El consens dels governats

La f¨®rmula ¨¦s recent, per¨° la idea que la inspira t¨¦ solera i constitueix una de les definicions de democr¨¤cia. ?s la necessitat de governar amb el consentiment dels governats. Gens diferent ¨¦s el que movia l'oposici¨® antifranquista fa 60 anys, tal com ens recorda Jordi Amat, en el seu llibre La primavera de M¨²nich. Esperanza y fracaso de una transici¨®n democr¨¢tica, ¨²ltima i inspirada aportaci¨® a la hist¨°ria dels combats per la democr¨¤cia a Espanya, que se suma al seu tamb¨¦ inspirad¨ªssim El llarg proc¨¦s, en el qual relata el canvi d'hegemonies culturals que s'ha produ?t en el catalanisme en els ¨²ltims decennis.

En aquest magn¨ªfic treball que li ha reportat el Premi Comillas, Amat desplega com en un fris el relat de conspiracions, reunions i documents que envolten la trobada del Moviment Europeu a Munic el 1962, al qual van assistir els exiliats republicans i l'oposici¨® interior i que va provocar una virulenta i irada reacci¨® del r¨¨gim franquista, tant propagand¨ªstica (d'aqu¨ª surt la denominaci¨® de Contuberni de Munic) com repressiva: detencions, multes i confinaments d¡¯un bon nombre dels assistents quan van tornar a Espanya.

La reuni¨® va escenificar la trobada entre oposici¨® interior i exterior i va ser un ¨¨xit de l'antifranquisme moderat. Hi havia representades les dues forces hegem¨°niques a Europa (socialdemocr¨¤cia i democr¨¤cia cristiana), a m¨¦s de personalitats i grups liberals i republicans. No hi havia els comunistes, aliens llavors a l'europeisme, ancorats en el mite d'una vaga general que havia d'enderrocar un r¨¨gim en descomposici¨® i encara lluny de l'eurocomunisme que els enemistaria amb Moscou.

Era un moment ¨¤lgid de la guerra freda (el mur de Berl¨ªn amb prou feines tenia un any, la crisi dels m¨ªssils a Cuba va esclatar poc despr¨¦s), de manera que una dictadura com l'espanyola, que acabava de sortir de l'autarquia, pretenia ser acceptada per les institucions europees com ho havia estat en la d¨¨cada anterior per les institucions internacionals. A Munic va quedar fixada la l¨ªnia vermella, que va servir per totes les successives ampliacions del club europeu: sense democr¨¤cia no hi ha integraci¨®. Ho va dir Salvador de Madariaga, un dels protagonistes de la reuni¨®: Europa no ¨¦s nom¨¦s comer?, sin¨® un espai de llibertats en el qual no hi ha lloc per a les dictadures.

Abans i durant Munic va haver-hi una seriosa diverg¨¨ncia entre els republicans de l'exterior i l'oposici¨® de l'interior, que va fer perillar la reuni¨®. Per a l'exili, la sobirania popular ¨¦s anterior i superior a qualsevol legitimitat institucional. Per a l'interior, n¡¯hi ha prou amb les eleccions lliures de les quals surti un Parlament encara que es mantingui la instituci¨® mon¨¤rquica. La primera proposta de resoluci¨® inclo?a ¡°la celebraci¨® d'eleccions lliures en unes condicions que assegurin la lliure expressi¨® de l'opini¨® del poble i l'autodeterminaci¨®, o sigui, la lliure elecci¨® de r¨¨gim, de govern i de les estructures que hagin de regular en un futur la conviv¨¨ncia de les comunitats naturals i dels ciutadans a l¡¯Estat futur¡±. En la resoluci¨® aprovada, quedava en ¡°la instauraci¨® d'institucions aut¨¨nticament representatives i democr¨¤tiques que garanteixin que el govern es basa en el consentiment dels governats¡±.

La f¨®rmula ambigua que va permetre mantenir la unitat dels dem¨°crates va ser, segons Amat, ¡°el preu de la transici¨®¡±. A l'hora de la veritat el 1978, ning¨² va demanar el refer¨¨ndum sobre la forma d¡¯Estat ni sobre la relaci¨® de les nacionalitats hist¨°riques amb el conjunt d'Espanya. Tot es va donar per subsumit en una Constituci¨® que garantia els drets i les llibertats.

Ha arribat l'hora de trencar amb aquella ambig¨¹itat que va garantir per primera vegada la unitat de l'exili i l'oposici¨® interior enfront de la dictadura? N¡¯hi hauria prou amb una reforma constitucional que fos l'oportunitat per a republicans i independentistes de fer campanya directament a favor de les seves reivindicacions? Quedaria satisfet el dret a decidir en un refer¨¨ndum que inevitablement tamb¨¦ significaria la ratificaci¨® de la forma i l'estructura de l¡¯Estat i no de la democr¨¤cia com el 1978?

La primavera de M¨²nich no respon cap d'aquestes preguntes, perqu¨¨ no ¨¦s el que correspon a un llibre d'hist¨°ria, per¨° la lectura ajuda a respondre-les i a meditar sobre el consentiment dels governats, condici¨® imprescindible per a la democr¨¤cia i expressi¨® arqueol¨°gica del dret a decidir tan ben formulat fa 54 anys en aquella reuni¨® del Moviment Europeu.