Internacionalisme de fireta

El desenvolupament fa poc del 42¨¨ congr¨¦s confederal de la Uni¨® General de Treballadors i el relleu produ?t en el v¨¨rtex d¡¯aquesta ens ofereixen algunes lli?ons interessants sobre el paper que t¨¦ avui en la vida p¨²blica espanyola ¡ªi no nom¨¦s en la vida pol¨ªtica¡ª la q¨¹esti¨® catalana. Durant la primera jornada del congr¨¦s, el dimecres 9, formalitzava el comiat, despr¨¦s de 22 anys de mandat, el secretari general sortint, C¨¢ndido M¨¦ndez. L¡¯ocasi¨® li anava com anell al dit per exercir l¡¯autocr¨ªtica: sobre la implicaci¨® del sindicat en l¡¯esc¨¤ndol dels ERO d¡¯Andalusia; sobre l¡¯assumpte de les targetes black dels consellers ugetistes de Caja Madrid; sobre l¡¯imparable descens del nombre d¡¯afiliats; sobre el sorprenent patrimoni del l¨ªder de SOMA-UGT, Jos¨¦ ?ngel Fern¨¢ndez Villa, aquell perpetu heroi ¡ªpuny a l¡¯aire i mocador vermell al coll¡ª de la festa minera de Rodiezmo...

Per¨° no. En comptes d¡¯aix¨° el senyor M¨¦ndez ¡ªentossudit, com tants l¨ªders, a controlar la seva pr¨°pia successi¨®¡ª es va dedicar a boicotejar les aspiracions d¡¯un dels candidats a substituir-lo, el secretari general d¡¯UGT-Catalunya, Josep Maria ?lvarez. ?lvarez, un asturianocatal¨¤ biling¨¹e per voluntat pr¨°pia, exemple conspicu d¡¯aquest car¨¤cter excloent, etnicista i talib¨¤ que tants il¡¤lustres predicadors imputen al catalanisme...

I com se les va empescar M¨¦ndez per desqualificar l¡¯aspirant no desitjat? Doncs criticant l¡¯anomenat dret a decidir ¡ªatribut exclusiu, segons ell, del ¡°conjunt del poble treballador espanyol¡±¡ª i fent apologia de la Constituci¨®, incloent-hi segurament l¡¯article 135, aquell que despr¨¦s de la reforma del 2011 consagra l¡¯estabilitat pressupost¨¤ria, ¨¦s a dir, el d¨¨ficit zero; ¨¦s a dir, les retallades socials. Com els mals actors del primer ter? del segle XIX, que quan el p¨²blic els comen?ava a esbroncar cridaven ¡°visca Ferran VII!¡± per assegurar-se l¡¯aplaudiment f¨¤cil, C¨¢ndido M¨¦ndez va esquivar les cr¨ªtiques cridant ¡°visca la Constituci¨®!¡±. Cosa que planteja, a prop¨°sit de Pepe ?lvarez, una curiosa paradoxa.

Quan, dos anys enrere, ell mateix; el seu col¡¤lega de Comissions Obreres, Joan Carles Gallego, i l¡¯aleshores presidenta d¡¯?mnium Cultural, Muriel Casals, van solemnitzar amb una foto al Parc de les Tres Xemeneies de Barcelona el suport del m¨®n del treball al dret de la societat catalana a votar sobre el seu futur estatus pol¨ªtic, hi va haver aqu¨ª qui va titllar els dos sindicalistes de tra?dors a la classe. L¡¯altre dia, a Madrid, hi va haver qui va insinuar que ?lvarez era un tra?dor a la p¨¤tria.

Per¨°, potser tenen p¨¤tria, els obrers? No patiu, no incorrer¨¦ en la gosadia de respondre una q¨¹esti¨® tan cl¨¤ssica que enfonsa les arrels en els or¨ªgens mateixos de l¡¯obrerisme europeu del segle XIX. S¨ª que em permetr¨¦, en canvi, subratllar de quina manera singular, al sud del Pirineu, l¡¯internacionalisme sindical primigeni s¡¯ha transformat sovint en espanyolisme implacable. D¡¯entrada les p¨¤tries, les fronteres, les banderes, les constitucions... eren arg¨²cies burgeses per dividir els treballadors i enfrontar-los entre si, fos amb les armes a la m¨¤ fos mitjan?ant condicions salarials i laborals a la baixa.

Tot i aix¨°, gradualment i fins i tot a contracorrent de la construcci¨® europea, bona part de les c¨²pules sindicals hispanes han acabat per sacralitzar l¡¯statu quo pol¨ªtic i abra?ar-ne la defensa amb tant fervor o m¨¦s que els partits. No s¡¯han d¡¯aixecar noves fronteres, per¨° les que existeixen s¨®n sagrades i intocables. No s¡¯ha de dividir la classe obrera, per¨° ¡°el poble treballador espanyol¡± ¨¦s l¡¯¨²nic subjecte social possible; per sota d¡¯aix¨°, hi hauria el caos, i per damunt, una entel¨¨quia. No s¡¯ha de discriminar entre or¨ªgens geogr¨¤fics, per¨° Pepe ?lvarez ha declarat que, durant el congr¨¦s ugetista, ¡°va sentir la catalanof¨°bia¡±. Si creuen que exagero, examinin les postures ideol¨°giques i pol¨ªtiques de l¡¯anterior l¨ªder estatal de Comissions Obreres, Jos¨¦ Mar¨ªa Fidalgo, des que va abandonar el c¨¤rrec sindical el 2008: entre el festeig amb UPyD i l¡¯idil¡¤li amb Aznar, sempre per Espanya.

Afortunadament, l¡¯espantall del dret a decidir no va impedir, la matinada de dissabte passat, l¡¯ajustada elecci¨® de Josep Maria ?lvarez com a nou secretari general de la UGT espanyola. Resulta reconfortant que almenys el 51,08% dels delegats fossin refractaris als dubtes projectats sobre un aspirant sospit¨®s de ¡°sobiranisme¡±, i li desitjo ¡ªl¡¯hi vaig dir personalment dilluns¡ª els millors ¨¨xits. Per¨° em temo que no li ser¨¤ f¨¤cil poder tornar a parlar del dret a decidir.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.