Les desigualtats socials fixaran els recursos dels ambulatoris

Les desigualtats socials passen factura a la salut. No ¨¦s el mateix el que veu un metge d¡¯un ambulatori de Pedralbes que el que arriba a una consulta de Ciutat Meridiana. La renda familiar del primer cas ¨¦s sis vegades superior a la del segon, la taxa d¡¯atur es dispara al ve?nat de Nou Barris i els nivells d¡¯escolaritzaci¨® i estudis superiors s¨®n molt superiors a la barriada de la zona alta de Barcelona. Partint del punt que aquestes difer¨¨ncies provoquen m¨¦s o menys problemes sanitaris ¨Cel 80% dels factors que determinen la salut s¨®n socials¨C, el Departament de Salut ha decidit analitzar les necessitats socials dels catalans per reassignar els recursos que destina als centres d¡¯atenci¨® prim¨¤ria (CAP).

A partir d¡¯ara, el full de ruta dels ambulatoris catalans es definir¨¤ segons les necessitats socioecon¨°miques de la seva poblaci¨® de refer¨¨ncia. El conseller de Salut, Toni Com¨ªn, va anunciar fa uns dies que el Departament radiografiar¨¤ la situaci¨® social dels pacients i, en funci¨® de les seves necessitats, repartir¨¤ els recursos entre els centres d¡¯atenci¨® prim¨¤ria. ¡°El principi que volem aplicar no ¨¦s el de: mateixa poblaci¨®, mateixos recursos, sin¨® el de: mateixes necessitats, mateixos recursos¡±, va apuntar.

Fins avui, Salut es basava en l¡¯an¨¤lisi d¡¯elements demogr¨¤fics i geogr¨¤fics per repartir els pressupostos entre els CAP. L¡¯¨²nic criteri social que es mesurava era el nivell de renda dels pacients assignats. La nova mesura preveu estudiar els determinants socials que empra l¡¯¨ªndex MEDEA, que avalua les privacions de la poblaci¨® per accedir als recursos socials i materials. L¡¯atur, el nivell d¡¯estudis o el frac¨¤s escolar dels joves tamb¨¦ comen?aran a ser un factor a tenir en compte.

Com¨ªn va anunciar la seva mesura en un lloc paradigm¨¤tic, el CAP de la Mina, exemple d¡¯efici¨¨ncia i bona pr¨¤ctica, segons el conseller, malgrat els alts ¨ªndexs de privaci¨® que pateix la seva poblaci¨® a l¡¯hora d¡¯accedir a la sanitat. ¡°Aqu¨ª hi ha molt m¨¦s atur, menys escolaritzaci¨® i menys capacitat d¡¯autocura que en altres zones de Barcelona. Tenen un estil de vida poc saludable¡±, reflexiona la doctora Clara Pareja, directora del CAP. Precisament aquests condicionants de salut eleven la prevalen?a de diabetis, cardiopaties i problemes de salut mental. L¡¯ambulatori t¨¦ 15.000 pacients assignats, la meitat del que sol tenir de mitjana un CAP a Catalunya. ¡°A la nostra consulta ve el 84% de la poblaci¨® assignada, ¨¦s a dir, molta m¨¦s gent que a altres centres i amb m¨¦s freq¨¹¨¨ncia, a causa de la complexitat dels problemes que presenten¡±, apunta Pareja. La doctora assegura que les facilitats d¡¯accessibilitat i la implicaci¨® comunit¨¤ria en activitats socials i de promoci¨® de la salut s¨®n claus.

Altres ambulatoris que s¨®n susceptibles a rebre m¨¦s recursos a causa de les condicions socials del seu entorn aplaudeixen la mesura ¡°amb matisos¡±. ¡°Cal saber si aquesta mesura implica m¨¦s pressupost o simplement es treuen recursos a un per per donar-los a uns altres i socialitzar la mis¨¨ria¡±, apunta Joan Herreros, delegat de Metges de Catalunya (MC) al CAP Gatassa de Matar¨®. L¡¯index MEDEA de la seva zona ¨¦s ¡°catastr¨°fic¡± i els seus recursos, molt limitats. Amb un 34% d¡¯immigraci¨®, l¡¯idioma ¨¦s sovint un obstacle. Els problemes de salut mental (depressi¨® i ansietat) per l¡¯estr¨¨s laboral i les dificultats econ¨°miques, cardiopaties en pacients joves i addiccions s¨®n habituals.

La doctora Silvia Membrillo, delegada d¡¯MC al CAP Ramona Via del Prat s¡¯acosta a aquesta opini¨®: ¡°La quota est¨¤ massificada¡± perqu¨¨ no es reposen facultatius, hi ha llistes d¡¯espera de setmanes per anar al metge de cap?alera i problemes de salut mental a l¡¯al?a fan palesa la situaci¨® ¡°dram¨¤tica¡± del seu CAP. ¡°Tenim pacients grans amb un alt ¨ªndex d¡¯analfabetisme que, quan van a l¡¯especialista, no entenen res i tornen a la consulta perqu¨¨ li expliquem¡±, apunta Membrillo. Les llistes d¡¯espera tamb¨¦ provoquen que els pacients ¡°hiperconsulten¡±. En definitiva, m¨¦s c¨¤rrega de feina per a uns facultatius que reclamen m¨¦s temps.