L¡¯atr¨°fia desgraciada de l¡¯egoisme

Dilluns

Els bons prop¨°sits no sempre cauen en sac foradat. Intentar¨¦ que algun amic ho cregui i despr¨¦s m¡¯expliqui com surt de l¡¯exercici. Es tracta d¡¯una dieta experimental per desintoxicar la ment. Consisteix a no llegir la premsa, no escoltar la r¨¤dio, no veure la televisi¨® ni navegar per les xarxes socials durant un any. Com tornar¨¤ un home entrenat en la realitat? Com interpretar¨¤ les not¨ªcies del m¨®n? La hip¨°tesi pot formular-se d¡¯aquesta manera: la informaci¨® satura el nostre circuit cognitiu i modela la ficci¨® que ens envolta. L¡¯efecte pervers de l¡¯algaravia global (feta amb les consignes t¨°xiques de prescriptors i followers) ¨¦s que a canvi de la pr¨°pia vida tangible, l¡¯individu adopta les creences d¡¯una comunitat imagin¨¤ria. Aquesta mimesi ¨¦s la que condueix la fatalitat contempor¨¤nia: entre les dues ¨²niques opcions, ning¨² albira la tercera alternativa.

Dimarts

Si un locutor baixa al carrer i pregunta al vianant, aprofitant la seva disposici¨® alegre a ser consultat, quan li sona el nom de Mussolini o Stalin, veur¨¤ fins a quin punt alguns noms s¨®n coneguts per la poblaci¨®. Per¨° si en lloc d¡¯esmentar les delirants encarnacions del segle XX, demana al passejant desocupat si recorda alguna cosa de la vida i obra de Thomas Paine, comprovar¨¤ la destinaci¨® desgraciada reservada als pioners que van fundar els triomfs del nostre temps. ?bviament, l¡¯omissi¨® que pateix Paine no ¨¦s una casualitat de la ignor¨¤ncia comuna: respon al prop¨°sit deliberat dels nostres pedagogs i dels publicistes fidels al dictat de les pot¨¨ncies infernals.

El 1999 vaig publicar a Seix Barral la biografia enlluernadora que li va dedicar Howard Fast (ja saben: l¡¯autor d¡¯Espartac, el perseguit durant la reeixida cacera de bruixes de McCarthy¡­). Ratificant l¡¯exist¨¨ncia impossible de Paine en el paradigma acad¨¨mic del nostre pa¨ªs, el llibre va passar per les llibreries sense rebre una sola ressenya. Ho vaig prendre com un s¨ªmptoma de la nostra ast¨¨nia intel¡¤lectual. El desdeny que els savis espanyols dediquen al que no coneixen ha aconseguit ser la inconfusible r¨²brica de la Marca Espanya.

Veig ara que l¡¯editorial Funambulista edita l¡¯obra amb la qual Paine va consolidar les idees de la Revoluci¨® americana (El sentido com¨²n) i que Debate publica l¡¯assaig del ja absent Christopher Hitchens sobre Thomas Paine i el seu glori¨®s llibre Los derechos del hombre. L¡¯assaig ¨¦s una evocaci¨® brillant i ratifica Paine en el lloc que ocupa en el pante¨® dels homes il¡¤lustres: la intel¡¤lig¨¨ncia amb qu¨¨ va desvetllar la clau de l¡¯¨²ltima religi¨® ¡ªla divinitat de l¡¯hum¨¤ latent en l¡¯home¡ª resulta ara d¡¯una urg¨¨ncia apressant.

Dijous

M¡¯explica Laura Thomson, l¡¯elegant i eloq¨¹ent directora general de l¡¯Organitzaci¨® Internacional per a les Migracions, quines s¨®n les nostres necessitats imperioses: si la vella Europa vol afrontar l¡¯envelliment de la seva poblaci¨®, cobrir els llocs de treball vacants, sostenir els serveis educatius i sanitaris i garantir el pagament de les pensions, ha de contractar m¨¦s de 45 milions d¡¯emigrants. Aquesta manca contrasta amb la crid¨°ria dels xen¨°fobs per¨° sobretot amb la gesti¨® incompetent que les institucions estan fent de l¡¯anomenada crisi migrat¨°ria. Crisi? Amb prou feines ascendeixen a un mili¨® els despla?ats sirians que, fugint de les matances de la guerra, fan cua en els camps enfangats de la nostra frontera. L¡¯Europa senil no nom¨¦s t¨¦ atrofiada la consci¨¨ncia dels seus deures, sin¨® molt conf¨®s el seu maldestre i err¨¤tic egoisme. I aix¨° ¨¦s el presagi d¡¯un col¡¤lapse imminent.