Cinema del segle XI

No hi deu haver res que defineixi m¨¦s la humanitat que la inacabable capacitat d¡¯explicar-se hist¨°ries. Ho hem fet des dels temps remots, quan els ancestres m¨¦s reculats guixaven escenes de la vida prec¨¤ria i salvatge a les cavernes. I, saltant per damunt dels segles, trobem un grapat d¡¯hist¨°ries captivadores darrere el singular i bell llibre que presenta la historiadora de l¡¯art Montserrat Pag¨¨s i Paretas (1951), conservadora d¡¯art rom¨¤nic al Museu Nacional d¡¯Art de Catalunya (MNAC). Comen?ant per la mateixa g¨¨nesi del llibre: el que havia de ser una simple refer¨¨ncia marginal en un estudi sobre una altra mat¨¨ria (la pintura mural rom¨¤nica i g¨°tica) s¡¯ha convertit en una completa An¨¤lisi de les imatges i nova interpretaci¨®, com diu el subt¨ªtol, del c¨¨lebre Tap¨ªs de Bayeux. Pag¨¨s no va poder resistir-se als misteris i les contradiccions suscitats per aquesta seductora creaci¨® medieval, un extraordinari brodat de m¨¦s de 70 metres de llargada que relata la batalla de Hastings, que va enfrontar, el 1066, els anglosaxons i els invasors normands encap?alats per Guillem el Conqueridor.

Pag¨¨s ressegueix minuciosament totes les hist¨°ries que estan vinculades al tap¨ªs, reprodu?t en una gran part en 34 magn¨ªfiques l¨¤mines a color, i mira de treure¡¯n el trellat. Primer, fa una lectura detallada de les imatges del tap¨ªs, teixit poc anys despr¨¦s dels fets que narra i que constitueix, de fet, una fascinant cr¨°nica visual d¡¯un conflicte b¨¨l¡¤lic. L¡¯enganyosa simplicitat de les figures, la sintaxi de les imatges, molt ben descrita per Pag¨¨s, i el format apa?sat fan pensar en el zo¨°trop, aquella esp¨¨cie de timbal cil¨ªndric inventat al segle XIX que, en girar a gran velocitat, mostrava figures en moviment, tot prefigurant l¡¯aparici¨® del cinema. La del Tap¨ªs de Bayeux ¨¦s una hist¨°ria de fidelitats i d¡¯intrigues de palau, de jocs de poder i ambicions que es resolen amb una invasi¨® i un combat desigual.

Darrere d¡¯aquesta pel¡¤l¨ªcula hist¨°rica del segle XI hi ha, per¨°, moltes preguntes a fer, i Pag¨¨s les formula. El tap¨ªs enalteix el guanyador de la batalla? Per qu¨¨ el van brodar, doncs, a Canterbury els ven?uts? Per qu¨¨ es conserva a Fran?a, si els invasors no surten ben retratats? ?s un relat heroic o la den¨²ncia d¡¯una tra?ci¨® i d¡¯una crueltat excessiva? Per aix¨°, despr¨¦s de descriure el tap¨ªs, Pag¨¨s repassa totes les interpretacions que se n¡¯han fet, en revisa i avalua els arguments, hi detecta els punts febles i s¡¯atreveix a formular una teoria pr¨°pia: el tap¨ªs denunciaria davant el nou rei d¡¯Anglaterra, l¡¯invasor Guillem, les males arts del seu conseller, el bisbe Od¨®, el malvat de la hist¨°ria, que exerceix desp¨°ticament el poder a l¡¯illa en nom de Guillem despr¨¦s de la batalla de Hastings.

La hip¨°tesi de Pag¨¨s ¨¦s convincent, est¨¤ ben plantejada i aspira a ser tinguda en compte en la historiografia internacional especialitzada (el llibre es presenta amb la traducci¨® anglesa tancant l¡¯edici¨®). No tots els arguments de Pag¨¨s s¨®n igual de ferms, per¨°, en qualsevol cas, per al lector encuriosit, aquest ¨¦s un llibre atractiu, molt acurat en la presentaci¨® visual ¡ªno tant en el text, de vegades repetitiu i amb massa errades tipogr¨¤fiques¡ª i que fa reviure els encants i la colpidora bellesa del Tap¨ªs de Bayeux i del fragment de violenta hist¨°ria que reporta. En definitiva, es tracta d¡¯una excel¡¤lent contribuci¨® catalana al coneixement i al gaudi d¡¯una obra d¡¯art universal.