Barcelona t¨¦ escoles concertades sense cap alumne immigrant

Quatre de cada deu habitants de Ciutat Vella s¨®n immigrants, una dada que no concorda amb el perfil dels alumnes de prim¨¤ria de les escoles del districte. Mentre que un dels centres p¨²blics escolaritza m¨¦s d¡¯un 75% de menors d¡¯origen estranger, un altre de concertat situat a pocs carrers de dist¨¤ncia nom¨¦s t¨¦ matriculat un 6% d¡¯aquest col¡¤lectiu. Aquest patr¨® de segregaci¨® escolar es repeteix en la majoria de districtes de Barcelona. A Sants-Montju?c, per exemple, una escola p¨²blica disposa d¡¯un 56% d¡¯alumnes no espanyols, mentre que una de concertada de la vora no t¨¦ cap immigrant matriculat. Els experts alerten que aquesta situaci¨® posa en risc la cohesi¨® social i demanen un canvi en la planificaci¨® escolar.

A Nou Barris, el centre p¨²blic amb m¨¦s immigrants arriba al 52%, mentre que el concertat amb m¨¦s pres¨¨ncia frega els dos estudiants d¡¯origen immigrant per cada deu. Aquestes dades han estat obtingudes gr¨¤cies a peticions d¡¯informaci¨® de la Llei de Transpar¨¨ncia. El patr¨® mostra que un gran nombre d¡¯escoles p¨²bliques concentren un percentatge d¡¯estrangers m¨¦s elevat que el percentatge de la poblaci¨® del districte (7 d¡¯11 escoles a Ciutat Vella, per exemple), i les concertades un percentatge molt baix (nom¨¦s 1 de 7 de Ciutat Vella).

Roser Argem¨ª, cap de projectes de la Fundaci¨® Jaume Bofill, indica que s¡¯ha d¡¯actuar ¡°urgentment¡± per posar fi a la segregaci¨®. No fer-ho posa en joc la cohesi¨® social. ¡°No pot ser que escoles que s¨®n tan a la vora siguin tan diferents. S¨®n fam¨ªlies que es trobaran a les botigues del mateix barri per¨° no a l¡¯escola¡±, apunta.

¡°La segregaci¨® escolar ¨¦s molt m¨¦s alta que la segregaci¨® urbana¡± explica Xavier Bonal, professor de sociologia de la UAB i director del Grup de Recerca Globalitzaci¨®, Educaci¨® i Pol¨ªtiques Socials. La principal causa d¡¯aquesta segregaci¨® ¨¦s una ra¨® socioecon¨°mica m¨¦s que d¡¯origen dels alumnes, afegeix. Les escoles concertades argumenten que el concert p¨²blic no cobreix la totalitat dels costos i moltes fam¨ªlies immigrants no poden pagar-ho. ¡°Aquesta actitud permet a les escoles concertades discriminar¡±, postil¡¤la.

L¡¯estigmatitzaci¨® ¨¦s rellevant per entendre per qu¨¨ hi ha escoles p¨²bliques al mateix districte amb nivells tan diferents d¡¯alumnes estrangers. ¡°A cada districte hi ha com a m¨ªnim una escola segregada¡±, explica ?lex Castillo, de la Federaci¨® d¡¯Associacions de Mares i Pares de Catalunya (Fapac). I apunta que la matr¨ªcula viva, ¨¦s a dir, l¡¯escolaritzaci¨® de nens fora del per¨ªode de matr¨ªcula, n¡¯¨¦s una de les causes principals: ¡°Hi ha escoles que hist¨°ricament tenen mala fama i sempre hi queden places lliures. Tots els alumnes que arriben a meitat de curs, la majoria estrangers, hi s¨®n enviats. Si l¡¯Administraci¨® no fa res per evitar que els alumnes aut¨°ctons se¡¯n vagin, aquestes escoles estan cada vegada m¨¦s estigmatitzades¡±.

Bonal explica que les proves PISA demostren que la concentraci¨® d¡¯alumnes d¡¯origen immigrant en un centre t¨¦ una incid¨¨ncia negativa sobre el rendiment acad¨¨mic d¡¯aquests, mentre que no produeix un efecte significatiu sobre els aut¨°ctons que assisteixen a aquestes escoles. La segregaci¨® escolar redueix les oportunitats educatives dels alumnes m¨¦s desfavorits. ¡°La soluci¨® passaria per incrementar l¡¯heterogene?tat social dins dels centres i l¡¯homogene?tat social entre els centres¡±, resumeix Ricard Benito, investigador i professor de sociologia de la UAB.

Actualment, en el proc¨¦s de matriculaci¨® de prim¨¤ria de Barcelona es garanteix que les fam¨ªlies puguin triar entre un m¨ªnim de 12 centres de proximitat, 6 de p¨²blics i 6 de concertats. Bonal recorda que ¡°com m¨¦s augmenta la llibertat d¡¯elecci¨® m¨¦s augmenta la segregaci¨®. Cal planificar l¡¯escolaritzaci¨® equilibrada dels alumnes¡±. Aix¨ª doncs, defensa que una soluci¨® seria que l¡¯Administraci¨® planifiqui amb m¨¦s antelaci¨® la reserva de places per a infants amb necessitats educatives espec¨ªfiques als centres i tingui m¨¦s control del proc¨¦s de matriculaci¨®, que actualment es produeix en els mateixos centres.

Des del Consorci d¡¯Educaci¨® de Barcelona expliquen que la normativa actual (que nom¨¦s obliga a tenir dues places per a alumnes amb necessitats espec¨ªfiques per aula) no deixa gaire marge per millorar la distribuci¨® d¡¯alumnat estranger, i que conv¨¨ncer moltes fam¨ªlies que els seus fills estaran m¨¦s ben atesos en centres que no s¨®n els preferits ¨¦s cost¨®s.

Tot i aix¨ª, Bonal recorda que ¡°poblacions com Olot han fet pol¨ªtiques proactives d¡¯informaci¨® a les fam¨ªlies i han reservat m¨¦s places per a alumnes immigrants a totes les escoles. Hi ha un marge d¡¯acci¨®¡±.

Lluitar contra l¡¯estigma

Lluitar contra l¡¯estigma de les escoles no ¨¦s f¨¤cil. ¡°No podem obligar l¡¯elecci¨® de centre, cal atreure les fam¨ªlies¡±, explica Argem¨ª, que tamb¨¦ ¨¦s responsable del programa Magnet de la Fundaci¨® Jaume Bofill. Aquesta iniciativa cerca que les fam¨ªlies aut¨°ctones del barri portin els fills a aquestes escoles. Per aix¨° intenten enriquir el projecte educatiu dels centres mitjan?ant aliances amb institucions de prestigi com el MACBA o l¡¯Institut de Ci¨¨ncies del Mar, i la formaci¨® i l¡¯acompanyament al claustre docent. Argem¨ª reclama que la Generalitat abandoni la pol¨ªtica de neutralitat, parli b¨¦ d¡¯aquestes escoles i promogui que les fam¨ªlies vagin a veure-les per con¨¨ixer-ne els projectes.