Silenciar la demosc¨°pia

El passat 18 de mar? va apar¨¨ixer un nou bar¨°metre del Centre d¡¯Estudis d¡¯Opini¨® (CEO) de la Generalitat de Catalunya, el primer del 2016. En aquesta ocasi¨® pocs mitjans de comunicaci¨® van difondre les dades obtingudes, probablement perqu¨¨ no seguien les seves l¨ªnies editorials ni servien per argumentar les habituals diatribes contra el boc expiatori de torn.

Els denominats mitjans unionistes, incapa?os de veure m¨¦s enll¨¤ de l'article 2 de la Constituci¨® espanyola, van ignorar les xifres sobre la fermesa del sentiment independentista i la fulgurant pujada de la formaci¨® Catalunya S¨ª que es Pot (o En Com¨² Podem). Aquests bons auguris per a l'esquerra partid¨¤ria d'un refer¨¨ndum vinculant sobre el futur de Catalunya tamb¨¦ van ser silenciats pels mitjans considerats independentistes i fidels aliats del Govern de Junts pel S¨ª, que tampoc suporten constatar la bona salut de la CUP, blanc de dures i pesades cr¨ªtiques de les seves editorials. Els uns i els altres tamb¨¦ van obviar uns p¨¨ssims resultats que reflecteixen una greu i profunda crisi de la pol¨ªtica i una escassa credibilitat sobre el funcionament de la nostra democr¨¤cia.

Es van ignorar les xifres sobre la fermesa del sentiment independentista i la fulgurant pujada de la formaci¨® Catalunya S¨ª que es Pot

La premsa centralista recalcitrant s'incomoda en observar que per a la gran majoria dels catalans (gaireb¨¦ el 70%) el nivell d'autonomia de Catalunya segueix sent insuficient (un dels registres m¨¦s elevats dels deu anys de CEO), i que aix¨ª ho afirma la pr¨¤ctica totalitat dels votants de Junts pel S¨ª i de la CUP, la meitat dels votants socialistes i fins i tot una quarta part dels que van votar PP i Ciutadans el 27-S. Els defensors ac¨¨rrims de la unitat d'Espanya digereixen malament que quan l'enquesta del CEO pregunta si Catalunya hauria de ser una regi¨® d'Espanya, una comunitat aut¨°noma, un Estat d'una Espanya federal o un Estat independent, la independ¨¨ncia sigui una vegada m¨¦s (des de fa quatre anys) la resposta principal (gaireb¨¦ el 40%).

Tampoc agrada que davant la pregunta expl¨ªcita de si es desitja que Catalunya sigui un Estat independent, s'hagi passat d'un lleuger avantatge del ¡°no¡± al bar¨°metre d'octubre del 2015 a un empat entre partidaris del ¡°no¡± i del ¡°s¨ª¡±, en qu¨¨ es troba una cinquena part dels que ara votarien una Catalunya S¨ª que es Pot a l'al?a, i que molts van ficar sencera dins del sac de l'unionisme.

Els mitjans de comunicaci¨® m¨¦s proconvergents, que van retreure a la CUP que apart¨¦s Artur Mas, estaven conven?uts que aquest primer bar¨°metre del 2016 passaria factura als anticapitalistes, per¨° s'han endut un bon desenc¨ªs demosc¨°pic. El CEO augura una intenci¨® directa de vot i una estimaci¨® d'escons per a la CUP similar a l'actual, mentre que Junts pel S¨ª va a la baixa i perdria entre quatre i sis diputats.

Quant a la valoraci¨® dels l¨ªders, la CUP es va atrevir a demanar al CEO que s'avalu¨¦s Benet Salellas (s¨®n les formacions parlament¨¤ries les que trien un m¨¤xim de dos l¨ªders per ser valorats), qui va dir amb vehem¨¨ncia que havien ¡°enviat Mas a la paperera de la hist¨°ria¡±. El cupaire giron¨ª, malgrat no ser excessivament conegut pels catalans, va ser un dels pocs pol¨ªtics que va aconseguir una valoraci¨® mitjana superior a cinc (en una escala de 0 a 10) i, per posar encara m¨¦s el dit a la nafra convergent, va obtenir un meritori aprovat entre els electors de Junts pel S¨ª.

Pol¨ªtics, partits i mitjans de comunicaci¨® semblen fugir d'aquells indicadors que alerten sobre la crisi de la nostra democr¨¤cia i sobre l'escassa confian?a que mereixen els actuals actors pol¨ªtics. El recentment i silenciat bar¨°metre del CEO incideix de manera alarmant sobre aquests aspectes i amb xifres de r¨¨cord. La segona resposta espont¨¤nia dels catalans sobre els principals problemes que actualment t¨¦ Catalunya (per sota de l'atur i la precarietat laboral) ¨¦s la insatisfacci¨® amb la pol¨ªtica i els pol¨ªtics, que en aquesta ocasi¨® ha aconseguit el tercer registre m¨¦s elevat de la hist¨°ria del CEO (m¨¦s del 40%).

La mitjana sobre el grau de confian?a que mereixen els pol¨ªtics catalans (puntuaci¨® de 0 a 10) ¨¦s nom¨¦s d'un 3,7 (la tercera m¨¦s baixa de la hist¨°ria) i a m¨¦s s'ha aconseguit un percentatge r¨¨cord de zeros (una cinquena part dels enquestats). I una altra dada m¨¦s: el 80% dels catalans es mostra poc o gens satisfet amb el funcionament de la nostra democr¨¤cia. Per qu¨¨ silenciar-ho?

Jordi Matas Dalmases ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UB.