Riure en la foscor

En un article publicat en la Revista del Foment, Pon? Puigdevall ens reporta una frase d¡¯E. M. Forster: els lectors de novel¡¤les ¡°s¨®n com el marit de Xahrazad, perqu¨¨ sempre volen saber qu¨¨ passa a continuaci¨®¡±. Tamb¨¦ ens diu que si la literatura ens fascina ¨¦s perqu¨¨ no parla del llenguatge, sin¨® de la vida; ¡°no dels sons de les paraules, sin¨® del seu significat, i els escriptors m¨¦s importants s¨®n els que representen la humanitat de la manera m¨¦s significativa¡±.

S¨®n afirmacions evidents i, en aquests temps, em pense que tamb¨¦ s¨®n provocadores. El significat de la vida no sol ser el que atrau la majoria dels lectors de les narracions urgides, d¡¯un entreteniment tan reglamentat per convencions que elimina qualsevol tra?a d¡¯inquietud, que ¨¦s la mena de literatura que encara es ven una mica entre nosaltres. I encara la quantitat de lectors ¡ªde la mena que siga¡ª va descendint tan de pressa que sembla que el mer voler saber ¡°qu¨¨ passa a continuaci¨®¡± perd adeptes de dia en dia. En canvi, tota la literatura de Puigdevall, tant la cr¨ªtica com la narrativa, s¡¯adre?a a aquest lector minvant, el lector que sap i vol llegir, el que no ignora que endinsar-se en un relat verdaderament viu i ple de significat ¨¦s la millor manera ¡ªde fet, ¨¦s l¡¯¨²nica manera¡ª de viure unes altres vides sense deixar de viure la pr¨°pia.

Prova d¡¯aix¨° s¨®n dos llibres que acaba de publicar: Els convidats de pedra (Edicions El llop ferotge) i D¡¯inc¨°gnit (Tusquets). El primer ¨¦s un cat¨¤leg raonat d¡¯escriptors catalans rars, que documenta l¡¯atractiu d¡¯una tradici¨® que en bona part hem menystingut. Pel seu costat, D¡¯inc¨°gnit ¨¦s una novel¡¤la tan reptadora com els seus escrits cr¨ªtics, o encara m¨¦s. El resum de la seua trama aparent podria ser banal: un home abandona la dona i marxa a Girona, a casa d¡¯uns parents, a esperar la carta salvadora d¡¯un seu amor de joventut, amb qui pret¨¦n refer la vida. Aquesta trama n¡¯amaga unes altres, m¨¦s insidioses, de tal manera que el lector no sap mai qu¨¨ passar¨¤ a continuaci¨®. L¡¯¨²nica cosa que endevina ¨¦s que, siga el que siga, tardar¨¤ a passar, perqu¨¨ el protagonista ¨¦s un cagadubtes essencial, alg¨² per al qual tota decisi¨® ¨¦s un laberint, i l¡¯acte mateix de fer una passa, enmig d¡¯una Girona presa per la pluja, una hero?citat herc¨²lia que exigeix la m¨¦s exhaustiva deliberaci¨® i un esfere?dor dispendi d¡¯energia.

D¡¯inc¨°gnit ¨¦s un meravell¨®s exercici d¡¯¨¨pica de l¡¯absurd i un triomf de la com¨¨dia grotesca, duta a l¡¯extrem amb una coher¨¨ncia i una deliberaci¨® que esgota i enlluerna a parts iguals. Per descomptat, el lector com¨² la trobar¨¤ insuportable. No s¡¯ha fet per a ell. Ni l¡¯escriptura minuciosa, de precisi¨® aclaparadora i ritme incantatori, ni els par¨¤grafs tortuosos, ni les vastes digressions, ni l¡¯aparent manca de sentit de tot plegat. D¡¯inc¨°gnit ¨¦s un llibre ambici¨®s i exigent que reclama lectors provats en mil batalles. Nom¨¦s per a ells ser¨¤ una experi¨¨ncia alhora exhilarant i estremidora. Saber quin eco pot tenir, ara i ac¨ª, un llibre com aquest, sense condescend¨¨ncia, pot ser tamb¨¦ significatiu.