El pont, el riu, la vida

La meva iniciaci¨® a la terrible hist¨°ria dels presoners de guerra que van construir per als japonesos la l¨ªnia del ferrocarril Bangkok-Yangon durant la II Guerra Mundial, morint com a mosques, va ser molt preco?. Tindria set anys i ja em coneixia al detall la sev¨ªcia amb qu¨¨ tractaven les forces imperials els soldats aliats captius, redu?ts a la condici¨® d'esclaus. Gaireb¨¦ al mateix temps que vaig veure la pel¡¤l¨ªcula El pont sobre el riu Kwai (del 1957, com jo) el meu pare ens va regalar al meu germ¨¤ i a mi la meravellosa caixa de joguines Jecsan que portava una c¨°pia de l'esmentat pont i les figurites corresponents als presoners i als guardians. El meu germ¨¤ aviat se'n va anar a jugar a futbol per¨° jo em vaig abismar des del primer dia i durant anys en la (dolenta) sort d'aquells desgraciats. Recordo que els pobres presoners de pl¨¤stic pintat vestien esquin?alls d'uniforme, algun conservava el barret australi¨¤ (slouch),molts anaven amb el tors nu, presentaven ferides i lesions, carregaven roques, galledes, pales i pics i n'hi havia un que, fins i tot, duia un tronc. L'artista que els havia creat els va proporcionar un verisme digne de millor causa. Hi havia un altre presoner que subjectava amb la m¨¤ un cullerot i portava incorporada una gran olla. Aquell recipient semblava desbordar d'un l¨ªquid infecte: era el menjar que esperava als fatigats treballadors.

Em passava hores contemplant el pont i observant els for?ats mentre imaginava que el treball progressava ¨¤rduament entre la terrible calor humida de la jungla mons¨°nica, la gana, la disenteria, la pel¡¤lagra, els centpeus i els cruels assots dels gu¨¤rdies nipons armats amb pals de bamb¨². He pensat si inconscientment no estaria relacionant tot all¨° amb el meu pen¨®s avan? acad¨¨mic en el col¡¤legi de capellans o si no tindria jo una vena masoquista. Suposo que ajudava a les meves visions el fet que aleshores, sense saber-ho, estava enganxat a la pega de croms Pelikan. Tota inf¨¤ncia ¨¦s un misteri.

No s¨¦ on van anar a parar el pont i les figures ¨Cdesitjo que existeixi un tribunal de crims de guerra pels soldadets i all¨¤ acab¨¦s el coronel Saito en miniatura, un veritable fill de puta s¨¤dic aferrat als seus prism¨¤tics¨C. Sento no haver-los conservat. Sobretot quan m'he assabentat que avui es paga pel conjunt una pasta (450 euros pel pont i 35 pel tipus de l'olla!).

M'he anat trobant despr¨¦s puntualment amb retalls de la hist¨°ria. En tots aquests anys no han deixat d'obsessionar-me els relats de presoners dels japonesos en general: de Van der Post i Ballard a James Clavell i Tenko. I ara estic completament immers de nou en l'univers d'El pont sobre el riu Kwai, com si aquest riu s'obstin¨¦s a contradir Her¨¤clit i jo no hagu¨¦s deixat de banyar-me sempre en les mateixes aig¨¹es desoladores.

He tornat al vell pont, deia, de la m¨¤ de dos llibres, un assaig, Return from the river Kwai, de Joan i Clay Blair Jr., i una novel¡¤la preciosa, emocionant de deb¨°, rom¨¤ntica i trista (¡°un home feli? no t¨¦ passat, un home infeli? no t¨¦ res m¨¦s¡±), El cam¨ª estret al nord profund, de Richard Flanagan (Random House).

La pel¡¤l¨ªcula El pont sobre el riu Kwai no explica una hist¨°ria real, com no ho feia la novel¡¤la de Pierre Boulle en qu¨¨ est¨¤ basada. De fet mai va existir el pont sobre el riu Kwai. Existia el Kwai per¨° no tenia pont. Una de les coses m¨¦s curioses sobre aquest tema ¨¦s que a partir de la fama cinematogr¨¤fica del mateix, les autoritats tailandeses, a la vista que molta gent buscava el pont, van decidir amb gran pragmatisme rebatejar un riu que s¨ª el tenia, el Mae Klong, com a riu Kwai. Tot sigui pel turisme. El pont que apareix en la pel¡¤l¨ªcula va ser constru?t (i volat) per a l'ocasi¨® a Ceilan. El que s¨ª va existir, esclar, va ser l'embogida empresa japonesa de tra?ar una l¨ªnia f¨¨rria a trav¨¦s de Siam i Birm¨¤nia (avui Tail¨¤ndia i Myanmar) per expandir la seva conquesta d'?sia. I va existir l'infinit patiment dels 61.000 presoners, en la seva majoria australians i brit¨¤nics, que la van construir pr¨¤cticament a m¨¤, sense maquin¨¤ria. Van morir un de cada cinc, a m¨¦s d'incomptables civils asi¨¤tics, tamb¨¦ esclavitzats. Els japonesos no tenien cap consideraci¨® amb els soldats que es rendien, als quals consideraven deshonrats. Per a ells no hi havia Convenci¨® de Ginebra (ni de tintorro, com postil¡¤lava Gila) i els c¨¤stigs eren terribles (aix¨° si no se't menjaven o et decapitaven amb les seves boniques espases de samurai).

Return from the river Kwai explica la penosa odissea d'un grup de supervivents enviats amb vaixell al Jap¨® i que van ser torpedinats, la qual cosa ja ¨¦s mala sort, per tres submarins d'EUA, entre ells el c¨¨lebre USS Pampanito. Despr¨¦s d'una odissea a l'aigua, on van ser metrallats pels japonesos, els submergibles van aconseguir rescatar-ne alguns. El cam¨ª estret al nord profund, per la seva banda, narra la hist¨°ria d'un cirurgi¨¤ militar que cau presoner i ¨¦s enviat al Ferrocarril de la Mort, d'on emergeix com a reticent heroi de guerra. La novel¡¤la est¨¤ plena de passatges bells i escruixidors. I en el seu centre batega una hist¨°ria d'amor de les quals et desarboren.

Intento comprendre, mentre xiulo baixet la Marxa del coronel Bogey i Waltzing Matilda, la fascinaci¨® per aquesta via f¨¨rria que s'endinsa en la selva. I em dic que possiblement el que tots fem no ¨¦s altra cosa que anar col¡¤locant cont¨ªnuament travesses i reblons i salvar de la manera que podem obstacles i desnivells, i corrents i fatigues, ens porti aix¨° on ens porti, com a El pont sobre el riu Kwai. Suposo que ¨¦s all¨° que anomenem vida.