurna en la ment de l¡¯autor fins que, ja editat, reposa a l¡¯aparador d¡¯una llibreria. I tamb¨¦ hi ha la vida del llibre independent de l¡¯autor, on els cr¨ªtics, els llibreters i, sobretot, els lectors, decidiran un dest¨ª d¡¯¨¨xit o de silenci. Fa vergonya ser obvi, per¨° tot aix¨° que l¡¯autor us pot contar, i que enriquir¨¤ la vostra visi¨® del llibre, s¡¯ha de preparar. Repetisc: ¨¦s feina, i temps. No sols el temps de despla?ar-se i d¡¯estar amb vosaltres fent tert¨²lia.

Ho s¨¦: alguns autors us han visitat sense cap compensaci¨®. No ho dubte. A mi no em val, aquest argument. Que les dones hagen carregat fins ara amb tota la feina de casa no justifica aquest ab¨²s en tantes llars. Que moltes dones continuen trobant-ho normal, tampoc.

?Demaneu els serveis d¡¯un lampista, d¡¯un obrer, d¡¯un metge, d¡¯un advocat o d¡¯un bibliotecari sense pagar? Els considereu pesseters, si ho exigeixen? Digueu que admireu la meua escriptura, que heu passat bons moments llegint el llibre, que us ha fet pensar o us ha commogut. No negar¨¦ que aix¨° m¡¯anima, com qualsevol elogi anima qualsevol individu que fa, amb vocaci¨®, una feina. Alhora, per¨°, negueu valor al meu temps i al meu treball, i penseu que l¡¯he de fer, a difer¨¨ncia de la resta de la humanitat, de franc, car som entre amics. Per¨°, on s¡¯ha vist un amic que, ja de primeres, com a carta de presentaci¨®, et menysprea?