Una utopia a examen

Us explicar¨¦ una utopia i vosaltres direu. Es tracta de convertir les Rondes en s¨°l urb¨¤. Primer se les considera un t¨²nel de transport p¨²blic i s¡¯hi posa una l¨ªnia de tramvia en els dos carrils centrals, als quals s¡¯accediria mitjan?ant escales mec¨¤niques. Les estacions, en una andana al mig. Els altres dos carrils per banda serien per transport p¨²blic i mercaderies. Tradu?t: sense cotxes. Aquest espai tunelificat es cobriria amb edificis no gaire alts, continus ¡ªrebutjant la nefasta tend¨¨ncia actual a construir en blocs, opino jo¡ª, que se sustenten en els murs de contenci¨® de la Ronda i pilars afegits, res que s¡¯allunyi del que ¨¦s un edifici amb p¨¤rquing subterrani. Aquesta construcci¨®, que donaria la volta a la ciutat per les vores, taparia la Ronda sense cost p¨²blic: les parcel¡¤les es donarien a cooperatives i petits grups inversors que hi farien habitatge bo, bonic i barat, amb un percentatge dedicat a lloguer social.

M¡¯ho explica David Bravo. L¡¯esmentava en l¡¯¨²ltim article i em va trucar perqu¨¨ parl¨¦ssim. Volia explicar-me coses, volia explicar-me la seva versi¨® de la realitat, i ens vam asseure un mat¨ª al m¨¤gic jard¨ª de l¡¯Ateneu, amb una cervesa. Aquest home parla pels descosits: ¨¦s jove i ¨¦s pur entusiasme. ?s part d¡¯aquesta generaci¨® d¡¯arquitectes ¡ªjo el definia com a ¡°comprom¨¨s¡±¡ªque capgira la professi¨® per escapolir-se del mercat, per eixamplar el camp de visi¨® tot englobant-hi gent, equilibris i espais que el simple constructor no sol veure. S¨®n arquitectes que planifiquen i proposen: abundaven als inicis de la democr¨¤cia. Canviar el m¨®n. David Bravo, no s¨¦ si ho haureu notat, no t¨¦ en compte la circulaci¨® privada, els cotxes. ?s un dels grans temes de l¡¯Ajuntament actual.

Bravo argumenta que les Rondes s¨®n les noves muralles de Barcelona i, com els higienistes del XIX, clama per suprimir-les. Les Rondes s¨®n una muralla econ¨°mica, diu, somrient com un cooperant, perqu¨¨ van ser la factura principal dels Jocs Ol¨ªmpics. Faig un bot: la factura es va firmar als anys 80 i, sense Rondes, avui Barcelona directament no existiria. S¡¯hauria enfonsat en les pr¨°pies aig¨¹es fre¨¤tiques pel pes de l¡¯emb¨²s. La mobilitat ¨¦s sang fluint per les venes i les emb¨°lies s¨®n perilloses. Un cop, parlant amb un amic, vaig dir que els romans consideraven ciutat aquelles agrupacions que tenien aq¨¹educte i claveguera i que, al segle XX, era ciutat all¨° que tenia mobilitat i cultura. Ara no recordo per qu¨¨ vaig posar l¡¯accent en aquestes dues coses, que avui potser no triaria, per¨° s¨®n esperit i llibertat, i aix¨° no ¨¦s poca cosa.

No ¨¦s pas millor cr¨¦ixer en s¨°l metropolit¨¤? Repartir poblaci¨®, com deia Joan Clos?

Aquest arquitecte de la utopia t¨¦ ra¨® quan diu que el cotxe decaur¨¤ perqu¨¨ no ¨¦s eficient com a transport, ¨¦s massa individual. Apunta a m¨¦s a m¨¦s que la gent que va fugir de la ciutat cap al verd ¨C¡°la clorofil¡¤la¡±, diu¡ªacabar¨¤ tornant-hi com els rics tornen al centre de Boston perqu¨¨ necessiten barri i comer? i passeig sota els til¡¤lers. Hi tornen ara que el centre de Boston ¨¦s practicable i encisador. David Bravo diu aleshores: preparem la ciutat per a aquest futur. I en escriure-ho recordo una altra an¨¨cdota. En una campanya municipal, el candidat Joaquim Molins, seri¨®s, fat, va dir que Barcelona perdia poblaci¨® i que aix¨° era s¨ªmptoma de decad¨¨ncia; llavors el candidat Joan Clos va contestar que les ciutats madures no creixen de forma indefinida sin¨® que tendeixen a equilibrar el territori, repartint la poblaci¨®, i tothom va veure que tenia ra¨®, que en sabia m¨¦s, i va guanyar les eleccions. Immediatament despr¨¦s va arribar l¡¯onada migrat¨°ria del 2000 i Barcelona es va omplir de nous ve?ns.

Imaginar el futur ¨¦s perill¨®s si posem en joc el present, perqu¨¨ el futur ¨¦s impredictible. La ciutat, diu Bravo, ¨¦s ¡°conviv¨¨ncia i superviv¨¨ncia¡±, i sona b¨¦, i ens remet a la ciutat de les persones que proclama l¡¯Ajuntament actual, que no sap del tot qu¨¨ ha de fer amb els cotxes per¨° que els assenyala amb el dit acusador. La ciutat ¨¦s un artefacte complex, de tr¨¤nsits superposats, d¡¯afanys i treballs, i cal entendre-la en la seva totalitat, amb els seus conflictes, amb les regles no escrites, perqu¨¨ el conjunt funcioni. M¡¯imagino les Rondes edificades: 80.000 pisos on ara tenim aire, contaminat per¨° lliure: espai, horitz¨® de tots. No ¨¦s pas millor cr¨¦ixer en s¨°l metropolit¨¤? Repartir poblaci¨®, com deia Joan Clos?