Se¡¯n van a l¡¯exili

Fa uns dies vaig llegir l'Informe Estat de la joventut 2015, elaborat pel Consell de la Joventut de Barcelona, en qu¨¨ s'exposen les dificultats dels joves per emancipar-se. Aquest informe remet a altres publicacions, com l'estudi encarregat per Injuve amb el t¨ªtol La emigraci¨®n de los j¨®venes espa?oles en el contexto de la crisis (2007-2013), en qu¨¨ s'estima en 218.000 els joves que se n'han anat d'Espanya per culpa de la crisi.

La decisi¨® d'iniciar un projecte de vida a l'estranger ha de ser una elecci¨®, en cap cas una obligaci¨® per falta d'ocupaci¨® digna i d'expectatives de trobar-ne a curt i mitj¨¤ termini. Segons l'Observatori Catal¨¤ de la Joventut (OCJ) des del 2007 s'han destru?t 427.000 llocs de treball ocupats per joves, cosa que mostra de manera inequ¨ªvoca que ¨¦s el col¡¤lectiu que m¨¦s ha patit l'impacte de la crisi. Aquest mateix estudi, que analitza les dades publicades per l'EPA de l'¨²ltim trimestre del 2015, afirma que la taxa d'activitat juvenil continua baixant i se situa en el 61%. Ja ¨¦s m¨¦s baixa que la dels adults, cosa que significa o b¨¦ que molts joves ja no es registren en les llistes de l'atur o b¨¦ que han de buscar-se un futur fora del seu pa¨ªs.

La taxa d'atur dels joves entre 16 i 29 anys ¨¦s del 24,5%. Aix¨° provoca que molts joves decideixin allargar l¡¯etapa formativa, m¨¦s en cicles formatius i menys a la universitat, pels alts preus de les matr¨ªcules. Estudien m¨¦s, per¨° sense cap expectativa de millora.

Com que han treballat poc temps, les seves cotitzacions s¨®n m¨ªnimes i nom¨¦s el 8,3% de les persones joves aturades reben alguna prestaci¨® social. Aquesta xifra ¨¦s especialment preocupant tenint en compte que l'atur de llarga durada se situa en l'11,4% (lluny del m¨¤xim hist¨°ric del 17% registrat el 2013), per¨° significa que quatre de cada 10 joves a l'atur fa m¨¦s d'un any que busquen feina. Segons l'OCJ, l'atur de llarga durada ¨¦s un indicador de risc d'exclusi¨® social

Per¨° els afortunats que accedeixen o es mantenen en el mercat laboral no ho tenen gaire millor. La majoria tenen contractes temporals (la taxa de temporalitat ¨¦s del 46%), o parcials no desitjats i amb una forta subocupaci¨®. Aquesta precarietat s'est¨¤ convertint en estructural. Titulats que nom¨¦s troben feines de baixa qualificaci¨® al sector serveis (el 80% de contractes s¨®n al sector de la restauraci¨®, serveis personals o vendes). Contractes precaris amb sous indignes i que a m¨¦s marquen difer¨¨ncies salarials del 25,5% per ra¨® de g¨¨nere.

Amb aquesta realitat laboral i amb aquestes tristes expectatives, la taxa d'emancipaci¨® residencial de les persones de 16-19 anys, a Catalunya, se situa en el 23,9%, i a la ciutat comtal el 45,7% de les persones entre 25 i 29 anys no estan emancipades. Les raons? l'atur, la precarietat laboral i l'alt preu de l'habitatge.

Davant d'aquesta situaci¨® hi hauria d'haver un debat seri¨®s per buscar la manera d'evitar aquesta sagnia de joves cap a l'exterior. Per¨° no hi ha voluntat pol¨ªtica per solucionar aquest problema greu, la des¨ªdia dels governs arriba fins a la negaci¨® del problema, com demostra la falta de dades fiables per saber amb exactitud la magnitud de l'exili juvenil. Sense dades no es poden elaborar propostes pol¨ªtiques per evitar la sortida ni tampoc pol¨ªtiques de retorn per als joves que hagin perdut l¡¯arrelament.

Les dades que proclamen que la crisi ha acabat no fan efecte en la decisi¨® dels joves. Ells pateixen les condicions del mercat laboral i, mentre existeixin, buscaran fora del pa¨ªs el benestar, la dignitat i la llibertat per decidir el seu futur.

Aquest exili significa no nom¨¦s una p¨¨rdua en la inversi¨® feta per a la formaci¨® d'aquesta poblaci¨®, sin¨® tamb¨¦ una p¨¨rdua de capital social, talent i creativitat, que incidiran negativament en el desenvolupament social i econ¨°mic del pa¨ªs. La joventut ¨¦s per se innovadora i alhora transformadora; si la deixem marxar, aix¨° comportar¨¤ un gran retroc¨¦s, no nom¨¦s demogr¨¤fic sin¨® tamb¨¦ econ¨°mic i social. Ens convertirem en un pa¨ªs per a vells i turistes.

Els nostres joves se'n van, mentre a Catalunya el govern espera el mes divuit i a Espanya els pol¨ªtics juguen a veure qui troba en Wally per governar. Quina frustraci¨®.

Joan Boada Masoliver ¨¦s professor d'Hist¨°ria.