Cinc forns de pa de veritat de Catalunya

?nnia Monreal ¨¦s una boja del pa, li encanta. Per aix¨°, ha recorregut i continua recorrent Catalunya per trobar els forns on el fan m¨¦s bo. A m¨¦s, aquesta panarra, que tamb¨¦ ¨¦s periodista, ha compartit la seva passi¨® en un llibre, De pans per Catalunya, publicat per SD Edicions, el primer que recull tot l¡¯ofici d¡¯aquesta mescla genial de farina i aigua. ?s com una b¨ªblia del pa, en qu¨¨ repassa la tradici¨® fornera i parla de les f¨®rmules d'elaboraci¨®, i tamb¨¦ ¨¦s una bona guia de les fleques que hi ha arreu del territori. Ning¨² millor que ella per seleccionar els cinc forns de pa catalans que mereixen una excursi¨®. ?s una tria molt personal, adverteix, feta a partir de com li agrada el pa: cruixent, amb la crosta gruixuda, la molla una mica densa i un punt ¨¤cid.

Forn Rony¨®, Torregrossa (Pla d¡¯Urgell)

Aquest forn, regentat per Jes¨²s Querol, porta el nom del pa de rony¨®, que ¨¦s un pa senzill sense additius que es cou al forn de llenya i amb flama viva, i ¨¦s t¨ªpic de les Garrigues, territori ve¨ª. La seva fama ja s¡¯ha escampat per tota la comarca i tenen uns quants pans que mereixen una escapada, com el pa bruna, ric en cereals i fibra, i el pa de xeixa, fet amb aquest cereal que s¡¯havia utilitzat molt a Catalunya per¨° havia caigut en des¨²s perqu¨¨ no ¨¦s gaire productiu. Xeixa, forment i florence aurora s¨®n els tres tipus de blats m¨¦s utilitzats hist¨°ricament a Catalunya. Amb la coca de pa, la coca de forner i el pa de xocolata o el de ceba tamb¨¦ l'encertareu. Carrer Roser, 66, Torregrossa (Pla d¡¯Urgell).

Can Geroni, Vilanova del Vall¨¨s (Vall¨¨s Oriental)

Can Geroni ¨¦s una botiga d'alimentaci¨® familiar on hi trobareu de tot, t¨ªpica dels pobles, i hi tenen dos mostradors, el de la xarcuteria i el del pa. A c¨¤rrec d'aquest aliment b¨¤sic hi ha Albert Puig, que ¨¦s la tercera generaci¨® d'una saga de forners que fa el pa de forma artesana. S¨®n singulars els seus pans cruixents amb gustos diferents i el pa tradici¨® de 48 hores, fet seguint les directrius del pa franc¨¨s anomenat de tradici¨®, amb una farina concreta (en aquest cas, farina francesa T55 o T65) i que reposa i fermenta en fred durant 48 hores. Carrer Palma, 37, Vilanova del Vall¨¨s (Vall¨¨s Oriental).

Ca l'Arseni, Sant Sadurn¨ª d¡¯Anoia (Alt Pened¨¨s)

Arseni Galofr¨¦ va aprendre l¡¯ofici del seu pare, que havia mecanitzat tota la producci¨®, i va decidir fer marxa enrere, per elaborar el pa tal com ho feia el seu avi. Per formar-se va anar a Fran?a, on hi ha les millors escoles de forners ¨Cen aquest pa¨ªs calen quatre anys per ser forner, mentre que aqu¨ª aquesta formaci¨® nom¨¦s requereix un any¨C. Alguns dels pans m¨¦s curiosos que elabora s¨®n els que beuen de les vinyes, com un tipus de pa que deixa fermentar dins d¡¯una b¨®ta. Tamb¨¦ posa raspes de ra?m al llevat natural per fer un pa de pag¨¨s amb regust del fruit del vi. Carrer Pi i Maragall, 16, Sant Sadurn¨ª d¡¯Anoia (Alt Pened¨¨s).

Cal Pujals, Sant Boi de Llu?an¨¨s (Osona)

Tamb¨¦ conegut com a cal Sendu, aquest ¨¦s un forn de poble de tota la vida, dels que no ha perdut l¡¯ess¨¨ncia, perqu¨¨ no va rendir-se a la industrialitzaci¨®. Ara el porten dos germans, Dani i Sergi Pla. Conserva el mostrador de marbre i la ganiveta antiga de tallar el pa, i han recuperat el forment, un dels tipus de blat m¨¦s t¨ªpics catalans, que treballen en un petit obrador i couen amb forn de llenya. A m¨¦s, formen part de Ruta del pa del Llu?an¨¨s, promoguda per la Diputaci¨® de Barcelona per donar valor a la tradici¨® del pa. Aquesta ruta permet visitar molins, farineres i fleques que mantenen el gust pel bon pa. Pla?a Nova, 4, Sant Boi de Llu?an¨¨s (Osona).

Fleca Pons, Colomers (Baix Empord¨¤)

Colomers ¨¦s un municipi de menys de 200 habitants on la fleca Pons t¨¦ tot el pa venut. Aix¨ª que si hi aneu, millor encarregar-lo. Hi trobareu poca varietat, b¨¤sicament pa de pag¨¨s, pa de barra, coca de pa i coca de forner, per¨° tot bon¨ªssim. A m¨¦s, com en molts llocs de les comarques gironines, la coca t¨¦ una forma diferent, m¨¦s ovalada i amb un talls al centre, que li d¨®na un aspecte semblant a la fogassa francesa (fougasse). La fleca ¨¦s petita i ben senzilla, un mostrador, una balan?a de les d'abans i unes lleixes per col¡¤locar el pa s¨®n tot el que necessiten. ?s un d¡¯aquells forns on sembla que s¡¯hagi aturat el temps. Carrer Nou, 7, Colomers (Baix Empord¨¤).