Gabinet meridional

Estem poc acostumats que les col¡¤leccions privades es posin en bloc a la venda i llavors se¡¯n faci una exposici¨®. Als anys vint i trenta del segle passat, i fins i tot al llarg del segle XIX, aquest fet era molt freq¨¹ent a Par¨ªs i altres capitals europees, i quan passava sovint se¡¯n feien cat¨¤legs molts dels quals han quedat com obres de refer¨¨ncia quan se segueix la pista d¡¯algunes peces rellevants. Per¨° el m¨¦s normal aqu¨ª ¨¦s que, quan es desf¨¤ una col¡¤lecci¨® emblem¨¤tica, es faci amb la m¨¤xima opacitat possible, per tal de no aixecar polseguera, tant per part de qui la ven com de qui la compra o la distribueix. Quasi tota col¡¤lecci¨® d¡¯art s¡¯ha nodrit de la venda d¡¯obres procedents d¡¯alguna altra. La majoria d¡¯objectes valuosos solen sobreviure als seus propietaris, fins que algunes vegades acaben ingressant en un museu p¨²blic per entrar en una altra din¨¤mica, la de la gr¨¤cia o desencert de conservadors i directors, que tant poden posar-los en valor com oblidar-los a les reserves a l¡¯espera de ser redescoberts un dia o altre.

Albert Mart¨ª Palau diu que els antiquaris tant ajuden a fer col¡¤leccions com a desfer-les per generar-ne de noves. ?s una funci¨® curiosa i necess¨¤ria en el mercat de l¡¯art. I ell, que n¡¯assumeix amb orgull el paper, vol situar-se entre els comerciants cultes, els que generen alhora negoci i cultura. Dos conceptes que des del m¨®n p¨²blic de sempre han semblat antit¨¨tics. El fet de poder posar a la venda una col¡¤lecci¨®, amb noms i cognoms, ¨¦s per a Palau Antiguitats un honor i no un motiu de blasme, ja que ho aprofita per documentar-la i difondre-la abans que es dispersi per engrossir-ne d¡¯altres, fins i tot les de grans museus com ara el Prado, que ¨¦s client de la casa. Fa quatre anys ja ho va fer amb l¡¯impressionant recull de dibuixos i gravats de Cuba d¡¯H¨¦ctor de Ayala. I ara ho fa amb els dibuixos valencians dels segles XVII al XIX de Miguel Mart¨ª Esteve (Castell¨® de la Plana, 1869 - Val¨¨ncia, 1939), descendent de c¨¨lebres pintors, escultors i gravadors llevantins, estretament lligats a la Reial Acad¨¨mia de San Carlos i a la madrilenya de San Fernando. El seu besavi, Rafael Esteve Vilella (1772-1847) era el gravador de cambra de Carles IV, i tenia per rebesavi matern l¡¯escultor Jos¨¦ Esteve Bonet (1741-1803).

Fins al segle XX, hi ha hagut a Espanya poca tradici¨® de col¡¤leccionisme gr¨¤fic privat, a difer¨¨ncia de Fran?a, It¨¤lia, Alemanya o Anglaterra. El m¨¦s corrent ha estat que els conjunts importants de dibuixos catalans o espanyols hagin arribat als nostres dies a partir dels fons dels estudis dels mateixos artistes. De fet, l¡¯origen de la col¡¤lecci¨® de Mart¨ª Esteve t¨¦ aquest mateix fonament, per¨° ell el va saber ampliar en un sentit enciclop¨¨dic fins al punt de ser el principal referent de tres segles de dibuix valenci¨¤. Com a col¡¤leccionista, per¨°, no es va limitar al dibuix, sin¨® que tamb¨¦ va aplegar pintura, escultura, numism¨¤tica, orfebreria i, sobretot, arqueologia hisp¨¤nica. Bona part d¡¯aquest llegat acabaria en diversos museus. El que es pot contemplar a l¡¯exposici¨® actual ¨¦s el que es van quedar els hereus i es van vendre ara fa m¨¦s de mig segle ¡ªun altre lot important de dibuixos el van vendre, tamb¨¦ llavors, a l¡¯Ajuntament de Val¨¨ncia. S¨®n m¨¦s de 50 dibuixos de Jos¨¦ i Rafael Esteve, Vicente Salvador, Juan Cochinillos, Moss¨¨n Domingo, Hip¨®lito Rovira, Jos¨¦ Vergara, Jos¨¦ Camar¨®n i els seus fills Jos¨¦ Juan i Manuel, Rafael Ximeno, Vicente Castell¨® i, entre d¡¯altres, Vicente L¨®pez, amb paisatges, madones, viacrucis, angelets, monges i bisbes sants, sense oblidar la declaraci¨® de guerra a Napole¨® per part de la ciutat de Val¨¨ncia.

El gabinet meridional de Palau Antiguitats ¨¦s per a paladars fins, per mirar-s¡¯ho amb deteniment i amb ganes d¡¯aprendre hist¨°ria de l¡¯art, d¡¯aquella que surt poc als llibres de gran tiratge, per¨° que est¨¤ disseminada pel territori en esgl¨¦sies i palaus. Correspon a una ¨¨poca en qu¨¨, mentre a Catalunya la pintura passava per moments bastant magres, durant el segle XVII i el primer XVIII, amb pocs diners i escassa clientela, els artistes valencians sobresortien en l¡¯¨¤mbit espanyol amb una destresa sorprenent i amb l¨ªnia directa a Madrid, que ¨¦s on, de deb¨°, es remenaven les cireres.

S¨®n obres per mirar

?