Els secrets del jutge

Hem acordat que la cr¨°nica queda fora del quadril¨¤ter de la not¨ªcia. I en el que no ¨¦s not¨ªcia, hi ha sempre un coix¨ª tou, variat, de vegades interessant i en ocasions secret. Com aquesta hist¨°ria, adulterada, per¨° certa en ess¨¨ncia, perqu¨¨ el lector decideixi si hauria d¡¯haver estat not¨ªcia, o no.

Un dia, no fa pas tant, una bona persona i amiga em va trucar. Feia temps que est¨¤vem desconnectades, en part per les tensions d¡¯una professi¨® en qu¨¨ la l¨ªnia que separa l¡¯amistat de la feina ¨¦s difusa. Per¨° aquell dia necessitava veure¡¯m, i amb una mica d¡¯urg¨¨ncia.

La meva amiga, xafardera de professi¨®, havia descobert una cosa que no podia aguantar, per¨° que tampoc no sabia gestionar. Aix¨ª que va decidir que el millor era explicar-m¡¯ho a mi. ¡°Tu sabr¨¤s qu¨¨ fer-ne¡±, em va dir, com si els periodistes sab¨¦ssim res. I em va ensenyar unes fotos clares i contundents que afectaven un jutge.

Despr¨¦s de veure-les em vaig passar setmanes donant-hi voltes. Potser una mica m¨¦s que setmanes. Potser dos o tres mesos. Potser fins i tot m¨¦s temps, de manera una mica obsessiva. No n¡¯hi havia cap dubte, aquest jutge oferia serveis sexuals a qui pogu¨¦s pagar-los, en un f¨°rum p¨²blic, es mostrava en unes fotos en qu¨¨ qualsevol podia recon¨¨ixer-lo. ¡°Cadasc¨² fa el que vol amb la seva vida¡±; ¡°en la guerra i en el sexe tot s¡¯hi val¡±; ¡°qu¨¨ hi fa, si ¨¦s voluntari?¡±; ¡°la nostra educaci¨® judeocristiana pesa com una llosa¡±.

La meva amiga i jo ens repet¨ªem, l¡¯una a l¡¯altra, com un mantra, totes les consignes possibles per desactivar els nostres prejudicis i oblidar-nos del tema. Per¨° com m¨¦s en parl¨¤vem, m¨¦s matisos trob¨¤vem a l¡¯assumpte: ¡°Qu¨¨ pot passar si aquesta informaci¨® cau en mans de la persona inadequada?¡±; ¡°podrien extorsionar el jutge perqu¨¨ dict¨¦s sent¨¨ncies injustes?¡±. I an¨¤vem m¨¦s enll¨¤: ¡°Per qu¨¨ ho fa?¡±; ¡°necessita diners per a alguna cosa?¡±; ¡°est¨¤ en risc la seva salut?¡±; ¡°i si se n¡¯assabenten els seus caps? Se li ha acabat la carrera?¡±.

Totes dues ens vam veure embolicades en l¡¯addicci¨® a l¡¯F5. Cada dia, visit¨¤vem la xarxa a la ca?a de novetats. Ens vam convertir en espies de la vida privada d¡¯un funcionari p¨²blic. A la meva amiga, a m¨¦s, li estava costant algun problema conjugal. A mi m¡¯arrabassava massa hores de son. Aix¨ª que vam decidir parar. Vam deixar de pensar en la hist¨°ria, vam deixar de parlar d¡¯ell i vam fer veure que l¡¯hav¨ªem oblidat.

Fins que un dia em vaig aixecar i vaig prendre la decisi¨®: aniria a veure el jutge. ¡°Amb quin objectiu? Publicar-ho?¡±, em vaig preguntar. No, esclar que no, aix¨° no era publicable. Tot i que indubtablement tenia inter¨¨s. Un jutge que entre altres temes porta causes per explotaci¨® sexual es prostitueix. Per¨° era ¨¨tic explicar-ho? En una not¨ªcia (aix¨° no ¨¦s una not¨ªcia, ¨¦s una cr¨°nica) no es pot adulterar la realitat. Seria un linxament.

Vaig quedar amb el jutge en una cafeteria d¡¯un poble amagat. Estava relaxat. Vam comen?ar a xerrar, vam parlar de pol¨ªtica, de la crisi, del Nadal, fins que vaig treure a boca de can¨® el tema, i li vaig ensenyar les fotos... ¡°Crec que ets tu¡±, li vaig dir.

La meva amiga s¡¯havia ofert a acompanyar-me. Tenia por que en un rampell em fes alguna cosa. Per¨° tinc comprovat que a Espanya ning¨² no ataca un periodista: ni un triple assass¨ª, ni un bergant, ni un jutge en dificultats. En aquesta ocasi¨®, altre cop la realitat va ser generosa i em va donar la ra¨®.

¡°?s tan sols una fantasia, no ho he dut a terme mai¡±, va comen?ar ell, ser¨¨, fins i tot alleujat. ¡°Sabia que un dia em trobarien i aquell dia ¨¦s avui¡±. Despr¨¦s va parlar de la prostituci¨® masculina, molt desconeguda, i de qu¨¨ se sent quan es fa. Qui s¨®n les dones que paguen, com va ser la primera vegada...

Li vaig preguntar si els seus companys ho sabien. Em va dir que ning¨² no n¡¯hi havia dit mai res. Mentre parlava, jugava amb una copa bal¨® plena de cervesa. Se la passava d¡¯una m¨¤ a l¡¯altra, accelerat, i cada vegada detallava m¨¦s des de quan, com i on ho feia. Li vaig assenyalar que l¡¯assumpte era molt delicat, que qu¨¨ podia passar si alg¨² publicava aquesta informaci¨® amb noms i cognoms, que, d¡¯altra banda, era a la xarxa, p¨²blica. Ni tan sols calia cap confirmaci¨®. Al final li va caure la copa, que es va fer miques, i la poca cervesa que hi quedava va relliscar taula avall.

Li vaig proposar d¡¯explicar-ho tot a El Pa¨ªs, que escrigu¨¦s una tribuna sobre un tema tan delicat com la prostituci¨®: existeixen les persones que l¡¯exerceixen lliurement? Ell a m¨¦s seria una veu autoritzada perqu¨¨ havia vist passar per la sala desenes de v¨ªctimes d¡¯explotaci¨® sexual. Podia fer un dibuix prec¨ªs de la realitat.

Per¨° no va voler. Ni tan sols tenia clar que ell, que aparentment nom¨¦s jugava, ho fes de manera absolutament lliure. Aix¨ª que em va dir que ho trauria tot. Jo em vaig quedar amb la insatisfacci¨® de la incomprensi¨®, de no saber qu¨¨ el movia, de descon¨¨ixer si hi havia res m¨¦s ocult que el condicionava com a jutge.

Mai m¨¦s no vaig tornar-ne a saber res. La meva amiga i jo vivim avui sense sobresalts una vida grisa. Ella ha deixat de tenir problemes conjugals, i jo perdo les nits amb coses molts menys interessants. Per¨° el dubte continua sent-hi. A vosaltres, lectors, a qui mai no podr¨ªem interpel¡¤lar en una not¨ªcia (per¨° aix¨° no ¨¦s not¨ªcia, ¨¦s una cr¨°nica): creieu que ho haur¨ªem d¡¯haver explicat?