La gran iconografia de Barcelona

La transformaci¨® urban¨ªstica que Barcelona va comen?ar a mitjan segle XIX i que arrenca el 1860 amb l¡¯aprovaci¨® del Pla Cerd¨¤ coincideix plenament amb l¡¯inici i el desenvolupament d¡¯una nova tecnologia que va canviar tota una ¨¨poca: la fotografia. Des d¡¯aquell moment fins avui, la ciutat no ha deixat de cr¨¦ixer i transformar-se, sobretot a partir de grans exposicions internacionals, Jocs Ol¨ªmpics o celebracions de nou encuny com el F¨°rum de les Cultures, que han servit per emprendre profundes i costoses reformes urbanes. Totes aquestes transformacions han quedat fidelment documentades en imatges, de tal manera que podem revisar la hist¨°ria de la fotografia a partir de la mateixa hist¨°ria de la ciutat.

Barcelona. La metr¨°poli a l¡¯era de la fotografia, 1860-2004, la magna exposici¨® comissariada pel te¨°ric i fot¨°graf Jorge Ribalta que avui obre les portes a La Virreina Centre de la Imatge de Barcelona, reuneix m¨¦s d¡¯un miler d¡¯imatges, en tots tipus de suports, des dels primigenis daguerreotips, col¡¤lodions i alb¨²mines que van capturar les primeres instant¨¤nies de la ciutat, fins a les imatges de l¡¯era d¡¯internet pr¨¨via al naixement de les xarxes socials, en el que ¨¦s, sens dubte, la m¨¦s completa hist¨°ria de la iconografia de la ciutat. Unes imatges que provenen de 58 prestadors, 38 institucions i 20 col¡¤leccionistes particulars, nacionals i internacionals. Del miler d¡¯instant¨¤nies, Jorge Ribalta en tria i comenta deu per a Quadern.

Per Jorge Ribalta, no hi ha dubte que la fotografia sorgeix com un instrument ideol¨°gic utilitzat per les classes i els estaments dirigents: ¡°L¡¯era de la fotografia ¨¦s la de la propaganda, la de l¡¯¨²s persuasiu i disciplinari de la imatge reprodu?ble en la gesti¨® pol¨ªtica¡±. En el cas de Barcelona, les primeres imatges obeeixen a enc¨¤rrecs institucionals. Alhora, ¡°les imatges es converteixen, de forma progressiva, en un espai m¨¦s de les lluites de la ciutat que parlen dels processos d¡¯emancipaci¨® i progr¨¦s de les classes populars. Perqu¨¨ la hist¨°ria de la fotografia ¨¦s tamb¨¦ la hist¨°ria de la seva democratitzaci¨®; cosa que, no obstant aix¨°, trigar¨¤ gaireb¨¦ un segle a aconseguir-se, com permet veure l¡¯exposici¨®¡±. Per dominar una documentaci¨® tan vasta, Ribalta ha tra?at una perioditzaci¨® de sis moments per intentar identificar i interpretar aquest proc¨¦s.

1860-1888. DEL PLA CERD? A L¡¯EXPOSICI? UNIVERSAL

La construcci¨® de l¡¯Eixample, el creixement de la ciutat i la conquesta del seu territori nom¨¦s van ser possibles despr¨¦s de l¡¯enderrocament de les muralles que oprimien Barcelona. ¡°La imatge del fot¨°graf franc¨¨s conegut com Franck realitzada al voltant de 1855, amb la muralla en plena demolici¨®, ¨¦s una de les m¨¦s ic¨°niques d¡¯aquest per¨ªode. M¡¯agrada perqu¨¨ deixa clar el que vindr¨¤ despr¨¦s i reflecteix una manera de pensar, la ideologia d¡¯un moment. Es conserva a la Biblioteca Nacional de Fran?a i explica el pas anterior al naixement de l¡¯Eixample. Les imatges dels edificis s¨®n m¨¦s tardanes, dels setanta¡±, relata el comissari sobre la seva primera elecci¨® (1).

Aquesta revoluci¨® urbana, que es va aprovar el 1860, ¨¦s contempor¨¤nia de la revoluci¨® tecnol¨°gica que representa la fotografia. El 1851, els daguerreotips van ser substitu?ts per una nova t¨¨cnica fotogr¨¤fica combinada dels col¡¤lodions humits i el positivat en alb¨²mina. La majoria de les imatges s¡¯utilitzen per ¡°patrimonialitzar l¡¯antic i legitimar el nou¡±. Els primers repertoris de vistes de Barcelona s¨®n de 1850; enc¨¤rrecs municipals o relacionats amb viatges, com el de la reina Isabel II a la ciutat, realitzats per estrangers com Charles Clifford, Jean Laurent o Robert Napper, que va viatjar per Espanya entre 1861 i 1864. Entre els ¨¤lbums m¨¦s famosos destaca Belleses de Barcelona, creat el 1874 per Joan Mart¨ª. Tamb¨¦ es pot veure el de F. J. ?lvarez, que va documentar, per primera vegada, l¡¯arquitectura de l¡¯Eixample. No ser¨¤ fins a la celebraci¨® de l¡¯Exposici¨® Internacional de 1888 quan sorgeixin ¨¤lbums d¡¯autors locals com Pau Audouard o Antoni Esplugues.

La celebraci¨® de l¡¯Exposici¨® de 1888 va comportar l¡¯urbanisme del Parc de la Ciutadella, els voltants del Pla de Palau, la pla?a de Catalunya i la Rambla, i es van fer construccions tan singulars com el monument a Colom (2). D¡¯autor desconegut, la imatge ¨¦s de 1888 i mostra l¡¯estructura met¨¤l¡¤lica (tan alta com un edifici de 23 pisos) que va aixecar l¡¯enginyer Joan Torras i que es veia des de tota la ciutat. ¡°?s una manera de reflectir la desmonumentalitzaci¨® del monument, i torna a mostrar la creaci¨® d¡¯una manera de pensar i de com vols que et vegin els altres¡±.

1888-1929. ENTRE DUES EXPOSICIONS

La gran Barcelona del primer ter? del segle XX t¨¦ en l¡¯Exposici¨® Internacional de 1929 el seu gran catalitzador. ¡°La idea d¡¯homologar la ciutat amb grans capitals europees com Par¨ªs, Viena o Berl¨ªn van portar la Lliga Regionalista i Josep Puig i Cadafalch, a partir de 1901, a iniciar un proc¨¦s de modernitzaci¨® per convertir Barcelona en un ¡°nou Par¨ªs del sud¡±. El modernisme, que va buscar una arquitectura nacional catalana a trav¨¦s de la combinaci¨® de ret¨°riques historicistes neomedievals i t¨¨cniques modernes m¨¦s recents, va dominar el canvi de segle i va acabar consolidant la trama de l¡¯Eixample i la centralitat del passeig de Gr¨¤cia com a via burgesa per excel¡¤l¨¨ncia. Gaud¨ª, Dom¨¨nech i Montaner i Puig i Cadafalch hi treballen mentre el pioner del fotoperiodisme barcelon¨ª, Adolf Mas, ho documenta amb les seves imatges. La primera gran operaci¨® urban¨ªstica del segle XX va ser l¡¯obertura de la Via Laietana, que unia l¡¯Eixample i el port; una operaci¨® que va donar pas a una ingent documentaci¨® fotogr¨¤fica amb la funci¨® de recollir els carrers i els habitants condemnats a desapar¨¨ixer. Josep Brangul¨ª, Narc¨ªs Cuy¨¤s, Miquel Matarrodona, Carles Passos, Joan Fradera i Adolf Mas van ser alguns dels fot¨°grafs que van tractar el tema en els seus treballs, i ¡°van constituir un dels testimonis visuals m¨¦s interessants de la ciutat hist¨°rica¡±, remarca Ribalta.

Aquesta complexa operaci¨® va ser paral¡¤lela al proc¨¦s de reinvenci¨® del barri G¨°tic, la catedral i els seus voltants, que van passar a tenir un aspecte molt m¨¦s medieval despr¨¦s d¡¯un proc¨¦s de reconstrucci¨® historicista aprofitant elements arquitect¨°nics antics procedents d¡¯enderrocs. ¡°La innovaci¨® arquitect¨°nica va coincidir doncs amb la reinvenci¨® del passat i la remonumentaci¨® de la hist¨°ria local¡±. L¡¯altra gran operaci¨® urban¨ªstica del per¨ªode es va viure a Montju?c a partir de 1915: la creaci¨® d¡¯un gran parc per acollir l¡¯Exposici¨® Internacional de 1929. ?s el moment de l¡¯eclosi¨® dels mitjans de masses i la publicitat moderna. L¡¯exposici¨® expressava la nova cultura visual urbana a trav¨¦s de la celebraci¨® de les possibilitats nocturnes de l¡¯aigua i l¡¯electricitat. La pla?a d¡¯Espanya i la Gran Via es converteixen en la nova centralitat. La reforma de la muntanya va ser seguida des del primer moment per fot¨°grafs com Josep Brangul¨ª, Lucien Roisin, Emilio Godes, Carlos P¨¦rez de Rozas o Alexandre Merletti.

En 1888 Kodak comen?a a fabricar c¨¤meres i pel¡¤l¨ªcules aptes per a l¡¯¨²s no especialitzat. Comen?a la utilitzaci¨® de les targetes postals fotogr¨¤fiques i s¡¯editen les primeres revistes i llibres amb fotografies. El 1903 reapareix La Il¡¤lustraci¨® Catalana com un espai per a l¡¯emergent fotoperiodisme. Despr¨¦s destacarien Cu-cut!, L¡¯Esquella de la Torratxa o M¨®n Gr¨¤fic.

Durant la Setmana Tr¨¤gica de 1909, les imatges macabres de m¨°mies exposades al p¨²blic i de convents incendiats ¡°es converteixen en precursores del sensacionalisme period¨ªstic¡±. Tamb¨¦ ¡°expressen els antagonismes pol¨ªtics i de classe de comen?aments de segle: la por que les classes dominants tenien a l¡¯emergent moviment obrer¡±. Per Ribalta, la premsa, majorit¨¤riament en mans de la burgesia, va ser el vehicle per propagar una imatge criminalitzada de les classes populars.

La imatge seleccionada per Ribalta en aquesta ocasi¨® (3) ¨¦s la d¡¯un gran desconegut: ¡°Sebasti¨¤ Jordi Vidal ¨¦s el gran fot¨°graf de 1929. ?s una joia, una meravella. Va realitzar les millors fotografies de l¡¯esdeveniment. Se¡¯n conserven dos ¨¤lbums a l¡¯Arxiu Fotogr¨¤fic i c¨°pies a Fira de Barcelona; per¨° no sabem res d¡¯ell¡±, insisteix. ¡°Les seves fotografies tenen un element ideol¨°gic important, relacionat amb l¡¯espectacle urb¨¤ i la segona revoluci¨® industrial, que ¨¦s l¡¯electricitat i els espectacles nocturns de llum i aigua. Una idea recurrent relacionada amb la idea de ciutat futurista i somiada que comen?a ara i que es prolonga en el temps¡±.

1930-1939. DE LA REP?BLICA A LA GUERRA CIVIL

La proclamaci¨® de la Rep¨²blica el 1931 ¨¦s el moment ¨¤lgid per excel¡¤l¨¨ncia del per¨ªode modern, marcat per l¡¯urbanisme progressista del Pla Maci¨¤ del GATCPAC, creat per resoldre els d¨¨ficits d¡¯habitatge, serveis i transports d¡¯una urbs que acabava d¡¯assolir el mili¨® d¡¯habitants. La soluci¨® era l¡¯esponjament i el canvi d¡¯escala de la ciutat, amb una relaci¨® m¨¦s gran entre ¨¤rees constru?des i zones verdes.

Al comen?ament dels anys trenta la nova Via Laietana ja era visible i la seva arquitectura va ser protagonista d¡¯imatges com les de Gabriel Casas per a l¡¯ef¨ªmera revista Imatges. Ell mateix i Pere Catal¨¤ Pic, Joaquim Pla o Antoni Arissa van ser dels principals autors moderns que van introduir les noves po¨¨tiques instant¨¤nies a les revistes il¡¤lustrades: picats, grafisme de la imatge i fotomuntatges, i difusi¨® de les noves teories de la publicitat. En aquest context, Ribalta destaca (4) el collage de Pere Catal¨¤ Pic de 1935, un fotomuntatge sobre el barri G¨°tic per a la Societat d¡¯Atracci¨® de Forasters de Barcelona. ¡°La creaci¨® d¡¯un fals centre hist¨°ric neix dins d¡¯una l¨°gica de reconstruir un passat medieval del catalanisme hegem¨°nic d¡¯aquesta ¨¨poca. El collage sintetitza molt b¨¦ la idea i potencia la sensaci¨® de collage real que va ser l¡¯operaci¨® de reinventar aquesta zona de la ciutat¡±.

La Guerra Civil va canviar el panorama completament. Les primeres imatges del conflicte van ser les dels ciutadans autoorganitzats i en armes contra l¡¯al?ament. Agust¨ª Centelles va esdevenir la imatge del fotoreporter modern, pioner en l¡¯¨²s de la c¨¤mera de 35 mm, i les seves imatges dels enfrontaments enmig de la ciutat van tenir un gran impacte. ¡°La guerra espanyola constitueix l¡¯¨²ltim episodi en la producci¨® d¡¯una iconografia prolet¨¤ria als anys trenta. A Barcelona, la iconografia ¨¨pica del Front Popular es transmuta en una imatge de derrota i mort del proletariat¡±. La fotografia (5) del bombardeig del 17 de mar? de 1938 per l¡¯aviaci¨® italiana ¨¦s, per Ribalta, ¡°una reactivaci¨® de la imatge de domini i destrucci¨® contra tota la iconografia del Front Popular. ?s una imatge clau de la mort de les classes populars que viuen a la ciutat¡±.

1940-1970. LA DICTADURA DE FRANCO

L¡¯etapa franquista de la ciutat s¡¯associa, sobretot, al mandat de Jos¨¦ Mar¨ªa de Porcioles (1957-1973), moment culminant de transformacions urban¨ªstiques caracteritzades per un creixement ca¨°tic de Barcelona. Els plans estatals de desenvolupament van posar les bases per a la proliferaci¨® de pol¨ªgons, ciutats dormitori i barris de blocs per acollir els migrants del camp a la ciutat. Els d¨¨ficits d¡¯equipaments, serveis b¨¤sics o transports no impedien que els nous pol¨ªgons s¡¯omplissin. En aquest context, el 1953 se celebra a Barcelona el XXXV Congr¨¦s Eucar¨ªstic, el primer esdeveniment internacional posterior al conflicte b¨¨l¡¤lic, al costat dels Jocs del Mediterrani de 1955, que pretenien projectar un cert aperturisme i posar fi a la imatge de Barcelona com a ciutat ¡°roja¡±. El primer va fer possible la urbanitzaci¨® de la Diagonal i la creaci¨® de nous pol¨ªgons d¡¯habitatge social. ¡°La fantasia nocturna de l¡¯altar de la Diagonal del Congr¨¦s, sota el signe de la creu, simbolitza el nacionalcatolicisme. ?s el fantasma de la icona de la modernitzaci¨® d¡¯Estat en un r¨¨gim on no hi ha democr¨¤cia¡±, explica sobre la fotografia de l¡¯altar de Pius XII (6) seleccionada per a aquest moment.

L¡¯humanisme cristi¨¤ tamb¨¦ es va colar en la cultura fotogr¨¤fica del moment, amb una presentaci¨® pac¨ªfica de les noves classes populars urbanes. A Barcelona, la nova fotografia d¡¯avantguarda se situa entre els anys 1957 i 1964 i comen?a amb l¡¯exposici¨® de Ricard Terr¨¦, Xavier Miserachs i Ramon Massats i la inauguraci¨® de la sala Aixel¨¤, i acaba amb la publicaci¨® del llibre de Miserachs Barcelona blanc i negre. Ribalta l¡¯avan?a fins a 1954 amb la publicaci¨® del llibre Barcelona de Francesc Catal¨¤-Roca, que mostrava per primera vegada el canvi i l¡¯arquitectura moderna de la ciutat i les perif¨¨ries. El 1964 va apar¨¨ixer la segona edici¨® de la Guia de Barcelona de Carles Soldevila, amb imatges d¡¯Eugeni Forcano, que havia comen?at a publicar portades a la revista Destino, la m¨¦s popular durant la dictadura juntament amb Gaceta Ilustrada. ¡°?s l¡¯edat d¡¯or dels fotollibres, unes publicacions que han tingut l¡¯impacte m¨¦s gran sobre l¡¯imaginari modern d¡¯aquesta ciutat¡±, segons Ribalta. ¡°Un dels pol¨ªgons m¨¦s luxosos de l¡¯¨¨poca va ser el de Montbau, que va fotografiar el 1969 Oriol Maspons (7). ?s l¡¯estrella d¡¯una pol¨ªtica d¡¯integraci¨® de les classes populars al capitalisme i mostra un discurs conciliador i paternalista. El problema no s¨®n els pol¨ªgons, sin¨® la falta d¡¯una f¨®rmula urbana que els acompanyi. Aquesta ser¨¤ la lluita de les classes socials als anys setanta¡±.

1970-1992. RECONSTRUCCI? DE LA CIUTAT

El cinqu¨¨ moment plantejat pel comissari descriu el naixement del nou estil documental a la fi dels anys setanta i principis dels vuitanta, amb relaci¨® a la recuperaci¨® de la ciutat i de les institucions democr¨¤tiques. La designaci¨® a l¡¯octubre de 1985 de Barcelona com a seu dels Jocs Ol¨ªmpics de 1992 va servir de catalitzador urban¨ªstic de primer ordre i va tornar a transformar la ciutat, que vivia un nou per¨ªode democr¨¤tic des de 1979. Durant el per¨ªode sorgeix una generaci¨® d¡¯arquitectes i urbanistes formats en les lluites antifranquistes que van posar en pr¨¤ctica un urbanisme renovador en un context de grans d¨¨ficits. Oriol Bohigas va ser un dels protagonistes d¡¯aquest ideari, que va defensar la recuperaci¨® del centre i la valoraci¨® de la perif¨¨ria. L¡¯urbanisme socialdem¨°crata no s¡¯ent¨¦n sense la participaci¨® dels moviments ve?nals a partir de final dels setanta, endurits en la lluita pels equipaments i els serveis que els havien negat durant l¡¯¨¨poca anterior. ?s el moment de la ¡°premsa pobra¡±, amb prop de 50 publicacions ve?nals, algunes de gran qualitat. El Centre Internacional de Fotografia de Barcelona i els treballs de Manolo Laguillo identificaven la nova topografia urbana de llocs buits, obsolets o en transformaci¨®, on la ciutat havia passat de llarg. ¡°En aquest sentit, la imatge de Joan Guerrero ¡ªimatge de l¡¯exposici¨®¡ª mostra per primera vegada com la perif¨¨ria i les classes populars apareixen a la foto com a protagonistes actius. A partir d¡¯ara, es replantegen les relacions de poder i s¡¯acaba amb el monopoli de les fotos oficials i oficialistes. S¨®n els ve?ns els que conquisten la ciutat, i la ciutat es pot veure des de la perif¨¨ria¡± (8).

?s a la d¨¨cada dels vuitanta quan, des de l¡¯Ajuntament, es llancen unes campanyes propagand¨ªstiques massives de millora de la imatge p¨²blica de la ciutat, sobretot despr¨¦s d¡¯obtenir la realitzaci¨® dels Jocs, en qu¨¨ calia generar un ampli consens sobre les operacions urban¨ªstiques que es realitzaven en zones de la ciutat com Montju?c, la Vila Ol¨ªmpica, la Vall d¡¯Hebron i la Diagonal. ¡°Un dels fot¨°grafs que reflecteix la ciutat d¡¯aquest per¨ªode va ser Manel Esclusa. Especialista en fotografia nocturna i llargues exposicions que el 1987 va realitzar Barcelona, ciutat imaginada, un recorregut pels nous llocs preol¨ªmpics d¡¯una ciutat que era reconeguda internacionalment pel seu nou urbanisme. La ciutat de les seves fotografies es mou entre el son i la vig¨ªlia i recorda la iconografia dels espectacles nocturns de les exposicions de 1888 i 1929¡± (9).

1992-2004. URBANALITZACI?

El sis¨¨ i ¨²ltim moment recull el pas de la Barcelona socialdem¨°crata, del ¡°model Barcelona¡±, a l¡¯era tecnocr¨¤tico-neoliberal, despr¨¦s de l¡¯¨¨xit del model i de la marca, de la irrupci¨® del turisme de masses que ha acabat sent el gran avalador econ¨°mic de la ciutat. A la segona meitat de la d¨¨cada dels noranta el focus es va col¡¤locar en la promoci¨® i la propaganda institucional del nou gran esdeveniment que s¡¯havia d¡¯organitzar: el F¨°rum de les Cultures del 2004. En aquestes campanyes, explica Ribalta, Barcelona apareix de forma id¨ªl¡¤lica, tant urban¨ªstica com socialment. Aquesta propaganda va tenir una ¨¤mplia resposta social en els moviments anticapitalistes, sobretot quan la ciutat va ser declarada seu per acollir la Confer¨¨ncia Anual sobre Economia del Desenvolupament del Banc Mundial i durant l¡¯enorme protesta contra la Guerra de l¡¯Iraq del 2003.

Urban¨ªsticament, el patrimoni industrial del Poblenou va aglutinar l¡¯operaci¨® i la preocupaci¨® m¨¦s grans per part dels moviments ciutadans, sobretot pel que fa a Can Ricart, salvat in extremis. A l¡¯altra punta de la ciutat, la reforma interior del Raval i, sobretot, l¡¯obertura de la rambla del mateix barri, va ser la intervenci¨® m¨¦s determinant a favor de la transformaci¨® social de la zona. ¡°L¡¯operaci¨® del F¨°rum no va generar el mateix consens que la dels Jocs. Va ser un frac¨¤s i, de fet, segueix sent una zona no integrada a la ciutat, perqu¨¨ no es van tenir en compte els valors de la ciutat inclusiva i l¡¯urbanisme dels vuitanta, que tant reconeixement internacional van donar a la ciutat¡±, comenta Ribalta, que utilitza el terme urbanalitzaci¨®, encunyat pel ge¨°graf Francesc Mu?oz, per al¡¤ludir a la urbanitzaci¨® de baixa densitat. Pel comissari, l¡¯¨²ltima imatge seleccionada (10) ¨¦s una de Jordi Secall i Pons sobre el grup de persones dels moviments antiglobalitzaci¨® que van viatjar amb barca a la zona del F¨°rum i van plantar una bandera pirata per denunciar l¡¯especulaci¨®. ¡°Barcelona defensava un model de creixement urb¨¤ que va oblidar la millora de les classes populars. ?s una imatge premonit¨°ria del que acabaria passant. Els moviments socials tenien ra¨®, i deu anys m¨¦s tard van prendre el poder. L¡¯acte de protesta del 2004 va anunciar el govern actual de la ciutat¡±.