Pa i ostres

Per ventura hi ha molta gent que sense tenir pa avinent ¨¦s com si est¨¤s desarmada, mig nua i inc¨°moda a l'hora de menjar qualsevol cosa. Es troba davant un dubte existencial, amb una c¨¤rrega de mala consci¨¨ncia i culpa ¡ªel catecisme, les monges, el ritual i la rutina?¡ª. Sembla com si el moment fos una situaci¨® escap?ada. No fa massa podia passar que alg¨² es sent¨ªs quasi moralment impedit per poder menjar o cuinar sense haver-hi pa a casa o a taula.

Llevat de les panades, coques i cocarrois que s¨®n 'pans' decorats, ¡®objectes¡¯ que duen incl¨°s el seu forn, farciment o sola-base, no hi ha cap moment per haver de tastar viandes sense la massa que neix de la farina llevada i cuita. Cal mentar el pa reciclat, esbocinat, refet de les crostes o el bescuit emprats com argument no decoratiu a les ensalades d'Eivissa i Formentera.

Potser ¨¦s l'element que evoca la primera i darrera mossegada vital, tamb¨¦ al m¨®n cristi¨¤ ¡ªla comuni¨®¡ª, el cos superior, la benedicci¨® i multiplicaci¨® dels fets i moments: de la teca, carn, peix, torrats, dol?, all¨° escampad¨ªs, els conservats o cuinats.

Un pa era senyat en cru, bene?t, besat i orat a la taula fins i tot a la segona meitat del segle XX.

Possiblement aquell que no t¨¦ pa per llescar o obrir sent com una buidor, com un impediment radical, cosa nada de la manca de costum, del desig i de les habilitats adquirides. No es menja la sobrassada sense suport o estreta al pa. Hi ha el pa amb oli, el pa i formatge i de tot, les sopes seques, crostons al pur¨¦, pa torrat amb caf¨¨ amb llet... Pa ¨¦s companatge. Res no ¨¦s possible sense all¨° que ¨¦s substantiu, primitiu i que neix de la terra, sol ser blanc i lleuger i ¨¦s la transformaci¨® de la farina.

Poques persones mengen, a gust, protegits o salvats en el gest, sense la balsa, mur, suport, joc o esponja de la molla i la crosta. Abans de les primeres dents el nin apr¨¨n ¡ªdespr¨¦s de la mamella materna o de la ficci¨® del biber¨®¡ª amb un boc¨ª de pa. Li donen la part externa, la pell, la crosta i tasta, ¨¦s en roseg¨®. Amb la m¨¤ forta i les genives enceses, la persona neix amb el pa a la boca, amb talent i algun crit plor¨®s d¡¯autoritat o queixa.

A la taula, una nit a Par¨ªs, una persona de molt de m¨®n, tot just abans de tastar en un bon sopar cerimonial d¡¯ostres, foie d¡¯oca i un rap com el cot¨® es va tipar de pa i mantega. No atur¨¤. Ofici¨¤ cerimoniosament un gest instintiu, compulsiu. Tenia gana, segurament, estava desanada potser, per¨° l'impuls era primigeni: el "pa i ostres" ¨¦s oportunista, un homenatge, per¨° indica un costum gastron¨°mic universal. Sense pa no hi ha menjar. Tamb¨¦ amb dol? (confitura) o fruita (mel¨®). Qui menja pa estalona o descriu el men¨², els seus plats protagonistes. Existeix el pa mullat amb vi, sucre, sa?m vermell (llard de caldera, de matan?a) o les llesques del Papa, endolcides i remullades i fregides d¡¯all¨° m¨¦s.

No hi ha menjar factible per a qui no t¨¦ a m¨¤ una llesca del tosc emper¨° amatent i generalment poc sabor¨®s subjecte. Suporta, empeny, o contrasta la menjua.

No hi ha ¨¤pat, un dinar, berenar, espipellada o avituallament de camp, tall, esport o mar, sense el ritus d'obvietat de l'aliment m¨¦s recurrent i m¨¦s malmenat en el seu proc¨¦s industrial i comercial. Hi ha gent que tragina i cerca el pa d¡¯un poble a l¡¯altre. He vist senyors que compren pa a un aeroport internacional per portar-lo a la seva illa, una d¡¯aquestes.

No hi ha dia sense pa o res no ¨¦s m¨¦s llarg que un dia sense pa. Si la prioritat aliment¨¤ria ¨¦s coberta, ¨¦s l'ess¨¨ncia dels menjars, la companyia imprescindible de gaireb¨¦ totes les coses, tot i que sol ¨¦sser una inconveni¨¨ncia gastron¨°mica, amb mala fama diet¨¨tica.

Sense la llesca o el panet, llonguet, d'oli o barra afrancesada, l'alimentaci¨® o mossegada semblen impossibles.

Les cultures s¨®n heretades i la cuina per ventura ¨¦s la manera d'entendre la civilitzaci¨® perqu¨¨ el m¨®n s¨®n mapes d'aliments i religions, de tants de pans com perdons.