Colau i els estereotips

En La opini¨®n p¨²blica, un cl¨¤ssic del periodisme i la pol¨ªtica en molts aspectes superat per¨° en uns altres encara vigents, el periodista i fil¨°sof nord-americ¨¤ Walter Lippmann es referia el 1922 als estereotips com ¡°una imatge ordenada i m¨¦s o menys coherent del m¨®n, a la qual s¡¯han adaptat els nostres h¨¤bits, gustos, capacitats, consols i esperances. [¡­] En aquest m¨®n les persones i les coses ocupen un lloc inequ¨ªvoc i el seu comportament respon al que esperem d¡¯ells. [¡­] Cap estereotip ¨¦s neutral. S¨®n la garantia del nostre amor propi i la projecci¨® del sentit del m¨®n que cadascun t¨¦. Per tant, els estereotips arrosseguen la c¨¤rrega dels sentiments que porten associats¡±.

Quan F¨¦lix de Az¨²a, un intel¡¤lectual que acaba d¡¯ingressar a la Real Academia Espa?ola, es refereix a l¡¯alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, com una ignorant que hauria d¡¯estar venent en una peixateria, no nom¨¦s est¨¤ catalogant a la persona a la qual es refereix. Tamb¨¦ es cataloga a si mateix. En aquesta valoraci¨® est¨¤ impl¨ªcita tota una exhibici¨® dels seus referents mentals, del seu sentit personal de l¡¯ordre de les coses. El mateix ordre que uns dies abans havia expressat un regidor del PP de Palafolls en afirmar que ¡°en una societat seriosa i sana¡± Ada Colau no seria alcaldessa sin¨® que ¡°estaria fregant terres¡±.

Els estereotips impl¨ªcits en aquestes frases expressen la concepci¨® del m¨®n que aquestes persones tenen. Una visi¨® que sembla molt antiga, per¨° ja sabem que tot torna. Podria pensar-se que, en la persistent campanya d¡¯assetjament i enderrocament que sofreix l¡¯alcaldessa, aquestes manifestacions no passen de ser an¨¨cdotes estrafol¨¤ries. Per¨° no ¨¦s aix¨ª. Tant el regidor com l¡¯acad¨¨mic expressen en realitat una cosa que molts dels adversaris pol¨ªtics de Colau pensen per¨° amaguen perqu¨¨ saben que aix¨° els defineix i definir-se en termes tan classistes avui t¨¦ conseq¨¹¨¨ncies. Afortunadament, les t¨¦.

El classisme comporta un sentiment de superioritat de casta. Els que no pertanyen a la casta no s¨®n dignes d¡¯ocupar el lloc reservat a aquesta. Les que freguen terres o venen en una peixateria, no s¨®n casta, no mereixen ocupar les posicions que ¡°en una societat seriosa i sana¡± corresponen a certes elits i que en l¡¯espai p¨²blic, ¨¦s el poder, concebut com un instrument per perpetuar l¡¯estratificaci¨® social.

En la visi¨® classista del m¨®n, ning¨² que no pertanyi a la casta o hi estigui bene?t, mereix exercir el poder. En aquest ordre mental, exercir l¡¯alcaldia exigeix una dignitat de classe que no tenen les netejadores i les venedores. S¡¯estableix aix¨ª una jerarquia de persones i de dignitats. Hi ha una jerarquia de dignitat vinculada a la jerarquia de classe. Qualsevol que se salti l¡¯ordre natural d¡¯aquesta jerarquia, ¨¦s un usurpador. I si ¨¦s una dona, doblement usurpadora. Perqu¨¨ tamb¨¦ hi ha una jerarquia de g¨¨neres. Colau, evidentment, no ¨¦s home i no imagino a cap dels qui li han faltat al respecte dient alguna cosa similar de l¡¯alcalde de Val¨¨ncia, de Cadis o de Santiago, encara que per posici¨® i ideologia, representin el mateix que Colau.

Per¨° en aquesta l¨°gica, encara n¡¯hi ha m¨¦s: les que freguen terres o venen peix al mercat estan on han d¡¯estar i no a les alcaldies perqu¨¨ manquen de cultura per comprendre la complexitat del m¨®n. Una venedora de peix no pot ser alcaldessa. I si una dona que hauria de vendre peix malgrat tot aconsegueix ser alcaldessa, ¨¦s perqu¨¨ la gent que l¡¯ha votat s¡¯ha equivocat. Un error de la democr¨¤cia. D¡¯aqu¨ª a dir que la democr¨¤cia ¨¦s un error perqu¨¨ no garanteix la bona elecci¨® dels qui han d¡¯ocupar el poder, hi ha un pas molt curt. Perillosament curt.

El mateix Lippmann, que va aprofundir en el paper dels estereotips i la conformaci¨® de l¡¯opini¨® p¨²blica, va pensar que podia ser millor deixar el poder en mans d¡¯elits ben formades i preparades per exercir-lo. En la mateixa entrevista en la qual menysprea Colau, l¡¯acad¨¨mic i fundador de Ciutadans mostra la seva contrarietat amb els resultats del 20-D i afirma que la gent que va donar suport a certs partits el devia ¡°votar borratxa¡±. Que ¨¦s el mateix que dir que no sabien el que votaven. Tampoc havien de saber-ho, cal deduir, els que amb el seu vot van fer possible que Ada Colau, que havia d¡¯estar venent peix, governi ¡°una ciutat com Barcelona¡±.

La visi¨® classista del m¨®n ¨¦s possible que consideri preferible que les alcaldies s¡¯adjudiquin pel mateix procediment que les butaques de la Real Academia, per cooptaci¨® i amb discurs de benvinguda. Per¨° els temps, com deia la can?¨®, estan canviant. Si Ada Colau i altres com ella que haurien d¡¯estar fregant terres o venent peix estan avui governant les institucions ¨¦s perqu¨¨, en democr¨¤cia, cada persona val exactament el mateix, un vot. I encara que l¡¯opini¨® p¨²blica pot manipular-se, avui ja no ¨¦s tan f¨¤cil construir estereotips de base classista. Al contrari. Ada Colau, que pot fregar terres, vendre peix i exercir com a alcaldessa amb la mateixa dignitat, ha sabut donar la volta al discurs. Ha anat al mercat i s¡¯ha fet una foto amb les venedores de peix: ¡°Orgull de ser dones treballadores¡±, ha piulat. Faran b¨¦, les elits amb classe, de no menysprear certes alcaldesses.