La misteriosa Vella Quaresma de can Foix

A les dues pastisseries Foix de Sarri¨¤ venen des de fa gaireb¨¦ mig segle, any rere any, la mateixa Vella Quaresma. Generacions de nens de Sarri¨¤, Sant Gervasi i m¨¦s enll¨¤ saben qu¨¨ representa aquesta figura de set peus gr¨¤cies a la Foix. ?s una de les velles quaresmes m¨¦s reprodu?des i conegudes de Catalunya. Per¨° ni tan sols la persona que la va adquirir, el mateix director de l'empresa, Jordi Madern, sap d'on prov¨¦ aquesta vella que els acad¨¨mics troben excepcional.

¡°Antiga tradici¨® catalana que t¨¦ el seu origen a Palma i a l'Alguer. La Quaresma s¨®n les set setmanes que hi ha entre el Dimecres de Cendra i el Diumenge de Pasqua. Fa molts anys la gent gran havia de viure la quaresma amb molta austeritat i fent dejunis molt severs. Per¨° van voler donar als infants una mica d'alegria dins la quaresma. ?s per aix¨° que a la Vella Quaresma se li posaven set peus, que representaven els set diumenges, on es penjaven llaminadures per als menuts. Cada diumenge li arrencaven un peu i aix¨ª podien veure com s'anaven acostant a la Pasqua¡±.

Aquesta definici¨® de la tradici¨® acompanya cada vella quaresma que ven la Foix des dels anys setanta. ¡°Sempre ens hem implicat en la cultura i les tradicions catalanes, i en aquell moment, durant la dictadura, aprofit¨¤vem cada oportunitat per fer-ho¡±, explica Madern, que ¨¦s el gerent de la Foix, el negoci que van fundar els pares del poeta J. V. Foix. Madern t¨¦ 78 anys i diu que la mem¨°ria li falla. T¨¦ present que la Carmona, una amiga que regentava una botiga de joguines a General Mitre, entre Muntaner i Balmes, va portar de Mallorca aquesta vella quaresma. Era amiga seva, feien ioga junts a casa d'una tal senyora Estrad¨¦, al carrer Teodora Lamadrid, 25. ¡°En aquells anys poca gent practicava el ioga. La senyora Estrad¨¦ el va aprendre d'un alemany¡±, recorda Madern. Tamb¨¦ apunta que la Carmona va tancar la botiga i va marxar a viure fora de Barcelona. No pot afegir res m¨¦s.

Madern ¨¦s fill de la cosina del poeta Foix. Va entrar a treballar com a aprenent a les pastisseries de Sarri¨¤ el 1952. Madern em rep al seu despatx, a l'antiga resid¨¨ncia de la fam¨ªlia Foix, el pis superior a la pastisseria de Major de Sarri¨¤. ?s una petita habitaci¨® amb dues taules, llibres, carpetes, un quadre de T¨¤pies i una vella caixa forta. L'apartament dels Foix serveix avui de magatzem dels dol?os i dels productes que venen a l'establiment. Encara es conserven murals florals als sostres, llums antigues i la capelleta de la fam¨ªlia. La pastisseria de l'avinguda de la Reina Elisenda era territori del poeta Foix. Era una botiga de queviures que va tancar el 1922 i que J. V. Foix va comprar per ampliar el negoci i per establir-hi el seu espai de treball. All¨¤ escrivia i es reunia amb els principals intel¡¤lectuals catalans del moment, des de Josep Maria de Sagarra fins a Salvador Dal¨ª.

L¡¯enigma del ciri

Madern fa esfor?os per recuperar noms i dades; no pot precisar l'any exacte en qu¨¨ va comen?ar a comercialitzar la Vella Quaresma que li va oferir la Carmona. Tampoc sap qui n'¨¦s l'autor o autora. Madern suggereix que potser apareix al Costumari catal¨¤?de Joan Amades. Per¨° al Costumari catal¨¤?no hi surt, i l'Associaci¨® Cultural Joan Amades no l'ha vist als arxius del folklorista. Jaume Guiscafr¨¨ ¨¦s professor de Filologia Catalana i de Teoria del Folkore de la Universitat de les Illes Balears. La Vella Quaresma de la Foix el sorpr¨¨n perqu¨¨ t¨¦ un component inusual: carrega un ciri pasqual. ¡°S'aparta de la representaci¨® iconogr¨¤fica habitual a Mallorca i a Menorca, en qu¨¨ la figura duu un bacall¨¤ i unes graelles (de vegades tamb¨¦ un setrill) o b¨¦ un bacall¨¤ i un cistell amb verdures, per¨° no un bacall¨¤ i un ciri. Sembla que aquesta innovaci¨® iconogr¨¤fica ¨¦s cosa del moss¨¨n Miquel Anglada¡±, valora Guiscafr¨¨. Miquel Anglada (1933-2003) va ser rector de la catedral de Menorca. Anglada va dibuixar la Vella Quaresma que li inspirava la seva experi¨¨ncia familiar i vital. La seva explicaci¨® va ser recollida al blog Cultura Popular de Menorca: ¡°El bacall¨¤ ha esdevingut un mos per a la gent de paladar fi. L¡¯estrall del Carnaval gaireb¨¦ no t¨¦ sentit perqu¨¨ les sales de ball resten obertes tota la quaresma¡­ Per a?¨°, tamb¨¦ he volgut donar una cara nova a la meva ¨¤via Corema [la Vella Quaresma a les Balears ¨¦s coneguda com Jaia Corema] ¨Crecord rialler de s¡¯¨¤via Nena. Duu un llum enc¨¨s ¨Cmig ciri de la Candelera, mig ciri Pasqual¨C perqu¨¨ preparam la Pasqua¡±.

Andreu Ramis, un dels principals folkoristes de les Balears, m'adre?a al treball m¨¦s exhaustiu que s'ha escrit sobre la quaresma a les Balears, un assaig de Gabriel Llompart publicat el 1976 a la revista Mayurqa. Llompart no mostra cap vella quaresma que s'assembli a la de la Foix ni esmenta l'excepcionalitat del ciri pasqual.

La pista es perd

A partir de les dades de Madern dedueixo que la botiga de joguines d'on va sortir la Vella Quaresma de la Foix ¨¦s Cavall de Cartr¨®. Cavall de Cartr¨® va acabar sent una cadena de joguines de qualitat i tradicionals. La botiga de General Mitre s'ubicava entre Muntaner i Balmes, al costat de mar, com apunta Madern. On hi havia Cavall de Cartr¨® ara hi ha una perruqueria Raffel Pag¨¨s. L'encarregada de la perruqueria em recomana que parli amb la Farm¨¤cia Joaquima Rius, situada al costat, perqu¨¨ havien estat clients de la botiga. Montse Grau, empleada de la farm¨¤cia, recorda la propiet¨¤ria de Cavall de Cartr¨®. No en t¨¦ present el nom, per¨° sap que viu a Sant Cugat del Vall¨¨s, on ella tamb¨¦ resideix. Em pot dir l'edifici d'on l'ha vist entrar i sortir. A l'edifici aconseguim, Grau i jo, identificar l'antiga propiet¨¤ria de Cavall de Cartr¨®: Maria ?ngels Rius. Viu all¨¤, ens rep a casa seva, per¨° avisa que ella no ¨¦s la Carmona que va portar la Vella Quaresma a la Foix. La persona que busco es diu Carmina i tamb¨¦ tenia una botiga de joguines a General Mitre entre Muntaner i Balmes, a costat de mar, per¨° la seva botiga es deia Did¨® i no Cavall de Cartr¨®. Did¨® tamb¨¦ era una cadena de botigues de joguines. Rius no pot precisar-ne el cognom ni on va anar despr¨¦s que Did¨® tanqu¨¦s. Es coneixien perqu¨¨ tenien un esperit catalanista similar i perqu¨¨ l'exmarit de Rius havia estat un possible inversor de Did¨®. Per¨° de tot all¨° ja han passat molts anys.

Madern no t¨¦ clar que sigui aquesta senyora qui li va portar la Vella Quaresma, perqu¨¨ ell li deia Carmona i no Carmina. El grup de ioga es va dissoldre i molts d'ells han mort, la senyora Estrad¨¦ inclosa, diu Madern. Les botigues Did¨® que encara existeixen no tenen present qui pot ser la Carmina de General Mitre. La Vanguardia?va publicar el 1978 que una botiga Did¨® de la zona alta es traspassava. Carmina/Carmona ¨¦s la persona que pot explicar d'on surt la Vella Quaresma m¨¦s coneguda de Sarri¨¤ i m¨¦s venuda a Barcelona els darrers cinquanta anys; per¨° al m¨®n on va deixar empremta, ning¨² sap on ¨¦s.