Els cl¨¤ssics i la tradici¨® liter¨¤ria a Catalunya

Amb una mica de retard, Edicions 62 porta a les llibreries Per qu¨¨ llegir els cl¨¤ssics, d¡¯Italo Calvino, en molt bona traducci¨® de Teresa Mu?oz (Barcelona, 2016). El llibre ¨¦s, originalment, del 2002, i va ser tradu?t al castell¨¤ amb una gran puntualitat. Es tracta d¡¯una recopilaci¨® d¡¯articles escrits a la premsa, confer¨¨ncies dictades i pr¨°legs per a edicions italianes d¡¯una s¨¨rie d¡¯autors ¡°cl¨¤ssics¡±, d¡¯Homer a Cesare Pavese, que ja ho ¨¦s. No ¨¦s el primer, ni ser¨¤ l¡¯¨²ltim dels llibres dedicats a revisar el concepte de ¡°cl¨¤ssic¡± en el m¨®n literari europeu i americ¨¤: per esmentar nom¨¦s tres autors de calibre que han parlat de la mateixa q¨¹esti¨®, recordem el preci¨®s article de Sainte Beuve, Qu¡¯est-ce qu¡¯un classique, un speech de Mark Twain i l¡¯article de T. S. Eliot amb el mateix t¨ªtol: What Is a Classic. Com ¨¦s natural, cap dels antics no es va fer aquesta pregunta pel fet que es trobaven immersos en la classicitat, si es pot dir aix¨ª. Va ser la restauraci¨® del llegat grecollat¨ª de l¡¯humanisme renaixentista, i despr¨¦s la Il¡¤lustraci¨®, els que van posar sobre la taula aquesta q¨¹esti¨®, al zenit de la qual es troba el llibre de Harold Bloom, The Western Canon, pel qual un arriba a la conclusi¨® que no hi ha res m¨¦s cl¨¤ssic i m¨¦s can¨°nic al m¨®n que William Shakespeare: una exageraci¨®.

Tanmateix, per qu¨¨ aquest llibre arriba amb catorze anys de retard en catal¨¤ respecte a l¡¯original itali¨¤, com ja hem dit? La resposta potser es troba en el fet que a Catalunya, malgrat l¡¯esfor? que van fer els noucentistes per restaurar els grans valors de la literatura universal ¡ªinclosos els autors grecs i llatins, traduint-los i comentant-los tots¡ª, i sens dubte a causa de la Guerra Civil, vam perdre les refer¨¨ncies can¨°niques dels grans autors de les terres de Ponent. En primer lloc, perqu¨¨ no tenim una literatura dels segles XVI a XIX, aquest ben incl¨°s, que s¡¯hagi emmirallat en els grans autors de la tradici¨® europea ¡ªni tan sols en els nostres poetes i prosistes medievals, que cauen massa lluny¡ª; en segon lloc, perqu¨¨ la pedagogia noucentista no va arribar a agafar ¡ªmalgrat que va celebrar l¡¯aniversari de la mort de Goethe, el 1932, amb una antologia de poemes seus ¡°dedicada a les escoles de Catalunya¡±¡ª, i, finalment, pel fet que tota la literatura que s¡¯ha produ?t a Catalunya els ¨²ltims cinquanta o seixanta anys, amb notables excepcions i amb l¡¯excepci¨® clara de la poesia, ha estat una literatura d¡¯urg¨¨ncia i testimoni¡±, la qual cosa no garanteix en absolut que hi ressoni cap cl¨¤ssic ni que pugui aspirar a convertir-se en tal cosa al cap dels anys. Com he escrit en diverses ocasions, Catalunya ja no tindr¨¤ mai una tradici¨® liter¨¤ria pr¨°pia, perqu¨¨ la major part dels llibres s¨®n d¡¯ocasi¨® ¡ªla novel¡¤la, en especial¡ª, i l¡¯altra part estan escrits amb un desconeixement total de la nostra tradici¨® moderna ¡ªque no existeix¡ª i de la tradici¨® europea i nord-americana. Ara ja no hi ha gaireb¨¦ ning¨² que, abans de posar-se a escriure, s¡¯obligui a la lectura d¡¯all¨° que Carles Capdevila en deia ¡°el que cal llegir¡± en un llibret que ve a ser el nostre c¨¤non literari.

El llibre de Calvino, com es pot suposar, no pateix cap d¡¯aquests problemes, perqu¨¨ fins i tot el feixisme itali¨¤ ¡ªper esmentar un temps de mis¨¨ria¡ª admirava Horaci, Ovidi i Virgili. Amb tota la felicitat del m¨®n, pr¨°pia d¡¯un lector sensible i intel¡¤ligent, el llibre repassa l¡¯obra de grans cl¨¤ssics, entre ells Tirant lo Blanc, l¡¯Ariost, Daniel Defoe, Voltaire, Diderot, Balzac, Dickens, Flaubert, Tolstoi, Henry James, Gadda, Hemingway o Jorge Luis Borges.

L¡¯autor itali¨¤ esgrimeix molts arguments per definir el que ¨¦s un ¡°cl¨¤ssic¡±, entre altres el fet que es tracta de llibres i d¡¯autors que sempre poden ser rellegits amb profit, o el fet que la saviesa llur no s¡¯acaba mai. L¡¯argument m¨¦s senzill de tots, per¨°, no el fa servir. Un cl¨¤ssic ho ¨¦s perqu¨¨ ¨¦s molt bo des del seu moment fundacional, per molt que les capes hermen¨¨utiques que se li afegeixin el considerin de manera molt v¨¤ria: ara amb lloes, ad¨¦s amb desdeny. No ¨¦s q¨¹esti¨® que Voltaire tingui m¨¦s l¨ªnies que quasi ning¨² a totes les enciclop¨¨dies liter¨¤ries; ¨¦s que era d¡¯un geni que tomba. No ¨¦s q¨¹esti¨® que cada pa¨ªs s¡¯inventi exageradament el valor d¡¯un autor per convertir-lo en cl¨¤ssic i, aix¨ª, en senyal o gl¨°ria d¡¯una terra, com alg¨² podria pensar que ha succe?t amb Cervantes, Shakespeare o Goethe. No: la q¨¹esti¨® ¨¦s molt m¨¦s senzilla: s¨®n cl¨¤ssics, o ho esdevindran, aquells autors i aquelles obres que han nascut amb una severa i dificultosa voluntat de ser exemplars i perfectes. Ja la paraula llatina classicus designava els ciutadans ¡°de primera¡±: els m¨¦s bons, els m¨¦s nobles, els m¨¦s eminents.