Fiasco d¡¯Hollande

1. La mateixa nit dels atemptats del 13 de novembre, el president Hollande va declarar la guerra a l'ISIS. Semblava burxar en els or¨ªgens de la V Rep¨²blica, la figura de De Gaulle, per guanyar legitimitat. Un error: era un moment pol¨ªtic, no militar. Tres dies despr¨¦s, en una sessi¨® solemne del Congr¨¦s per ratificar la unitat republicana, el president va proposar la reforma de la Constituci¨®. La unitat tan emfatitzada s'ha esfumat. Hollande s'ha vist obligat a retirar la seva proposta perqu¨¨ no hi havia majoria per aprovar-la ni a l'Assemblea Nacional ni al Senat. ?s, sens dubte, un frac¨¤s del president que enfosqueix definitivament el seu futur i que obre un per¨ªode de gran incertesa en la pol¨ªtica francesa. Aquest pas enrere coincideix amb una mobilitzaci¨® massiva contra la reforma laboral que impulsa el primer ministre Manuel Valls. En cas que fracassi, la crisi pol¨ªtica seria irreversible.

Hollande paga la seva sobreactuaci¨® en la lluita contra el terrorisme. Retirar la nacionalitat als terroristes, la proposta que ha dominat el debat, era una mesura perfectament in¨²til que nom¨¦s s'explica pel que tindria d'efectista. Alg¨² creu que un terrorista deixar¨¤ d'actuar pel risc de perdre la nacionalitat francesa? Al terrorisme no se'l derrota des de la por; es combat oferint una perspectiva pol¨ªtica a la ciutadania, amb accions dirigides a les diverses causes del problema, i amb l'efic¨¤cia policial.

Va ser la ciutadania la que va organitzar el duel i va reconstruir activament la normalitat

Hollande ha preferit assumir l'agenda de l'extrema dreta i dissimular la seva impot¨¨ncia construint soroll sobre els temors dels ciutadans. No ha funcionat. Quan es va produir l'atemptat a Charlie Hebdo, hi va haver una gran mobilitzaci¨® col¡¤lectiva, liderada per l'Estat. Al novembre, es va apreciar un canvi significatiu: va ser la mateixa ciutadania la que va organitzar el duel i va reconstruir activament la normalitat. Per qu¨¨ en un any el Govern franc¨¨s, com, de fet, el conjunt de governs europeus, no ha estat capa? de donar una resposta pol¨ªtica al nou desafiament terrorista? El pas enrere d'Hollande ¨¦s la constataci¨® del frac¨¤s d'una estrat¨¨gia equivocada. ¡°Estimulant les ansietats dels ciutadans, la pol¨ªtica es converteix en un acte reaccionari¡±, escrivia Andr¨¦ Glucksmann.

2. Per¨° aquest fiasco no ha d'amagar l'¨¨xit de les institucions de la Rep¨²blica francesa. Al president de la V Rep¨²blica, que el general De Gaulle va construir a imatge i semblan?a seva, se li atribueix un poder absolut sobre l'entramat institucional. I, tanmateix, la democr¨¤cia ha funcionat i el president ha hagut de claudicar. De res no ha valgut que la proposta d'Hollande tingu¨¦s el suport de Sarkozy. Despr¨¦s de quatre mesos d'intens debat, tant la dreta com l'esquerra s'han dividit. Diputats dels dos costats han fet cas om¨ªs als seus caps i han rebutjat un projecte que afectava un s¨ªmbol de la Rep¨²blica: el dret de s¨°l. Avui la ministra de Just¨ªcia, Christiane Taubira, que va abandonar el govern per no ser c¨°mplice d'aquesta operaci¨®, rep el seu reconeixement. La democr¨¤cia francesa funciona. I ha derrotat l'estrat¨¨gia d'Hollande d'utilitzar el discurs de la por com a via per superar la seva pr¨°pia debilitat. Mal dia per a Hollande (i per a Sarkozy); bon dia per a la salut de la Rep¨²blica.

3. ?xit de la democr¨¤cia francesa i en¨¨sim frac¨¤s d'un partit socialdem¨°crata europeu. Dia rere dia es constata que la socialdemocr¨¤cia s'ha quedat sense discurs i sense al¨¨ per renovar-lo. Des que Fran?ois Hollande va confiar a Manuel Valls, un home que viu amb el rictus de l'enuig posat, la direcci¨® del Govern, els socialistes francesos ja ni tan sols salven les aparences. Sense cap rubor, han assumit el discurs de l'extrema dreta en la q¨¹esti¨® terrorista, especulant amb els temors de la gent; sense parpellejar; han adoptat l'agenda de l'austeritat alemanya, amb la reforma laboral com a mesura estrella, quan ja es q¨¹estiona a tot arreu en vista dels efectes d'estancament i fractura social. El vaixell socialdem¨°crata va a la deriva i ni tan sols ¨¦s capa? d'aprofitar les destrosses provocades per les pol¨ªtiques anticrisi per reflotar. Fran?a, com Europa, necessita impuls de renovaci¨® pol¨ªtica, de reconstrucci¨® social i de reflexi¨® sobre l'autocomplaen?a que ha impedit de veure que el m¨®n canviava m¨¦s de pressa que nosaltres. I Hollande ¨¦s a la guerra.