Afinitats electives

El llibre, editat per Planeta el 1989, t¨¦ un t¨ªtol que ¨¦s tota una declaraci¨® de principis: Sin cambiar de bandera. En aquest volum de mem¨°ries, Jos¨¦ Utrera Molina ¡ªjerarca franquista des del 1956, ministre d¡¯Habitatge amb Carrero Blanco i ministre secretari general del Moviment amb Arias Navarro fins al mar? del 1975, quan va ser destitu?t per ser massa ultra¡ª exhibeix un fervor gaireb¨¦ religi¨®s cap a la figura i l¡¯obra del seu caudillo i una fidelitat ideol¨°gica infrangible: ¡°No estic disposat a oblidar qu¨¨ vaig ser, ni em penedeixo per tant del que s¨®c. El passat, el present i el futur enllacen la meva irrevocable vocaci¨® falangista¡±.

Com a l¨°gica conseq¨¹¨¨ncia d¡¯aix¨°, el relat d¡¯Utrera Molina considera Joan Carles de Borb¨® un perjur, i Torcuato Fern¨¢ndez-Miranda, Adolfo Su¨¢rez i molts altres art¨ªfexs de la transici¨® una colla de tra?dors. Segons ell, la destrucci¨® de l¡¯¡°Estat del 18 de juliol¡± es va aconseguir ¡°no per la for?a dels adversaris, sin¨® per la covardia de qui m¨¦s obligats estaven a defensar-lo¡±, i el resultat, ¡°segons els termes de la Constituci¨®¡±, ¨¦s una vida pol¨ªtica ¡°en qu¨¨ tota la gallardia ¨¦s inexorablement condemnada i tota la lleialtat al que va ser el nostre passat, male?da i proscrita¡±.

Francofalangista irredempt, Utrera va batejar el primog¨¨nit dels seus vuit fills amb el nom de Jos¨¦ Antonio ¡ªno cal preguntar en honor a qui¡ª i va casar la tercera, Mar¨ªa del Mar, amb Alberto Ruiz-Gallard¨®n. Per¨° si porto tot aix¨° a col¡¤laci¨® ¨¦s perqu¨¨, gaireb¨¦ nonagenari, el nostre personatge continua actiu en el debat pol¨ªtic. La setmana passada, sense anar m¨¦s lluny, va publicar a l¡¯Abc l¡¯article titulat Espa?a desamparada: una crida per ¡°evitar les terribles conseq¨¹¨¨ncies d¡¯un nou front popular¡±, presumpta alian?a que ¡°propugna la liquidaci¨® de l¡¯ess¨¨ncia d¡¯Espanya, de les forces armades, de les tradicions i les banderes...¡±. ¡°He de proclamar ¡ªescriu un angoixat Utrera¡ª la meva profunda preocupaci¨® davant del perill¨®s abisme que s¡¯obre en l¡¯horitz¨® proper de la meva p¨¤tria.

Aquest mateix dilluns, entrevistat per un redactor d¡¯El Mundo, l¡¯exsecretari general del partit ¨²nic franquista reblava el clau: un govern amb Podem portaria Espanya ¡°altra vegada cap a una guerra civil¡±. ¡°M¡¯ofereix m¨¦s simpatia Ciutadans¡±, conclo?a. Aix¨° ¨²ltim no ¨¦s estrany, si recordem que el 26 de setembre passat (vig¨ªlia dels comicis catalans del 27-S), Utrera va publicar en un digital amb nom expressiu (Arriba) una pe?a titulada Catalu?a nunca dejar¨¢ de ser espa?ola, en qu¨¨ es podia llegir: ¡°Estem en vig¨ªlies d¡¯un esdeveniment inigualable, d¡¯una tra?ci¨® que posa els p¨¨ls de punta (...). Jo acuso el senyor Mas de tra?dor¡±.

No, naturalment, no es pot responsabilitzar Ciutadans de les simpaties que li professa Jos¨¦ Utrera Molina; alg¨² que ¡ªdit sigui de pas¡ª no ha mostrat mai cap penediment ni ha demanat perd¨® ni disculpes per haver servit durant d¨¨cades una dictadura sanguin¨¤ria... i que, tanmateix, continua publicant terceres en un diari tan respectable i benpensant com l¡¯Abc. De la mateixa manera que ¡ªsuposo¡ª no es pot responsabilitzar el conjunt de l¡¯independentisme catal¨¤ de les simpaties que li ha manifestat ¨²ltimament Arnaldo Otegui... i que tant han fet salivar a algun columnisme unionista. Cert, les organitzacions independentistes no han rebutjat expressament les floretes d¡¯Otegui; tampoc no tinc not¨ªcia que ning¨² de Ciutadans hagi renegat de simpatitzants amb el perfil del sogre de Ruiz-Gallard¨®n, membre del consell de ministres que va ¡°validar amb la seva signatura¡± l¡¯execuci¨® de Salvador Puig Antich.

En tot cas, la irrupci¨® del senyor Utrera ¡ªaquest vell palad¨ª de la ¡°democr¨¤cia org¨¤nica¡±¡ª en l¡¯ins¨°lit escenari de bloqueig que ofereix ara mateix la pol¨ªtica parlament¨¤ria espanyola m¡¯ha suscitat una modesta reflexi¨®. Des de fa d¨¨cades, des de molt abans de l¡¯eclosi¨® sobiranista, periodistes, articulistes i fins i tot historiadors han estat buscant elements objectius (contactes, idees, afinitats...) que connectin el nacionalisme catal¨¤ amb el feixisme, el nazisme, etc¨¨tera. Els resultats de l¡¯esfor? s¨®n menys que minsos.

En canvi, no sembla que hagi atret gaireb¨¦ ning¨² la tasca de reconstruir la genealogia del nacionalisme espanyol, partint de les seves expressions actuals (el PP, Ciutadans, bona part del PSOE) i remuntant-se fins als or¨ªgens i les fonts inspiradores, m¨¦s sovint uniformades de caqui o de blau bergara que vestides amb camisa blanca i corbata. I mira que seria una tasca f¨¤cil, quan el falangista Utrera pot simpatitzar amb Ciutadans sin cambiar de bandera!

?

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.