Emperadors nus

?s temps d'incredulitats. Sembla que l'¨²nica reacci¨® raonable davant moltes de les not¨ªcies que ocupen la nostra actualitat ¨¦s la boca oberta. Com pot ser? Com ¨¦s possible, per exemple, que Europa acordi saltar-se les seves pr¨°pies normes i els drets fonamentals per no acceptar els refugiats sirians, aquest rostre del que vam ser nosaltres tantes vegades al segle XX? Aquesta setmana descobr¨ªem que, en l'acord entre Turquia i la Uni¨® Europea, els nostres governants decidien ignorar la Convenci¨® de Ginebra i eliminar la possibilitat de demanar asil a la UE, a canvi de milions d'euros pagats a Turquia per poder mirar cap a un altre costat.

Curiosament, l'Europa en la qual partits d'extrema dreta i amb un discurs racista atrapen m¨¦s del 20% dels vots en diversos pa?sos mira amb superioritat moral uns Estats Units fascinats amb Donald Trump. Amb tanta biga a l'ull resulta dif¨ªcil assenyalar amb credibilitat la palla en l'ull ali¨¨. El nostre emperador va nu, per¨° en comptes de cridar-lo pels balcons insistim a fregar-nos els ulls, confiant que la pr¨°xima vegada que fixem la vista les coses hauran canviat. Optimisme de l'intel¡¤lecte sense indici de voluntat.

M¨¦s a prop, veiem com el ter? de la poblaci¨® espanyola en risc de pobresa o exclusi¨® social segueix inalterable mentre remunten els preus de l'habitatge i els articles de consum. En aquesta pujada de gener eterna (set anys ja de crisi!), l'actualitat segueix segrestada pels pactes a les altures, els combats de testosterona i un fil musical insuportable que deixa anar sense parar casos de corrupci¨® i saqueig del p¨²blic per omplir butxaques privades. Per¨° fins aqu¨ª tot b¨¦, insisteixen. L'emperador no va nu, ¨¦s que t¨¦ calor i ha decidit sortir a lluir-se al natural, entre els aplaudiments dels que sempre preferiran apropar-se a l'arbre que coneixen que apostar per untar les llavors del que ¨¦s nou. M¨¦s val boig conegut. Al marge de l'espectacle, els de la boca oberta no s¡¯ho poden creure. Com pot ser?

A la cantonada, alguns decideixen canviar el decorat de l'obra de teatre que representen des del 2012 sense aixecar cap sospita. Els independentistes que ahir posaven a la trinxera enemiga els que dubtaven de ¡°la voluntat del poble¡± i els seus representants, s'apropen avui a figures mitol¨°giques condemnades durant mesos com el refer¨¨ndum a l'escocesa o el federalisme. Sense despentinar-se, els que ahir van for?ar aliances partint de l'eix nacional pel b¨¦ d'una independ¨¨ncia que es prometia immediata (¡°les ¨²ltimes eleccions de la Catalunya auton¨°mica¡±) avui recuperen els seus aliats naturals per aprovar pressupostos, mantenir privilegis i apuntalar un statu quo que no va deixar mai de ser prioritari. Que canvi? tot perqu¨¨ no canvi? res. A l'emperador ja no el tapa ni l'estelada.

Al conte de Hans Christian Andersen El traje nuevo del emperador, quan el monarca surt al carrer amb una tela invisible per als est¨²pids, un nen trenca l'encanteri i rebel¡¤la el que tots veuen per¨° que ning¨² no s'atreveix a expressar, que l'emperador va nu, i que dir-ho no ¨¦s d'est¨²pids, sin¨® de l¨²cids. Al conte, n'hi ha prou amb un boc¨ª de realitat, una veritat, per trencar l'encanteri i apoderar els de la boca oberta. N'hi ha prou amb un nen perqu¨¨ en un exercici d'empatia social tots diguin prou a l¡¯estafa. I com podria ser d'una altra manera? Us imagineu un conte en el qual l'emperador an¨¦s nu i davant l'evid¨¨ncia i la den¨²ncia la majoria es limit¨¦s a mirar cap a una altra banda, a fer com si no pass¨¦s res, incapa?os d'enfrontar-se al seu propi rid¨ªcul?

Tanmateix, aquest extrem, impossible d'incorporar a cap conte per a nens i nenes (intenteu-ho!), ¨¦s una de les imatges m¨¦s precises i m¨¦s tr¨¤giques que il¡¤lustren el moment actual. Davant del desprop¨°sit, la incredulitat paralitzant. Davant la burla sostinguda davant el sofriment, els ulls tancats. Davant la presa de p¨¨l, la negaci¨® autoimposada.

Potser far¨¤ falta un Howard Beale que cridi des dels televisors: I am mad as hell and I am not going to take it anymore! O un moviment de lucidesa que prengui les urnes per capgirar-les. O m¨¦s nens i nenes que ens preguntin el que ¨¦s obvi. Per¨° alguna cosa far¨¤ falta, perqu¨¨ aquesta process¨® incansable d'emperadors nus es fa ja insuportable.

Gemma Galdon ¨¦s doctora en Pol¨ªtiques P¨²bliques.