Les set cares de Josep Maria Ballar¨ªn

Una r¨¤pida mirada a dos dels llibres autobiogr¨¤fics m¨¦s recents de Josep Maria Ballar¨ªn, El sac dels records (Efad¨®s) i Moss¨¨n Ballar¨ªn per ell mateix, per Jaume Huch (La Butxaca), permet fer un esb¨®s fuga? de la cosmovisi¨® del particular sacerdot.

Bar?a

¡°M'imagino el cel com un partit de futbol en qu¨¨ el Bar?a li fa un gol al Madrid cada minut¡±.

Escriptura

¡°Escriure em costa molt¡±.

¡°El meu primer llibre es va publicar el 1966; tenia 46 anys. He anat a la televisi¨® als 70 anys; humanament, la meva vida no ha estat de massa ¨¨xits, per¨° dono gr¨¤cies a D¨¦u per aix¨°. Si hagu¨¦s tingut l'¨¨xit de Moss¨¨n Tronxo als 30, no s¨¦ com ho hauria digerit¡±.

Filosofia

¡°La vida no ¨¦s com te la donen sin¨® com te la prens¡±.

"Potser no ens adonem que estimar ¨¦s dif¨ªcil. No ¨¦s plorar pels nens del Vietnam ¨Cque D¨¦u n'hi do si ho fem¨C,?¨¦s aguantar la guitza dels de prop."

"L'humor sense sarcasme ¨¦s una tendresa¡±.

¡°En aquesta vida ¨¦s tan important saber que sabem com saber que no sabem¡±.

¡°Per molt que l'ataconem d'herbes, d'angoixa, de vida f¨¤cil i de neveres, l'home mira instintivament enlaire".

¡°L'home que sempre va amb careta acaba fet malb¨¦ per dins."

¡°Cal ser pobre i acceptar-se sense encaparrar-s'hi gaire¡±

"Hem sortit de l'olla dels dimonis i hem tombat a les graelles de la psicologia. Tot t¨¦ una justificaci¨®".

¡°Estem malalts de soroll¡±.

¡°L'economia capitalista remena mis¨¨ria, vull dir diners; ens t¨¦ estancats al pal dels turments¡±.

¡°Ens han acabat de desmuntar el m¨®n i l'home¡±.

"Marx no es va moure dels seus tretze, la revoluci¨® amb fonaments cient¨ªfics. Les seves belles dial¨¨ctiques, no obstant aix¨°, van caure en mans d'un executiu agressiu, que dir¨ªem ara¡±.

Literatura

¡°Qualsevol que hagi llegit Cien a?os de soledad?i no l'Odissea, ¨¦s un analfabet¡±.

¡°A Jacint Verdaguer el clergat el va deixar sol. Els savis d'avui se'l salten. Per¨° el poble no l'ha oblidat. ?s el m¨¦s gran poeta que ha donat mai aquesta terra¡±.

Personalitat

¡°Havia nascut destinat a ser un mocoset de bona casa. D¨¦u em va compadir de mi fent-me en el pobre de la fam¨ªlia¡±.

¡°Des de molt xic m'he sentit a dir que era una cabra¡±.

¡°Vam patir molt a casa. Vam passar una gana terrible durant la Guerra Civil. Tant que, l'agost del 39, van morir el meu pare i la meva germana en quinze dies¡±.

¡°No he pogut arribar a surrealista; m'agrada massa la coca de Sant Joan¡±.

Pol¨ªtica

¡°Des dels 11 anys, amb la proclamaci¨® de la Rep¨²blica Catalana, s¨®c de Maci¨¤; sempre he tingut per drecera la Catalunya que somiava Maci¨¤. Vaig trobar l'esperit de Maci¨¤ en la serenitat d'Heribert Barrera¡±.

¡°El pitjor drac dels catalans som nosaltres mateixos¡±.

¡°Sense records no hi ha poble ni gent¡±.

¡°Madrid ¨¦s una capital greument malalta, tant que ni se n'adonen. No hi ha ning¨² que pugui remeiar-ho. Ho pagarem tots¡±.

¡°El rei Joan Carles va fer un bon paper a la Transici¨®; potser va ser l'¨²nic que va aconseguir enganyar Franco¡±.

¡°Jordi Pujol ¨¦s un amic entranyable. Pujol no ¨¦s pujolista. ?s tan separatista com ho pugui ser jo. I des de jove, per¨° es va trobar governant¡±.

¡°Pasqual Maragall ¨¦s com un nebot. Cadascun a la seva manera, Pujol i Maragall porten a dins la flor min¨²scula i tena? i la fidelitat a la terra. Per¨° han arribat a presidents de la Generalitat. Han fet pol¨ªtica des de dalt del tot. No en parlar¨¦¡±.

¡°Pujol ¨¦s el millor pol¨ªtic que ha tingut Catalunya fent all¨° que Maci¨¤ no va tenir temps de fer¡±.

¡°Pujol ¨¦s innocent, tant se val, amb la dignitat d'un gran home¡±.

Religi¨®

¡°La meva ¨¤via era anticlerical; el meu pare era molt creient per¨° anticlerical i la mare no necessitava capellans. Jo no sabia com eren. El m¨®n clerical sempre l'he viscut a rep¨¨l. Per¨° com que D¨¦u m'hi ficava, em fa l'efecte que, encara que hagu¨¦s sabut com eren, tamb¨¦ m'hauria fet capell¨¤¡±.

¡°He estat un anticlerical. L'Esgl¨¦sia s'ha mostrat sempre m¨¦s preocupada pel Papa que per la gent¡±.

¡°Confessar ¨¦s la cosa m¨¦s bonica que fa el capell¨¤. Ser instrument de la miseric¨°rdia de D¨¦u no es pot explicar¡±.

¡°Amb la pau que d¨®na la pobresa, les engego pel boc gros. S¨®c un capell¨¤ estrafolari. Em trobaria m¨¦s a ple a la taverna que no m'hi trobo a la sagristia¡±.

¡°Mai hi haur¨¤ cristianisme sense un cert regust dom¨¨stic, familiar i pobre, com el dels arengs. O el que vulguin, mentre sigui familiar i pobre; D¨¦u es va fer home per con¨¨ixer el gust de l'areng¡±.

¡°A trompades mai s'acaba amb la fe¡±.

¡°Si els cristians ens partim el Pan, no entenc per qu¨¨ no ens partim el pa de cada dia¡±.

¡°No podria creure en D¨¦u si no sab¨¦s que ens assemblem a Ell¡±.

¡°Jesucrist se'ns ha tornat d'una ra?a desconeguda, entre tants doctors de l'egoisme; no podem ser cristians si abans no som samaritans¡±.

¡°D¨¦u no m'ha fet capell¨¤ per ser un fuet de la seva just¨ªcia, s¨®c un senyal vivent de la seva miseric¨°rdia¡±.

¡°L'Esgl¨¦sia d'avui fa massa soroll de tancar portes¡±.

¡°?s dif¨ªcil ser bisbe i conservar l'olor de la terra¡±.

¡°El papa Francesc ¨¦s un miracle. Potser ¨¦s obra de Joan XXIII des del cel, que a la terra tamb¨¦ va ser un miracle¡±.