L¡¯urbanisme egoista

Sempre vaig al Consell de Barri perqu¨¨ em sento vinculada al meu entorn. A m¨¦s, estren¨¤vem regidora en la persona de Laura P¨¦rez, una dona din¨¤mica i efica?. La convocat¨°ria era de tema ¨²nic: les voreres. Microcosmos de l'espai p¨²blic. Com a novetat, es va organitzar la sala amb les cadires disposades en cercle per fer grups de debat m¨¦s petits, amb unes persones que actuarien com a dinamitzadors i que al final van fer poca cosa. ?s el tipus de funci¨® que b¨¦ podria recaure sobre els t¨¨cnics de la casa, que hi eren presents, escoltant. Tamb¨¦ ens van regalar una bossa de roba, innecess¨¤ria. Fa la sensaci¨® que tornem a una certa infantilitzaci¨® de la gent, una tend¨¨ncia dels ¨²ltims mandats socialistes que semblava feli?ment superada. La impressi¨® ¨¦s que aquest Ajuntament gasta massa en comunicaci¨®, l'eterna temptaci¨® dels governs febles.

Dit aix¨°, la sessi¨® va ser molt interessant i el sistema de grups funciona molt b¨¦. La regidora ens va fer un breu discurs desconcertant. L'espai p¨²blic, va venir a dir, dep¨¨n de l'urbanisme hegem¨°nic i fins ara, va dir, se¡¯l considerava un espai de tr¨¤nsit cap a la feina, pura mobilitat. Perdona? La concepci¨® de l'espai p¨²blic com a ¨¤mbit de conviv¨¨ncia i estructurador del barri neix en les planificacions d¡¯Oriol Bohigas i Pasqual Maragall, s'incrementa en ¨¨poques de Clos i Hereu i es mant¨¦ durant l'alcaldia de Trias. Sorpr¨¨n que l'equip de Colau vingui a descobrir coses que s¨®n fundacionals a Barcelona, perqu¨¨ significa que no han estat atents a l'evoluci¨® de la ciutat: que no escoltaven perqu¨¨ estaven ocupats en altres coses. I ara que els toca gestionar, recorren al discurs progressista sense saber que ¨¦s el discurs que ha modelat la ciutat en els ¨²ltims trenta anys. Despr¨¦s l'hi vaig comentar a la regidora. Ah, s¨ª?, va dir, b¨¦, a mi m'interessa la vorera des d'una perspectiva de g¨¨nere. De g¨¨nere? La vorera? De fet, el que volia dir era molt millor: una vorera ¡ªuna conviv¨¨ncia¡ª ¨²til a les diferents etapes de vida, al marge del g¨¨nere.

La primera intervenci¨® popular va ser un poema: cada vegada que sortim de casa ens sentim agredits, va dir molt seri¨®s un ve¨ª, d'altra banda, excel¡¤lent persona, que el conec de trobar-nos al barri. L'espai p¨²blic no ¨¦s, ni pot ser, el sal¨® de casa, no t¨¦ el mateix grau de confort. I per aix¨°, perqu¨¨ la incomoditat m¨ªnima ¨¦s intr¨ªnseca, perqu¨¨ hi ha altres usos i altres persones, per aix¨° no es pot qualificar a la lleugera. I aqu¨ª ¨¦s on el discurs que s'est¨¤ obrint pas ¡ª¨¦s la base de la nova pol¨ªtica municipal¡ª fa mal, perqu¨¨ precisament peca de manca de mem¨°ria i desconeixement. La ciutat ¨¦s un artefacte que evoluciona a poc a poc, com la deriva d'un vaixell enorme i pesat, i est¨¤ b¨¦ que el nord sigui una humanitzaci¨® de les prestacions urbanes, cosa que inclou l'entorn i els serveis, la conviv¨¨ncia en definitiva, la manera de viure que la ciutat ens permet. Fer la ciutat m¨¦s humana hauria de ser el punt u de qualsevol programa municipal i, a Barcelona, ho ha estat des de la democr¨¤cia.

Llegia fa poc la descripci¨® negativa de Barcelona de la ploma d'un arquitecte comprom¨¨s, David Bravo, un article ple de t¨°pics que no coincideixen amb la realitat per¨° que creen un imaginari de ciutat despietada, de ciutat menjada pel cotxe i l'especulaci¨® i la solitud. Aquest home sostenia que va ser un error construir les Rondes en el moment de les inversions ol¨ªmpiques, que aix¨° era sotmetre's a la l¨°gica del cotxe! Despr¨¦s, ¨¦s clar, els ve?ns de les Corts diuen que no volen el macrop¨¤rquing del recinte del Bar?a: si vinguessin de Mollerussa, aplaudirien.

Aquesta descripci¨® negativa prepara molt b¨¦ el terreny perqu¨¨ la nova pol¨ªtica sigui saludada com una epifania, per¨° crea ciutadans egoistes que no suporten a la seva vorera ni un gos, ni un soroll, ni una volva de pols, res, perqu¨¨ s¨®n ells els reis del barri, el centre de l'univers municipal, de l'urbanisme de les persones. L'espai p¨²blic ¨¦s conflicte de baixa intensitat entre interessos contraposats: ¨¦s compartir espai, entrella?ar pr¨¤ctiques. Aix¨° ¨¦s el que s'estava inoculant a Barcelona amb una pedagogia suau, amb un discurs en positiu, de ciutat que es va fent humana a partir de i per a les seves voreres. Les que, tots junts, comentem al Consell de Barri. Per millorar-les.