Catal¨¤ a cop de manifestos
El text del Grup Koin¨¦ s¡¯afegeix a la colla de pronunciaments sobre la salut de la llengua des de 1979
Koin¨¦ a favor de la preponder¨¤ncia del catal¨¤ en una futura rep¨²blica independent (Per un veritable proc¨¨s de normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica a la Catalunya independent) demostra una tend¨¨ncia persistent a animar el debat ling¨¹¨ªstic mitjan?ant aquest g¨¨nere, m¨¦s apel¡¤latiu i amb ganxo medi¨¤tic que, posem per cas, un estudi acad¨¨mic. La passi¨® pel manifest, sempre amb firmes reincidents, ¨¦s tal que, fins i tot, documents que formalment eren una an¨¤lisi editorial han passat a la hist¨°ria dels manifestos. ?s el cas del text Una naci¨® sense estat, un poble sense llengua?, publicat per Els Marges el 1979 i conegut popularment com el Manifest d¡¯Els Marges.
El manifest promogut per Koin¨¦ no ¨¦s el primer en la reivindicaci¨® de l¡¯oficialitat ¨²nica del catal¨¤. L¡¯abril de 1997 es publicava Per un nou estatut social de la llengua catalana. El document defensava que l¡¯oficialitat compartida fa que el catal¨¤ no sigui necessari per viure a Catalunya i considerava ¡°insensat o malintencionat¡± reduir la protecci¨® de la llengua catalana a l¡¯afirmaci¨® dels drets ling¨¹¨ªstics individuals sense tenir en compte el criteri territorial. Els signants, entre els quals figuraven Llu¨ªs Maria Xirinacs, Josep Benet, Salvador Card¨²s i Jaume Cabr¨¦, consideraven que conceptes com toler¨¤ncia i drets ling¨¹¨ªstics servien per perpetuar el proc¨¦s de minoritzaci¨® del catal¨¤ i sostenien que la llengua no ¨¦s nom¨¦s un instrument de comunicaci¨®, sin¨® tamb¨¦ una manera de veure el m¨®n, ¡°una casa que ajuda a convertir en poble els que l¡¯habiten¡±.
¡°El biling¨¹isme ¨¦s un salconduit per viure nom¨¦s en castell¨¤¡±
1. La situaci¨® actual del catal¨¤ justifica el manifest? Hi ha tres punts clau per fer-se una idea de l¡¯estat de la llengua: un, l¡¯ensenyament secundari. Tot el guany (en ¨²s i en qualitat) que s¡¯ha produ?t a prim¨¤ria es perd a secund¨¤ria. Als instituts, el prejudici anticatal¨¤ d¡¯alguns sectors i els h¨¤bits de converg¨¨ncia (canviar-se a la llengua de l¡¯interlocutor) adquirits per tots els infants fan que el catal¨¤ gaireb¨¦ s¡¯invisibilitzi. La degradaci¨® qualitativa ¨¦s sagnant, i si alg¨² ho nega ¨¦s que no ha trepitjat un institut. Dos, la nova immigraci¨®: nom¨¦s el 6% dels nouvinguts del segle XXI t¨¦ el catal¨¤ com a llengua de relaci¨®. ?s una dada important¨ªssima: menys d¡¯un de cada deu. Qui creu que aix¨ª es podr¨¤ contribuir a la transmissi¨® intergeneracional positiva? I tres: la llengua no marcada ja ¨¦s rotundament el castell¨¤. Nom¨¦s el 40% dels catalanoparlants s¡¯adrecen en catal¨¤ als desconeguts, i d¡¯aquests, dues terceres parts canvien si l¡¯interlocutor respon en castell¨¤. ?s a dir: nom¨¦s el 12% dels catalanoparlants mantenen la llengua en converses biling¨¹es. El 88% de les interlocucions entre parlants de llengua diferent es fan en castell¨¤ (o fins i tot entre catalanoparlants, paradoxa que els m¨¦s optimistes asseguraven ja extingida). ?s la llengua que s¡¯usa per defecte. Quant de temps pot sostenir una situaci¨® aix¨ª una llengua en recessi¨®?
2. El biling¨¹isme ¨¦s un problema? Socialment parlant, ¨¦s un problema per a les lleng¨¹es dominades, perqu¨¨ les aboca a la residualitzaci¨®. El biling¨¹isme a la catalana pressuposa igualtat de condicions jur¨ªdiques, que a l¡¯hora de la veritat no es donen (vegeu l¡¯etiquetatge, per exemple). El desequilibri ¨¦s aclaparador: es manifesta en la protecci¨® legal, l¡¯absoluta parcialitat de la just¨ªcia en cas de conflicte (quantes den¨²ncies per abusos ling¨¹¨ªstics s¡¯han resolt amb condemna?) i les tend¨¨ncies que arrossega la globalitzaci¨®, que afavoreixen les lleng¨¹es dominants. Encara hi ha un altre factor que no es considera: la tend¨¨ncia dels parlants de lleng¨¹es dominants al monoling¨¹isme diguem-ne natural. De la mateixa manera que el turista ianqui s¡¯espera que el nadiu li contesti en angl¨¨s, la situaci¨® de biling¨¹isme a la catalana ha consolidat la creen?a d¡¯¨¤mplies capes de l¡¯emigraci¨® espanyola que el biling¨¹isme ¨¦s un salconduit per viure en castell¨¤ sense fer cap esfor? d¡¯aproximaci¨® a la llengua del pa¨ªs. ?s el fons que oculta el supremacisme a la Ciudadanos: biling¨¹isme vol dir que tu s¨¤pigues dues lleng¨¹es perqu¨¨ jo pugui continuar vivint tranquil¡¤lament en la meva. Hi ha socioling¨¹istes que destaquen la dada positiva que el 13% de pares castellans parlen en catal¨¤ als seus fills, per¨° aix¨° vol dir que l¡¯altre 87% no pot (perqu¨¨ no el parla) o no considera necessari fer-ho. Una bona dada f¨®ra saber quin percentatge de pares de la nova immigraci¨® transmeten la pr¨°pia llengua i quin el castell¨¤.
3. Com podrien assolir-se els objectius que proposa el manifest en una Catalunya ja independent? Aix¨°, ara com ara, no ho pot respondre ning¨², i ¨¦s una de les coses que el manifest convida a fer. S¡¯han fet moltes propostes interessants, que s¡¯haurien de debatre al moment del proc¨¦s constituent. Ara, ¨¦s obvi que ateses les circumst¨¤ncies caldr¨¤ un m¨ªnim de protecci¨® i promoci¨® legals, tant del catal¨¤ com de l¡¯aran¨¨s. L¡¯administraci¨® i l¡¯escola han de ser en la llengua pr¨°pia, aix¨° ¨¦s indiscutible. Oficialitat, territorialitat... Ja ho veurem. A mi em sembla b¨¤sic que hi ha d¡¯haver ¨¤mbits de monoling¨¹isme, que tota llengua necessita per sobreviure. Per¨° que ning¨² es pensi que l¡¯Estat catal¨¤ ser¨¤ monoling¨¹e, perqu¨¨ aix¨° avui dia ¨¦s impossible (de la mateixa manera, tothom entendr¨¤ que tampoc es pot perpetuar el monoling¨¹isme en castell¨¤, m¨¦s enll¨¤ de les generacions actuals). Moltes propostes van en la l¨ªnia de la promoci¨® de les lleng¨¹es de la immigraci¨®, perqu¨¨ el futur ¨¦s multiling¨¹e i, en aquest sentit, tenim la sort d¡¯haver-ne rebut un ventall molt variat. I per descomptat el castell¨¤ hi ser¨¤ present, perqu¨¨ ¨¦s inimaginable que desaparegui del pa¨ªs. Seria com pretendre obviar l¡¯angl¨¨s... Si ¨¦s la llengua en qu¨¨ es redacten m¨¦s de la meitat dels treballs universitaris de les carreres de ci¨¨ncies!
4. Si finalment no hi ha estat propi, no hi ha alternativa? Est¨¤ esgotada la normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica? El proc¨¦s de normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica tamb¨¦ s¡¯ha fet molt a la catalana, ¨¦s a dir, sobre el paper. Una mica com les lleis de desconnexi¨®. Agafem la policia, per exemple. Els Mossos d¡¯Esquadra s¨®n un cos exemplar en molts aspectes, per¨° en aquest... La normativa estableix que la llengua de relaci¨® dels agents de la policia catalana entre ells i amb la poblaci¨® ¨¦s la catalana. I aix¨°, calculant una mitjana de tot el territori, si es compleix al 50% ja ¨¦s molt. I tiro llarg. La llei hi ¨¦s, la normativa existeix... per¨° s¡¯incompleix i no passa res. I si mirem l¡¯¨¤mbit de la just¨ªcia, la cosa ja es converteix en un sarcasme. L¡¯etiquetatge, l¡¯audiovisual... Ja pots anar establint normatives, que si l¡¯ase no vol beure... I no oblid¨¦ssim que mentre ens escarrassem a desplegar l¡¯indesplegable, la degradaci¨® qualitativa es va accelerant.
Pau Vidal ¨¦s ling¨¹ista i membre del col¡¤lectiu Koin¨¦, impulsor del manifest presentat el passat 31 de mar?.
El 2003 se¡¯n van publicar dos. El Manifest per la normalitat efectiva de la llengua catalana va sorgir durant el recorregut de la Renovaci¨® de la Flama de la Llengua, i entre les adhesions figurava la d¡¯Esquerra Republicana. L¡¯altre, impulsat per la Coordinadora d¡¯Associacions per la Llengua (Pel futur del catal¨¤, ¨²nica llengua oficial), denunciava la fal¡¤l¨¤cia del biling¨¹isme com una estrat¨¨gia assimiladora. En l¡¯acte de presentaci¨® a les Cotxeres de Sants va intervenir ¡°l¡¯historiador Oriol Junqueras¡± des d¡¯un audiovisual. Aquell mateix any, ERC, en el seu projecte d¡¯Estatut de l¡¯Estat Lliure de Catalunya en el marc del Regne d¡¯Espanya, deia ¡ªdespr¨¦s d¡¯establir que la llengua pr¨°pia de Catalunya ¨¦s el catal¨¤, i la seva oficialitat¡ª que la Generalitat ha de garantir el coneixement del castell¨¤ i el dret d¡¯usar-lo oficialment d¡¯acord amb l¡¯ordenament constitucional vigent.
L¡¯octubre del 2012 es feia p¨²blic El catal¨¤, ¨²nica llengua oficial del futur estat catal¨¤ independent, que recollia amb preocupaci¨® que darrerament, ¡°ateses les fermes perspectives d¡¯assolir la independ¨¨ncia¡±, surten opcions fr¨ªvoles i sense rigor que defensen la cooficialitat del catal¨¤ i del castell¨¤. ¡°Llavors, de qu¨¨ serveix, al nostre idioma, la independ¨¨ncia pol¨ªtica?¡±, es preguntava. El manifest descrivia ¡°la joia que experimenten la majoria de pares catalans d¡¯origen espanyol, llatinoameric¨¤, asi¨¤tic o afric¨¤ quan veuen els seus descendents parlant un catal¨¤ correcte¡±.
?bviament, les posicions cr¨ªtiques amb la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica de la Generalitat tamb¨¦ tenen el seu paquet de manifestos. El m¨¦s conegut ¨¦s el Manifiesto de los 2.300, de gener de 1981. Intel¡¤lectuals i professionals que vivien i treballaven a Catalunya (Amando de Miguel, F. J. Losantos i Esteban Pinilla, entre d¡¯altres) denunciaven que drets com els d¡¯¨²s p¨²blic del castell¨¤ o l¡¯ensenyament amb la llengua materna eren menystinguts pels poders p¨²blics catalans. Sostenir, escrivien, que la coexist¨¨ncia de dues lleng¨¹es en un mateix territori ¨¦s impossible i que, per tant, ha d¡¯imposar-se una a l¡¯altra ¡°legitimaria el genocidi cultural de prop de tres milions de persones¡±. El juny del 2008, el Manifiesto por la lengua com¨²n demanava a les autoritats espanyoles que intervinguessin per preservar el dret de l¡¯educaci¨® en llengua castellana. ¡°Les lleng¨¹es cooficials auton¨°miques han de figurar als plans d¡¯estudis (...) per¨° mai com a llengua vehicular exclusiva¡±. Mario Vargas Llosa, Albert Boadella o Carlos Castilla del Pino n¡¯eren signants. El diari El Mundo va organitzar amb ¨¨xit una campanya d¡¯adhesions.
"En 30 anys, el catal¨¤ ha atret parlants de castell¨¤ cap al biling¨¹isme¡±
1. La situaci¨® actual del catal¨¤ justifica el manifest? La llengua catalana paeix molt malament els manifestos, que solen servir per separar i enquistar posicions, en contra del que passa amb els discursos (Guimer¨¤ el 1895, Fabra el 1934 o Sol¨¤ el 2009), que congrien consensos sota el paraigua de l¡¯autoritat indiscutida. La situaci¨® del catal¨¤ justifica la posada en marxa de pol¨ªtiques actives i de m¨¦s propostes de normalitzaci¨®, i no pas de batusses p¨²bliques a mata-degolla. Les darreres dades de l¡¯Enquesta d¡¯Usos Ling¨¹¨ªstics confirmen l¡¯estancament ¡ªsi no reculada¡ª de la majoria d¡¯indicadors importants, despr¨¦s de la sotragada socioling¨¹¨ªstica que ha comportat la nova immigraci¨® i de comprovar com moltes conquestes es desfan com un terr¨°s de sucre. Per¨° tampoc es poden obviar els factors positius, la negaci¨® dels quals nom¨¦s ¨¦s compatible amb una ceguesa pertina?. En els darrers 30 anys el catal¨¤ ha atret parlants de castell¨¤ cap al biling¨¹isme en catal¨¤, fins al punt que hi ha m¨¦s parlants de catal¨¤ de segona llengua (3.087.200) que no pas de primera (1.940.000), i el comportament en alguns ¨¤mbits, com ara internet i les noves tecnologies, demostra que podem confiar ¡ªuna mica almenys¡ª en els joves, una franja d¡¯edat suspecta de renunciar a la llengua en benefici del castell¨¤. Per¨° sempre hi ha hagut un sector descontent amb la velocitat de la normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica, el dels qui, en paraules d¡¯Antoni M. Badia i Margarit fa 30 anys, ¡°perden la paci¨¨ncia davant els fruits migrats de la normalitzaci¨® tal com aquesta es duu a terme entre nosaltres¡±.
2. El biling¨¹isme ¨¦s un problema? El problema ¨¦s la proposta de biling¨¹isme procedent de sectors com Ciutadans i el PP, que busquen, com passa a Lleida, el disseny d¡¯una pol¨ªtica p¨²blica en dues lleng¨¹es que permeti al ciutad¨¤ monoling¨¹e en castell¨¤ seguir sent monoling¨¹e. ?s doncs un biling¨¹isme de drets, mai de deures, perqu¨¨ el fet d¡¯aprendre i fer servir el catal¨¤ no ¨¦s percebut com una necessitat ni tampoc com un imperatiu de cap mena. I el biling¨¹isme ent¨¨s ¡ªara s¨ª¡ª com la compet¨¨ncia dels parlants en totes dues lleng¨¹es, m¨¦s que un problema, ¨¦s una realitat que no pot ser escamotejada i a la qual hem de fer que tamb¨¦ aspiri el catal¨¤: avui dia, a Catalunya, hi ha 1.200.000 persones que parlen castell¨¤ per¨° no parlen catal¨¤, tot un ox¨ªmoron mental per a aquells que fan bandera de biling¨¹isme per¨° sistem¨¤ticament titllen les mesures de foment del catal¨¤ de ¡°pol¨ªtiques identit¨¤ries¡±. El biling¨¹isme no pot ser un problema si s¡¯ent¨¦n com una addici¨® de compet¨¨ncies que redundi en benefici de l¡¯individu, en el benent¨¨s que ha d¡¯actuar, no pas com l¡¯antesala de la tan temuda substituci¨® ling¨¹¨ªstica (desmentida pel catal¨¤, almenys a Catalunya), sin¨® d¡¯un multiling¨¹isme que ser¨¤ caracter¨ªstic del segle XXI.
3. Com podrien assolir-se els objectius que proposa el manifest en una Catalunya ja independent? ?s dif¨ªcil de dir. Caldria reservar alguns ¨¤mbits en els quals l¡¯¨²s del catal¨¤ fos imprescindible, tot evitant el biling¨¹isme per duplicaci¨®, de manera que l¡¯usuari hagu¨¦s de passar pel catal¨¤. Per¨° aix¨° xocaria amb principis de ciutadania b¨¤sics. A banda del debat sobre l¡¯oficialitat, sempre s¡¯ha sostingut que en la Catalunya independent es mantindria el dret d¡¯¨²s del castell¨¤, una q¨¹esti¨® que es d¨®na per descomptada. Ara b¨¦, ?es consagrar¨¤ aquest dret a la mateixa Constituci¨®? Seria dif¨ªcil mantenir l¡¯opci¨® contr¨¤ria amb un 55% de parlants de castell¨¤ com a llengua inicial, per¨° les conseq¨¹¨¨ncies serien immediates: de seguida serien v¨¤lids i legals tots els actes fets en castell¨¤ (no nom¨¦s l¡¯¨²s interpersonal, tamb¨¦ contractes, convenis, relacions amb l¡¯administraci¨®), de manera que l¡¯hipot¨¨tic monopoli del catal¨¤ en alguns ¨¤mbits es veuria amena?at. I el mateix passa amb el coneixement del castell¨¤: si la Rep¨²blica catalana en garanteix el dret, haur¨¤ de ser ella mateixa qui inclogui l¡¯ensenyament del castell¨¤ en el curr¨ªculum obligatori, tot comprometent-se a formar ciutadans biling¨¹es. Abans de decidir de quina manera es poden assolir els objectius plantejats, caldr¨¤ saber quins drets s¡¯est¨¤ disposat a recollir en la nova carta magna.
4. Si finalment no hi ha estat propi, no hi ha alternativa? Est¨¤ esgotada la normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica? ?s un error creure que la normalitzaci¨® ens havia de portar a una estaci¨® de dest¨ª anomenada normalitat. I no ¨¦s aix¨°: ens haurem de conformar amb l¡¯aplicaci¨® continuada d¡¯un seguit de mesures que ens garanteixin una resili¨¨ncia permanent a les successives sotragades, vinguin de la pol¨ªtica o de la demografia. En cap cas es pot renunciar a l¡¯aplicaci¨® de pol¨ªtiques actives que pretenguin fomentar el catal¨¤, primer desplegant del tot la llei vigent (de la qual encara hi ha articles per desenvolupar), i segon elaborant si molt conv¨¦ una nova llei, tenint en compte que l¡¯actual (de 1998) no va preveure ni l¡¯impacte de les noves tecnologies en la llengua ni l¡¯arribada d¡¯una nova onada migrat¨°ria. I dos motius m¨¦s per persistir-hi: d¡¯una banda, ning¨² sap a hores d¡¯ara ni quan ni com es podr¨¤ constituir un estat propi, i no ens podem jugar la salut de la llengua a una sola carta; i de l¡¯altra, l¡¯exist¨¨ncia d¡¯un estat, tal com mostra el cas del ga¨¨lic irland¨¨s, o sense anar tan lluny el del mateix catal¨¤ a Andorra, no ¨¦s suficient perqu¨¨ una llengua en inferioritat pugui sobreviure en condicions. Cal entendre que la llengua ¨¦s una gran infraestructura, sobre la qual s¡¯han de fer inversions permanents.
Rudolf Ortega ¨¦s ling¨¹ista i autor de la secci¨® ¡®Brou de Llengua¡¯ d¡¯Elpais.cat.
L¡¯any 2014, la Plataforma Libres e Iguales va publicar un manifest en resposta ¡°al desafiament separatista de Catalunya¡±, on afirmava que el nacionalisme anteposa la identitat a la ciutadania, els drets m¨ªtics d¡¯un territori als drets fonamentals de les persones, i que s¡¯arracona ¡°com a estrangers al seu propi pa¨ªs un aclaparador nombre de ciutadans¡±. El text feia una crida als partits a evitar ¡°la derrota de la democr¨¤cia espanyola¡±. Mario Vargas Llosa, Jon Juaristi i Adolfo Su¨¢rez Illana n¡¯eren alguns dels primers signants. Aquell mateix mes, una colla de personalitats (Jos¨¦ Manuel Caballero Bonald, Victoria Camps, Manuel Guti¨¦rrez Arag¨®n, Baltasar Garz¨®n...) signaven un manifest de r¨¨plica (Una Espanya federal a una Europa federal) on demanaven arribar a consensos per reformar la Constituci¨® en un sentit federal i el reconeixement de les identitats diverses del pa¨ªs.
Al marge de manifestos, la posici¨® actual d¡¯ERC i Converg¨¨ncia ¨¦s la defensa de la cooficialitat. El programa electoral d¡¯ERC el 2012, despr¨¦s de constatar l¡¯aven? del catal¨¤, contradient una notable literatura apocal¨ªptica (¡°encara queden bosses de parlants monoling¨¹es a Catalunya, per¨° representen un percentatge molt menor que el que hi havia l¡¯any 1983¡±), proposava una rep¨²blica catalana on ¡°el catal¨¤ ser¨¤ llengua nacional, pr¨°pia i d¡¯¨²s preferent a tots els nivells de l¡¯administraci¨® aix¨ª com el castell¨¤ gaudir¨¤ de l¡¯estatus de cooficial¡±. El Consell Assessor per a la Transici¨® Nacional (2014, document 10) proposava l¡¯¨²s preferent del catal¨¤ ¡°sens perjudici de l¡¯¨²s del castell¨¤¡±. El programa electoral de Junts pel S¨ª (setembre 2015) assegurava que ¡°la llengua castellana continuar¨¤ sent llengua oficial a Catalunya¡±. Els diferents esborranys de constituci¨® de la rep¨²blica catalana que han proposat autors diversos defensen la cooficialitat del castell¨¤ en el cas de Santiago Vidal i Oriol Vidal-Aparicio. El projecte de Joan Fonollosa fixa el catal¨¤ com a llengua oficial i s¡¯estableix una morat¨°ria de deu anys ¡°durant els quals els ciutadans de Catalunya es podran relacionar tamb¨¦ amb les institucions de Catalunya en llengua castellana¡±.
En un estudi d¡¯Albert Branchadell a la Revista d¡¯estudis auton¨°mics i federals (n¨²mero 21), s¡¯explica que entre 1991 i 2008 a Europa van apar¨¨ixer 18 nous estats, vuit dels quals s¨®n heterogenis ling¨¹¨ªsticament (i on menys del 80% de la poblaci¨® parla la mateixa llengua). Doncs b¨¦, d¡¯aquests vuit estats, sis van comen?ar la seva singladura amb un r¨¨gim de monoling¨¹isme oficial. Quatre han deixat de ser-ho i als altres dos el monoling¨¹isme oficial ¨¦s objecte de contestaci¨®. Branchadell ¨¦s un dels 15 signants d¡¯un article (Ara, 6 d¡¯abril) on es critica, entre d¡¯altres aspectes, que el manifest de Koin¨¦ identifiqui biling¨¹isme amb la desaparici¨® de la llengua m¨¦s feble, culpabilitzi la immigraci¨® i desqualifiqui les enquestes cient¨ªfiques.
Una darrera aportaci¨® te¨°rica al debat figura, novament, a Els Marges, al seu n¨²mero 108 d¡¯aquest hivern. Es tracta de l¡¯article de Montserrat Sendra i F. Xavier Vila sobre l¡¯estatus de les lleng¨¹es a la rep¨²blica catalana. Els autors recullen una evoluci¨® de l¡¯independentisme que s¡¯aplica a minimitzar els aspectes conflictius de la relaci¨® entre el catal¨¤ i el castell¨¤, una ¡°mutaci¨® discursiva¡± de l¡¯independentisme durant la d¨¨cada dels 2000 que passa d¡¯una visi¨® conflictivista del multiling¨¹isme social a percebre positivament la diversitat ling¨¹¨ªstica. Artur Mas (2012) defensa que el castell¨¤ tamb¨¦ ¨¦s patrimoni de Catalunya i afirma que seguir¨¤ sent llengua oficial, i Oriol Junqueras (2012) d¨®na suport igualment a l¡¯oficialitat del castell¨¤. All¨¤ on el nacionalisme veia la necessitat d¡¯alliberar un pa¨ªs, el nou independentisme proposa construir un estat per millorar les condicions de vida. Aquesta ¡°basculaci¨® de l¡¯¨¨mfasi des de la naci¨® cap a l¡¯estat podia semblar menor, per¨° en realitat resulta transcendental¡±. A m¨¦s, conclouen, seria convenient no mantenir una mirada obsessiva sobre l¡¯oficialisme de les lleng¨¹es perqu¨¨ la major part de la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica no es duu a terme solament amb mesures expl¨ªcitament glotopol¨ªtiques. Molt m¨¦s importants s¨®n mesures sobre la natalitat, un model econ¨°mic que no demani immigracions massives o la configuraci¨® d¡¯un espai audiovisual amb forta pres¨¨ncia del catal¨¤.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
