Com Hollywood veu la guerra, a la Filmoteca

Formant part del Signal Corps de l¡¯ex¨¨rcit dels EUA, un John Huston encara no gaire reconegut (havia rodat El falc¨® malt¨¨s) va realitzar tres documentals propagand¨ªstics durant la Segona Guerra Mundial, amb un entusiasme relatiu per part de les autoritats militars. Els va disgustar especialment San Pietro, rodat el 1943, sobre la dur¨ªssima batalla per aquesta escarpada localitat italiana. Amb veu en off del mateix director, un dels primers documentals que oferia un punt de vista enganxat als soldats es va convertir en el retrat d¡¯una carnisseria, on gaireb¨¦ un miler de soldats nord-americans hi van deixar la pell. El documental, censurat, va passar de 90 a 32 minuts, i encara gr¨¤cies que es va poder veure per la intervenci¨® de George Marshall, que va creure que tanta cruesa serviria de lli?¨® als soldats.

La cinta forma part de la petita per¨° exquisida mostra de cinema b¨¨l¡¤lic que la Filmoteca de Catalunya programa a partir de dimarts com a eix del seminari Espectres de la guerra segons Elisabeth Bronfen. La professora alemanya, experta en la mirada massa cops redemptora que Hollywood ha donat a la viol¨¨ncia b¨¨l¡¤lica en qu¨¨ han participat els EUA, hi ser¨¤ present. Comen?ar¨¤ il¡¤lustrant les seves tesis amb Compa?eros de mi vida (1943), melodrama que donava suport a la pol¨ªtica de mobilitzaci¨® d¡¯un director (Edward Dmytryk) que acab¨¤ delatant els companys quan la cacera de bruixes.

Gran Torino (2008), de i amb Clint Eastwood, sobre un excombatent de Corea que lluita contra uns delinq¨¹ents immigrants asi¨¤tics, i Tambi¨¦n somos seres humanos (1945), de William A. Wellman, consolidaci¨® d¡¯un Robert Mitchum en un film amb aires de documental sobre la infanteria ¡ªde la qual Eisenhower va dir que era la millor pel¡¤l¨ªcula de guerra que havia vist mai¡ª, completen la suggeridora proposta.