L¡¯Estruch, un brou de cultiu que fa 20 anys que bull

Hi ha passat tothom i de tot, com qui diu. El centre de producci¨® i creaci¨® de les arts esc¨¨niques, pl¨¤stiques i musicals de Sabadell L¡¯Estruch ¨¦s el resultat d¡¯una feina de 20 anys que ha desenvolupat les arts lligant-les amb el teixit social de la ciutat. ?s el comprom¨ªs pres fa dues d¨¨cades quan una antiga (gaireb¨¦ centen¨¤ria) f¨¤brica de tints va ser adquirida per l¡¯Ajuntament per satisfer les inquietuds culturals de la ciutat. ¡°Companyies hist¨°riques com les Joventuts de la Far¨¤ndula, el Teatre Sant Vicen?, El Ciervo o Scena Teatre s¨®n exemples de l¡¯efervesc¨¨ncia que es vivia a Sabadell l¡¯any 1995¡±, explica Manel Rodr¨ªguez, director des del 2012 i un dels art¨ªfexs de la creaci¨® de L¡¯Estruch. ¡°Molts d¡¯aquests col¡¤lectius estaven mancats d¡¯un local d¡¯assaig estable i aquesta iniciativa va ser la soluci¨® per poder mantenir la seva activitat¡±.

L¡¯activista cultural i economista Xavier Marc¨¨ destaca el plantejament d¡¯aquells primers anys: ¡°Era una mica okupa: entrar a l¡¯edifici abandonat i anar reciclant-ne els espais a poc a poc i sense gaire inversi¨® econ¨°mica, fins a convertir-lo en un lloc de creaci¨®¡±, recorda. De seguida la f¨¤brica es va anar obrint al m¨®n m¨¦s professional: ¡°A la dansa contempor¨¤nia, al circ i a la performance, acollint companyies catalanes, espanyoles i d¡¯¨¤mbit internacional, d¡¯Alemanya i d¡¯It¨¤lia per¨° especialment del sud de Fran?a (Montpeller, Tolosa o Narbona)¡±, explica Rodr¨ªguez.

¡°El plantejament era una mica okupa: entrar a l¡¯edifici abandonat i anar reciclant-ne els espais a poc a poc i sense gaire inversi¨® econ¨°mica, fins a convertir-lo en un lloc de creaci¨®¡±, diu l¡¯activista cultural i economista Xavier Marc¨¨

El 1998 L¡¯Estruch es va obrir a la creaci¨® i divulgaci¨® musical. El 2002 es va inaugurar el teatre on hi ha hagut, des de llavors, una programaci¨® estable. El 2006, la Nau Sud es va destinar a les arts visuals i el 2010 es va obrir el Media Estruch, laboratori d¡¯arts i tecnologia. La instal¡¤laci¨® de la carpa de circ la Vela, el 2014, culmina (de moment) l¡¯oferta did¨¤ctica, cultural i social d¡¯aquest espai. Sergi L¨®pez, Quimi Portet, Thomas Noone Dance, Agrupaci¨®n Se?or Serrano, Cabo San Roque, el Festival Wall Talk, Sol Pic¨®, Marta Carrasco, Oriol Broggi, La Zaranda o Los Galindos s¨®n primeres espases del teatre, de la m¨²sica, de la dansa, dels nous formats, de les arts pl¨¤stiques, del circ que han passat pels tallers o per la cartellera de L¡¯Estruch.

La directora de teatre Carme Portaceli, que va crear, assajar i estrenar la seva obra Fairy a L¡¯Estruch el 2007, subratlla, per¨°, les difer¨¨ncies amb Europa. ¡°Es respirava un ambient fant¨¤stic, molt europeu. Per¨° L¡¯Estruch mai no ha gaudit de la dotaci¨® econ¨°mica que hauria tingut si hagu¨¦s nascut a Fran?a o gaireb¨¦ a qualsevol altre pa¨ªs d¡¯Europa¡±.

L¡¯Estruch ¨¦s clau al panorama cultural no nom¨¦s de Sabadell, sin¨® de tot Catalunya... i m¨¦s. Carola Magem, presidenta de l¡¯Associaci¨® de Dansa Contempor¨¤nia, destaca el paper que han jugat espais com L¡¯Estruch per trencar la depend¨¨ncia cultural que, d¡¯alguna manera, sempre hi ha hagut de la capital catalana: ¡°Barcelona ¨¦s m¨¦s lluny de Sabadell que Sabadell de Barcelona, per¨° ara que coneixen L¡¯Estruch ¨¦s diferent. Quan jo estudiava a l¡¯Institut del Teatre ning¨² no venia a Sabadell i ara em trobo gent de Barcelona que est¨¤ fent resid¨¨ncies art¨ªstiques a L¡¯Estruch¡±, escriu Magem al llibre editat amb ocasi¨® dels 20 anys de la f¨¤brica de creaci¨®.

¡°Es respirava un ambient molt europeu. Per¨° L¡¯Estruch mai no ha gaudit de la dotaci¨® econ¨°mica que hauria tingut a qualsevol altre pa¨ªs d¡¯Europa¡±, lamenta la directora teatral Carme Portaceli

El mateix pensa Rodr¨ªguez: ¡°Potser a Barcelona tenen menys clara aquesta filosofia de conviv¨¨ncia entre mons aparentment diferenciats. La pres¨¨ncia de la ciutadania i dels grups art¨ªstics amateurs no resta prestigi a un centre cultural sin¨® que el justifica i l¡¯enriqueix. Algunes de les anomenades f¨¤briques de creaci¨® a Barcelona, on hi ha una gran diversitat de models, tenen el perill de semblar un ovni tancat que ha aterrat en un barri com ho podria haver fet en un altre...¡±.

¡°Les f¨¤briques de creaci¨® a Barcelona s¨®n nom¨¦s espais per a la utilitzaci¨® dels quals els artistes han de pagar, no com les que hi ha a Alemanya, per exemple. Aix¨ª no hi passa res, no hi ha nascut res. Una f¨¤brica de creaci¨® ha de ser una eina perqu¨¨ els professionals puguin investigar, crear i connectar-se entre ells. En aquest sentit, L¡¯Estruch ha ajuntat gent de fora amb artistes locals i p¨²blic natural¡±, diu Portaceli.

El lligam amb el teixit social de la ciutat ha estat i segueix sent clau a L¡¯Estruch. ¡°Crec que aquest lligam ¨¦s la pedra de toc que ens singularitza com una de les primeres f¨¤briques de creaci¨® en l¡¯¨¤mbit catal¨¤: la conviv¨¨ncia entre un m¨®n art¨ªstic local, potser m¨¦s amateur, i els col¡¤lectius m¨¦s professionals que v¨¦nen de fora", diu el director de la f¨¤brica. "Un centre d¡¯aquestes caracter¨ªstiques no t¨¦ cap sentit si s¡¯a?lla del seu entorn immediat, si es tanca en si mateix i no permeabilitza la seva oferta cultural. La primera xarxa que necessita una f¨¤brica de creaci¨® ¨¦s la de proximitat, no t¨¦ sentit organitzar-ne de m¨¦s ambicioses si no existeix aquesta, que ¨¦s la que et permet consolidar-te i donar-te a con¨¨ixer¡±.

¡°Des de L¡¯Estruch es d¨®na una gran import¨¤ncia a aquesta simbiosi, es troba al seu ADN cercar els ponts de contacte entre tots els artistes que hi treballen, siguin professionals o amateurs, i entre el p¨²blic i la ciutadania en general¡±, insisteix el director del centre. De tot aix¨° en d¨®na fe un dels fundadors de la Fura dels Baus, Marcel¡¤l¨ª Ant¨²nez, que va fer dues resid¨¨ncies a L¡¯Estruch, el 2006 i el 2012. ¡°M¡¯interessa el contacte amb el p¨²blic que ofereix¡±, escriu.