Potser no n¡¯hi havia per tant

Reviso, per un assumpte que no ve al cas, textos dels inicis del proc¨¦s de normalitzaci¨® i caic que aquesta setmana ha fet 35 anys de l¡¯aparici¨® del Manifiesto en defensa de la igualdad de derechos ling¨¹¨ªsticos en Catalu?a ¨Cel conegut com Manifiesto de los 2.300¨C i de tot el que va venir despr¨¦s. Som avui, en certa manera, deutors dels fets que es van succeir aquelles setmanes, tant perqu¨¨ aquell text va sembrar una llavor de pensament pol¨ªtic al voltant de la llengua que ha acabat germinant en opcions electorals, com perqu¨¨ va motivar una resposta que va servir per articular un moviment silenciat durant la Transici¨® ¨Cl¡¯independentisme¨C a trav¨¦s de l¡¯anomenada Crida a la Solidaritat.

?s, per¨°, dubt¨®s que aquell manifest hagu¨¦s tingut tanta repercussi¨® si no s¡¯hagu¨¦s beneficiat del moment pol¨ªtic. Publicat el 12 de mar? de 1981 a les p¨¤gines de Diario 16, tot just 17 dies despr¨¦s del 23-F, el text posava en q¨¹esti¨® la igualtat de drets dels castellanoparlants a Catalunya davant els primers passos de la normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica, tot acusant la Generalidad (sic) de voler imposar el catal¨¤ com a ¨²nica llengua oficial i lamentant que ?la cultura en castellano empieza a carecer de medios econ¨®micos e institucionales no ya para desarrollarse, sino para sobrevivir?. I aix¨°, sense oblidar-se de l¡¯impacte que la normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica tindria per a la immigraci¨® de l¡¯¨¨poca: ?Que una desgraciada situaci¨®n econ¨®mica y social obligue a cientos de miles de familias a dejar su tierra, es ya lo bastante grave como para que, adem¨¢s, quiera acentuarse su despojo con la p¨¦rdida de la identidad cultural?.

A banda de la redacci¨® afectada, un es demana si aquella proclama de docents amo?nats era alguna cosa m¨¦s que aix¨°. Primer, perqu¨¨ les seves elucubracions sobre les mesures de foment del catal¨¤ estaven constru?des en l¡¯aire, en tant que s¡¯avan?aven m¨¦s de dos anys a la llei de normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica, per¨° sobretot per les cr¨ªtiques arribades de sectors de la mateixa intel¡¤lectualitat espanyola. Pocs mesos abans, Fernando L¨¢zaro Carreter es referia a aquest col¡¤lectiu en un article al diari ABC (?Don Quijote habla en Catalu?a?) en aquests termes: ?Tal vez tengan que empezar ense?ando a los castellanohablantes algo muy importante: el respeto, el amor a esas otras lenguas que no son ¡°la suya¡±, pero que s¨ª son de Espa?a?. I Francisco Umbral, pocs dies abans de l¡¯aparici¨® del manifest, al¡¤ludia des d¡¯El Pa¨ªs (?Lengua y democracia?) al passat dels seus membres mentre semblava entendre les aspiracions de normalitat: ?Hagan algunos maestros del castellano reflexi¨®n sobre sus pecados de juventud. El idioma catal¨¢n sabe lo que se dice?.

Tampoc internament el Manifiesto va recollir adhesions importants. ?s interessant, en aquest sentit, llegir l¡¯editorial que va publicar La Vanguardia el 14 de mar? de 1981 sobre el que anomenava ?una supuesta discriminaci¨®n ling¨¹¨ªstica de los castellanohablantes en Catalu?a?, i en el qual destacava la manca de firmes d¡¯escriptors d¡¯aqu¨ª. Ras i curt: ?Afortunadamente los grandes nombres de lengua castellana que hace a?os viven en Catalu?a y son queridos y respetados por todos no figuran en la parva selecci¨®n de los firmantes del documento? (l¡¯adjectiu parvo, segons la RAE, ¨¦s ?peque?o en tama?o, importancia o cantidad?). I no cal dir que, almenys en els anys seg¨¹ents, els 2.300 no van congriar precisament gaires seguidors entre la massa castellanoparlant de la immigraci¨®, a la qual pretenien adre?ar-se. Dit d¡¯altra manera, quan es van girar no hi havia ning¨² al darrere.

Potser no n¡¯hi havia per tant. Ben mirat, va ser la resposta del m¨®n de la cultura i la pol¨ªtica catalanes ¡ªamb un acte al Paranimf de la Universitat de Barcelona i un important article a Serra d¡¯Or (amb firmes com Badia i Margarit, Ferrat¨¦, Oliver, Espriu, Foix, Pedrolo, Rodoreda, Triad¨², Castellet o Capmany)¡ª el que va acabar donant entitat a un text que, en un altre context pol¨ªtic, tal vegada hauria meritat una eloq¨¹ent indifer¨¨ncia.