No dispareu contra els llibres

Durant el darrer mes dos escriptors catalans, Eduardo Mendoza i F¨¦lix de Az¨²a, es van pronunciar davant els mitjans amb declaracions que no van pas passar inadvertides. Fa uns dies, l¡¯autor d¡¯Historia de un idiota contado por ¨¦l mismo va buidar b¨¦ el pap contra la nostra alcaldessa enviant-la a treballar a una peixateria. Em sembla que es va creure que amb aquest missatge disminu?a el perfil professional d¡¯Ada Colau, si suposem que vendre peix no ¨¦s tan digne com conduir una ciutat. Com De Az¨²a, jo tamb¨¦ li faria algunes cr¨ªtiques a la nostra alcaldessa. (Per exemple, no hauria perm¨¨s mai la lectura d¡¯aquest pamflet de p¨¨ssim mal gust anomenat poema que es va llegir al Consistori.) Jo, en lloc de pensar que l¡¯ofenc enviant-la a una peixateria, assenyalaria exactament quines s¨®n aquestes q¨¹estions que se suposa que no gestiona b¨¦. Si em quedo en el vituperi, quina autoritat podria tenir com a cr¨ªtic leg¨ªtim del seu fer, a banda de ser presa f¨¤cil d¡¯una pertinent resposta de l¡¯alcaldessa amb la qual tots haur¨ªem d¡¯estar ¨¨ticament i est¨¨ticament d¡¯acord? Nom¨¦s que no l¡¯envi¨¦s a vendre patates rosses o xupa-xups ja en quedaria corroborada la condici¨® de persona educada. La nostra alcaldessa, amb criteri excel¡¤lent, es va fer unes fotos amb unes peixateres en un mercat i va donar per acabada la desafortunada invectiva. Jo tamb¨¦ la dono per acabada. Fa temps que el que digui el polemista i acad¨¨mic F¨¦lix de Az¨²a, amb tota la meva tristor, em va deixar d¡¯interessar.

No em deixa d¡¯interessar el que digui Eduardo Mendoza, encara que de vegades costi d¡¯entendre que digui coses com el que va expressar davant la premsa, durant el Congr¨¦s de la Llengua Espanyola, que va tenir lloc fa dues setmanes a Puerto Rico. Va declarar que ¡°la majoria dels llibres s¨®n un bunyol¡±. Va rematar despr¨¦s que li ¡°¨¦s igual que la gent llegeixi¡±. Aquest tipus de declaracions, venint de qui v¨¦nen, no deixen de desconcertar. A Eduardo Mendoza se¡¯l va sentir expressar opinions d¡¯un tenor semblant, cosa que, d¡¯altra banda, t¨¦ tot el dret a fer. Per¨° aquesta que comento, no nom¨¦s es podria qualificar com a m¨ªnim de desconsiderada, sin¨® tamb¨¦ de summament arriscada de defensar. L¡¯escriptor no va aclarir el cabal d¡¯aquesta majoria de paper in¨²til, segons ell. El seu exabrupte no va classificar per g¨¨neres, ni subg¨¨neres. Ni per temes. Va afirmar amb gran¨ªtica seguretat i displic¨¨ncia que la majoria de llibres que es publiquen s¨®n un bunyol. B¨¦, si ¨¦s aix¨ª tenim el dret a saber amb m¨¦s precisi¨® la variada i complexa naturalesa d¡¯aquest bunyol. Saber-ne els noms, els t¨ªtols, els g¨¨neres. Nom¨¦s si tenim aquestes dades podr¨ªem iniciar un debat. O com a m¨ªnim una pol¨¨mica, que ¨¦s el que em sembla que aquestes paraules de l¡¯escriptor catal¨¤ van voler iniciar. Tampoc no va dir a quina ¨¨poca es referia. Aquest bunyol, ¨¦s del nostre present? ?s de la primera meitat del segle vint o de la segona? Mendoza es refereix al que es va publicar durant els tres primers lustres del segle vint-i-u? S¡¯hi inclouen Hes¨ªode, Cal¡¤l¨ªmac o Villon? En quina llengua est¨¤ escrit aquest bunyol? En japon¨¨s, fin¨¨s, castell¨¤, gallec, basc, catal¨¤, guaran¨ª? Sens dubte, Eduardo Mendoza devia haver llegit molt per arribar a aquesta apocal¨ªptica conclusi¨®.

Quan un escriptor de la talla d¡¯Eduardo Mendoza diu que la majoria dels llibres s¨®n un bunyol ens ha de donar als pocs avisats, als que llegim a ull, als que no sabem detectar amb la promptitud i la lucidesa desacreditadora amb qu¨¨ ho fa ell, una pista, una instrucci¨® per transitar pel millor cam¨ª de l¡¯ample m¨®n llibresc. N¡¯hauria tingut prou amb un t¨ªtol, un autor, una tend¨¨ncia, un g¨¨nere, per iniciar un di¨¤leg fruct¨ªfer. (De passada, tamb¨¦ atesa la insuficient categoria de la majoria, quina ¨¦s aquesta minoria que es digna a salvar?) Amb una consideraci¨® d¡¯aquest calibre sobre els llibres que la gent no s¡¯ha de preocupar de llegir perqu¨¨ s¨®n un bunyol, necessito m¨¦s dades. Necessito m¨¦s arguments. Potser alguna idea que em valgui rebatre-ho. Va llegir Mendoza la majoria de llibres que va disminuir qualificant-los com ho va fer?

No s¡¯hauria d¡¯oblidar que al m¨®n hi ha homes i dones que escriuen llibres. Hi posen l¡¯esfor?, la passi¨® i les esperances. Nom¨¦s per aix¨° aquests llibres, independentment de la seva jerarquia est¨¨tica, mereixen el nostre respecte. I ja no diguem el d¡¯un autor tan respectable i respectat en la literatura espanyola dels ¨²ltims quaranta anys.

?