
Una nova generaci¨® de dretes per a la Revista de Catalunya: Els joves d¡¯Urquinaona declaren la?guerra?cultural
L¡¯any del centenari, el patronat ha apostat per un canvi en la direcci¨® de la publicaci¨®, i n¡¯ha nomenat director Frederic J. Porta, que forma part d¡¯una generaci¨® frustrada amb el Proc¨¦s independentista que s¡¯acosta al postliberalisme internacional
Quan entro a l¡¯aula, l¡¯abund¨¤ncia de samarretes amb estampats reivindicatius em recorda els bons vells temps del Proc¨¦s. ?s un divendres a la tarda, al campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra, i una vintenta llarga de joves s¡¯han reunit per una confer¨¨ncia on es presenta un llibre recopilatori amb tota l¡¯obra escrita de Daniel Cardona. L¡¯acte l¡¯ha muntat Nosaltres Sols!, una organitzaci¨® juvenil fundada arran de les protestes de l¡¯octubre del 2019 contra la sent¨¨ncia del Tribunal Suprem espanyol que condemnava els l¨ªders del Proc¨¦s independentista catal¨¤, un conjunt d¡¯accions que van comen?ar amb la crida de Tsunami Democr¨¤tic a ocupar l¡¯aeroport i van acabar amb el que els presents anomenen, amb els ulls brillants i un somriure performatiu de nost¨¤lgia, ¡°la batalla d¡¯Urquinaona¡±. El llibre l¡¯ha editat Frederic J. Porta, polit¨°leg i doctor en hist¨°ria. Porta, que t¨¦ vint-i-vuit anys i que m¨¦s endavant em descriur¨¤ la nit d¡¯Urquinaona com ¡°el millor vespre de la meva vida¡±, acaba de ser nomenat director de la Revista de Catalunya, fundada el 1924 per lliurar una batalla cultural contra la repressi¨® de la Dictadura de Miguel Primo de Rivera. Flota un sentiment de continu?tat amb el passat i un cert anhel juvenil de transcend¨¨ncia.
Que el passat que ha d¡¯inspirar el present ¨¦s m¨¦s antic del que un observador despistat esperaria es veu, justament, en les samarretes. No hi ha ni una estelada convencional, les de l¡¯estrella blanca sobre fons blau, i s¨ª que hi ha senyeres, creus de Sant Jordi i la bandera negra catalana, basada en la del b¨¤ndol austriacista catal¨¤ durant la Guerra de Successi¨® i el setge de Barcelona del 1714. Iconogr¨¤ficament, el Proc¨¦s ha acabat a la paperera radioactiva de la hist¨°ria. I pol¨ªticament i cultural, tamb¨¦: pujats en la ret¨°rica d¡¯¡±el m¨®n ens mira¡± i ¡°la revoluci¨® dels somriures¡±, en la qual van creure fins al final, aquesta generaci¨® nascuda a principis dels dos mil vol definir-se com el negatiu exacte del que l¡¯ha precedit. Per fer-ho, cap figura proporciona m¨¦s legitimitat hist¨°rica que Daniel Cardona i Civit (1890-1943). Pol¨ªtic, periodista i activista independentista catal¨¤, va ser considerat un dels referents del separatisme radical a Catalunya durant el primer ter? del segle XX, que, inspirant-se en el moviment independentista irland¨¨s, sempre va reivindicar l¡¯acci¨® directa i la viol¨¨ncia en uns temps en qu¨¨ el catalanisme era reformista i pacifista. Per cloure l¡¯acte, es llegeix un fragment de l¡¯¨²ltim text que Cardona va escriure, de 1934: ¡°L¡¯¨¤nima ja no ¨¦s nostra. Els nostres pol¨ªtics i els nostres homes representatius, de quasi tots els partits catalans, se l¡¯han venuda sacr¨ªlegament pel trist plat de llenties, que ens tornaran a prendre quan raons d¡¯estat aix¨ª ho reclamin¡±. Una noia d¡¯entre el p¨²blic verbalitza l¡¯obvietat i diu que ¡°sembla escrit ara mateix¡±.

Daniel Cardona era una figura esot¨¨rica que sempre ha estat marginal dins del catalanisme i que no forma part del pante¨® convencional. De fet, jo vaig descobrir el seu nom en mems que corrien per les xarxes durant el post Proc¨¦s. Fent arqueo?logia digital al compte d¡¯Instagram de ¡°Mems nasiunalistes catalans¡±, en trobo un on es veu una noia sexi mirant a c¨¤mera, per¨° amb el cos tapat per una sobreimpressi¨® de Cardona en blanc i negre, amb el text: ¡°No la miris a ella, jove patriota! No val la pena, bon miny¨®¡ Mira¡¯m el fervor als ulls. Els pits s¨®n fugissers, breus, esc¨¤pols. La gl¨°ria de Catalunya eterna!¡±. L¡¯¨²ltima publicaci¨®, del 2022, mostra en Patrici, l¡¯amic de Bob Esponja, resant sota el text ¡°Un nou dia de donar gr¨¤cies a D¨¦u per no haver-me fet espanyol¡±. De Cardona tambe? en parla a les xarxes David Silvestre, el president de Nosaltres Sols!, que a TikTok aconsegueix nu?meros me?s alts que les de qualsevol altra joventut de partits poli?tics catalans, llevat d¡¯Arran. Nosaltres Sols! duu el nom d¡¯una organitzacio? paramilitar creada per Cardona que el 1934, quan Llui?s Companys va proclamar l¡¯Estat Catala? dins de la Repu?blica Federal Espanyola, es va sumar als combats contra les forces de l¡¯exe?rcit espanyol, defensant la insurreccio? breument liderada per la Generalitat. Tot i que els codis puguin resultar incomprensibles per a un lector major de 40 anys, aquestes publicacions digitals obtenen moltes me?s lectures que la gran majoria dels articles d¡¯opnio? dels diaris convencionals.
Com sabem, arreu del m¨®n, les xarxes i els mems han servit perqu¨¨ les noves generacions cre?n subcultures al marge dels discursos oficials, energitzades per la ironia i la transgressi¨®. I a Catalunya, mentre els l¨ªders del Proc¨¦s deien ¡°ni un paper a Terra¡± i parlaven de fer ¡°independentisme no nacionalista¡±, un grup de joves independentistes que van veure els resultats de votar l¡¯1 d¡¯octubre van comen?ar a interessar-se en el poder dur i les identitats fortes. Avui, igual que sempre, aquesta generaci¨® sent un gran rebuig per les idees de l¡¯anterior i s¡¯informa i elabora el seu pensament en publicacions petites i indepedents que no reben cap subvenci¨®: el digital ho facilita sense haver inventat res nou. De les fonts de noves idees impulsades per joves nacionalistes catalans, la m¨¦s puixant i ben organitzada ¨¦s Esperit, una revista digital que dirigeix Frederic J. Porta i que va ser la ra¨® principal per la qual el patronat de la Revista de Catalunya va contactar amb ell i els seus companys per proposar-los d¡¯assumir el relleu generacional de la publicaci¨® centen¨¤ria. Costa imaginar Llu?sa Juli¨¤, la directora sortint, de 68 anys, obrint el Photoshop per fer un collage postir¨°nic amb imatges de Daniel Cardona. Que ¨¦s exactament el que feia Porta, l¡¯administrador del compte de culte i creador de tots els mems que hem esmentat.

Quan li pregunto per qu¨¨ va deixar de fer mems, Porta respon que, simplement, se li van acabar les idees. No som davant d¡¯un cas de desencantament amb l¡¯independentisme i apatia postrevolucion¨¤ria, sin¨® d¡¯una radicalitzaci¨® que l¡¯ha emp¨¨s cap a altres formes de treballar per la causa pensant a llarg termini. Nascut el 1996 a Poblenou en una fam¨ªlia catalanista i progressista que va veure en la Vila Ol¨ªmpica una petita utopia de tranquil¡¤litat suburbial a l¡¯estil americ¨¤, Porta sempre s¡¯ha sentit atret pel pensament contestatari; un lector vora? d¡¯hist¨°ria i teoria pol¨ªtica nacionalista i de dretes des de l¡¯adolesc¨¨ncia i fins avui. Com tants fills d¡¯aquesta classe mitjana del segle XX que ara sembla un somni, Porta ha pogut aprofitar el suport econ¨°mic i an¨ªmic dels pares per perseguir una carrera d¡¯aquelles que et fan sentir realitzat. Per¨° no hi ha la frustraci¨® millennial dels que es van trobar amb la crisi a mig cam¨ª, sin¨® el realisme d¡¯una generaci¨® Z que nom¨¦s ha conegut la duresa actual. ¡°La societat opulenta dels seixanta s¡¯ha acabat per a molts de nosaltres, i tampoc la volem¡±. Contra la idea que les derrotes materials desactiven els moviments socials, la hist¨°ria ¨¦s plena d¡¯individus que troben fonts d¡¯energia renovades en la desfeta. Quan parlem del ressorgiment de l¡¯espiritualitat entre les noves generacions, solem pensar en el tarot i el zod¨ªac. Per¨° al costat d¡¯aix¨°, hi ha un anhel de sacrificar-se per una causa m¨¦s gran que un mateix que ja est¨¤ fent saltar les costures de les dretes i les esquerres amb una bretxa generacional. Parlar¨¦ amb set persones d¡¯Esperit i de Nosaltres Sols! que han votat tots els partits del Proc¨¦s i en canvi comparteixen un patr¨® com¨²: tots reivindiquen alguna creen?a o pr¨¤ctica espiritual.
Llegeixo un article de Porta especi?al?ment espiritual: ¡°Friedrich Nietzsche va afirmar que ¡®l¡¯esperit per si sol no ennobleix. ?s necessari que quelcom ennobleixi l¡¯esperit¡¯. El que necessita la nostra ¨¨poca no ¨¦s pas una ¡®nova elit¡¯, car d¡¯elit auton¨°mica ja en tenim una¡±. El que em crida l¡¯atenci¨® ¨¦s un vocabulari familiar de la hist¨°ria del catalanisme amb qu¨¨ s¡¯expressava, per exemple, Jordi Pujol el 1961, que empresonat pel seu activisme antifranquista, escriu Des dels turons a l¡¯altra banda del riu (reeditat per Comanegra l¡¯any 2023) i el comen?a aix¨ª: ¡°El nostre m¨®n occidental corre el perill de caure en el conformisme esc¨¨ptic i en el cofoisme t¨¨cnic i, per tant, d¡¯ensorrar-se en un futur no lluny¨¤ en l¡¯esterilitat i l¡¯esclavitud. I en aquest m¨®n occidental Catalunya ¨¦s, alhora, com una mena de desferra i com un punt d¡¯esperan?a¡±. Parlo amb Porta d¡¯aquest llibre, que em diu que coneix i que el va impressionar positivament, perqu¨¨ una de les apostes culturals de Jordi Pujol va ser refundar la Revista de Catalunya despr¨¦s del franquisme.
Fundada el 1924 per Antoni Rovira i Virgili, la Revista de Catalunya pretenia ser una plataforma de generaci¨® d¡¯alta cultura, no exactament acad¨¨mica, sin¨® d¡¯articles llargs i fondos que creessin doctrina informada, per¨° llegible i fins i tot liter¨¤ria. L¡¯objectiu era ajudar a conceptualitzar el catalanisme, que aixoplugava des de la Lliga Regionalista a Esquerra Republicana. Prohibida despr¨¦s per la Guerra Civil, la publicaci¨® es va continuar editant des de l¡¯exili gr¨¤cies a intel¡¤lectuals com Armand Obiols, Pompeu Fabra o Josep Carner, i malgrat els pocs n¨²meros i les dificultats, es va convertir en un mite de la preservaci¨® de la cultura i la identitat catalanes en un moment d¡¯opressi¨®. Despr¨¦s de les perip¨¨cies, la revista va ser refundada el 1986 sota la direcci¨® de Max Cahner, el primer conseller de Cultura del pujolisme, que crear¨¤ les grans infraestructures culturals del nacionalisme catal¨¤. Amb l¡¯adjudicaci¨® del projecte per reflotar la Revista de Catalunya, Cahner representa l¡¯intent del pujolisme de renovar el tremp cultural del nacionalisme catal¨¤ en un per¨ªode en qu¨¨ Occident est¨¤ embriagat d¡¯optimisme progressista i abund¨¤ncia econ¨°mica. ?s un m¨®n on es dona per descomptat que els conflictes seran superats racionalment i on el nacionalisme sembla un vestigi folkl¨°ric de la premodernitat.
Com sabem, ni Cahner ni la Revista de Catalunya se¡¯n van sortir, i la hist¨°ria del pujolisme ¨¦s la d¡¯una hegemonia pol¨ªtica embolcallada per una ren¨²ncia cultural. Si el Pujol de 1960 escriu invocant referents d¡¯un nacionalisme dur i transcendental, l¡¯exercici del poder es tradueix en una acomodaci¨® plena de l¡¯hegemonia progressista i neoliberal del moment. L¡¯evoluci¨® moral de l¡¯¨¨poca ¨¦s coneguda: l¡¯individualisme s¡¯imposa a la col¡¤lectivitat, els drets personals a les obligacions comunit¨¤ries, la capacitat de triar es considera m¨¦s fonamental que la continu?tat de la tradici¨®, l¡¯obertura i la barreja s¨®n m¨¦s ben vistes que el tancament i la protecci¨®, l¡¯autocr¨ªtica sembla una recepta m¨¦s bona que l¡¯autoafirmaci¨®, el flux acabar¨¤ amb totes les fronteres. Amb un esclat que se sol associar al Maig del 68, l¡¯esquerra dibuixa un relat que diu que la hist¨°ria progressa eliminant les barreres a la inclusi¨® i la igualtat. I, m¨¦s que oposar-se al feminisme, la just¨ªcia social i el multiculturalisme, els conservadors de la segona meitat del segle XX matisen la velocitat amb la qual s¡¯ha d¡¯arribar a un dest¨ª que tothom comparteix. Quan Pujol nomena successor Artur Mas, el vocabulari tradicionalista ha estat completament abandonat. Durant el Proc¨¦s, el m¨¦s important era no parlar d¡¯identitat, llengua ni cultura i posar el focus en la democr¨¤cia i l¡¯inter¨¨s econ¨°mic individual.

Per a molts dels joves que han vingut despr¨¦s, aquestes idees s¨®n les responsables del desempoderament material i la desorientaci¨® cultural que els ha tocat viure. ?s un fenomen absolutament universal que, a falta d¡¯etiquetes millors, els estudiosos anomenen ¡°postliberalisme¡±. Com el prefix post- indica, estem parlant d¡¯un magma ideol¨°gic que es defineix m¨¦s per un esgotament de l¡¯anterior que per una proposta positiva clara i ben articulada. La gran idea al cor del postliberalisme ¨¦s la superaci¨® de l¡¯individualisme extrem del liberalisme modern mitjan?ant la restauraci¨® de comunitats fortes, valors col¡¤lectius i institucions que prioritzin el b¨¦ com¨² per sobre dels drets individuals absoluts. Asso?ciat a figures com Donald Trump, Viktor Orb¨¢n o Georgia Meloni, a la pr¨¤ctica el postliberalisme actual ¨¦s un sin¨°nim de la nova dreta, orgullosament populista i nacionalista, flirtejant amb una ambig¨¹itat molt calculada amb la xenof¨°bia i el supremacisme blanc. Per¨° alhora, els autors de cap?alera d¡¯aquesta ¡°revoluci¨® conservadora¡±, com Alain de Benoist (l¡¯¨ªdol intel¡¤lectual de Porta, a qui cita en molts articles i de qui guarda un aut¨°graf), estan m¨¦s inspirats per la revoluci¨® cultural de l¡¯esquerra que pel conservadorisme t¨ªpic. Igual que els parisencs del 68, es parteix del convenciment que la cultura ¨¦s la locomotora i que, per fer possible el canvi pol¨ªtic, primer l¡¯has de fer concebible. El resultat ¨¦s definir la identitat com ¡°el dret a la difer¨¨ncia¡±, aprendre de la preocupaci¨® de l¡¯esquerra per protegir minories culturals, racials i sexuals, i aplicar aquest proteccionisme a les identitats europees que se senten amena?ades.

Ser¨¤ la nova Revista de Catalunya la primera publicaci¨® oficial obertament postliberal? Entre el 2011 i el 2025, el fil¨°leg, escriptor i activista Jordi Manent ha mogut els fils de la Revista de Catalunya des del patronat durant uns anys de p¨¨rdua de lectors i recursos. Per¨° la veritat ¨¦s que aquesta precarietat ha estat una constant en la hist¨°ria d¡¯una publicaci¨® que, encara que ha publicat firmes nacionals i internacionals de primera, mai ha tingut mercat i ha funcionat m¨¦s com a s¨ªmbol que com a veu influent en la conversa. Per¨°, arribats a 2025 i sota l¡¯ombra constant de la desaparici¨® definitiva, despr¨¦s de molts conflictes sobre la direcci¨® que havia de prendre la revista, Manent ha estat la figura que ha conven?ut el patronat de fer aquest canvi. Segons ens explica, la idea ¨¦s que calia una direcci¨® ¡°jove, amb moltes mans, organitzats i cohesionats¡±. El c¨¤sting final va acabar entre dos noms: Abel Riu, coimpulsor de Nexe Nacional, ¡°una agrupaci¨® de nacionalistes d¡¯esquerres que aspirem a dibuixar un horitz¨® de possibilitats per a l¡¯independentisme catal¨¤¡±, i Frederic J. Porta, que defineix Esperit com una revista nacionalista obertament de dretes. Finalment, tot i que la idea original de Manent era tenir-los a tots dos, nom¨¦s Porta va acceptar l¡¯enc¨¤rrec, i ha pogut configurar un consell de redacci¨® amb altres col¡¤leges que escriuen a Esperit des de fa anys, com ara Dolors Clotet i Bernat Mall¨¦n. Quan pregunto a Manent si est¨¤ preocupat per la parcialitat ideol¨°gica, em diu que Porta t¨¦ l¡¯enc¨¤rrec de fer una revista transversal com ho ha estat sempre la Revista de Catalunya. Porta, que s¡¯ha comprom¨¨s a separar una empresa i l¡¯altra i a donar cabuda a totes les sensibilitats, em diu que ell t¨¦ m¨¦s en com¨² amb un nacionalista catal¨¤ d¡¯esquerres que amb un nacionalista espanyol de dretes.
Naturalment, molts joves catalans han abandonat completament l¡¯independentisme, i molts dels polititzats continuen participant en els canals pol¨ªtics dels partits i les ideologies cl¨¤ssiques. Per¨° amb l¡¯auge de les noves dretes, precipitat pel mandat de Trump al m¨®n i d¡¯Alian?a Catalana a casa nostra, s¡¯estan trencant a gran velocitat certs consensos liberals que es creien eterns. Vista a la llum del relleu generacional de la Revista de Catalunya, la hist¨°ria del nacionalisme catal¨¤ t¨¦ forma de cercle. En el naixement del catalanisme, el reformisme dem¨°crata, pac¨ªfic i pactista, va ser escombrat pel nacionalisme espanyol. Amb la restauraci¨® de la revista en democr¨¤cia, el par¨¨ntesi de prosperitat liberal del segle XX va deixar les categories culturals del nacionalisme en uns llimbs irrellevants. I avui, despr¨¦s del frac¨¤s del Proc¨¦s i en ple col¡¤lapse del liberalisme arreu d¡¯Occident, el catalanisme radical i esot¨¨ric d¡¯una figura com Daniel Cardona ofereix una alternativa molt m¨¦s ajustada per a l¡¯experi¨¨ncia dels joves que se senten perjudicats i enganyats pel r¨¨gim que els va pujar. Com passa en tot el postliberalisme, figures i idees que havien estat completament ridiculitzades tornen de manera estranya a prop d¡¯actors amb poder. Cardona era l¡¯autor preferit de S¨ªlvia Orriols d¡¯adolescent.
En un article on critica la cultura del seixantisme, Porta escriu ¡°la cultura resistencialista era, tal vegada, l¡¯¨²nic que es podia fer als anys seixanta i setanta, efectivament, per¨° no als vuitanta i als noranta, ni molt menys ara. La por als ex¨¨rcits, a la viol¨¨ncia, al poder dur i el seu exercici, a demanar-ho tot ¡ªla independ¨¨ncia i la nacionalitzaci¨®¡ª, a reclamar-ho tot i embrutar-se les mans per obtenir-ho, s¨®n velles ombres, mers fantasmes. Les limitacions reals d¡¯una ¨¨poca, que hem heretat, han esdevingut avui unes limitacions imagin¨¤ries que hem de superar si volem renovar la cultura catalana¡±. Despr¨¦s d¡¯un temps llepant-se les ferides caracteritzat per una cr¨ªtica ferotge a tots els partits del Proc¨¦s, arriba una nova fornada de joves independentistes que publica a les xarxes, fa mems, grava v¨ªdeos, escriu articles i, fins i tot, comen?a a entrar als partits. D¡¯una banda, so?n pocs, perife?rics i amb me?s intui?cions juvenils que doctrina ordenada. De l¡¯altra, guanyen posicions propulsats pels vents postliberals que bufen arreu del mo?n, i la direccio? de la Revista de Catalunya e?s una recompensa al desig d¡¯abandonar els marges i influir en el centre de la conversa. Pero? celebrar el militarisme de Cardona i recordar histo?ries d¡¯Urquinaona entre amics en una aula universita?ria e?s una cosa molt me?s senzilla que renovar el catalanisme amb una proposta viable i exitosa. Quan acaba l¡¯acte, la noia del pu?blic especialitzada en obvietats torna a intervenir per recordar que Cardona va perdre en tot allo? que va defensar i que aquesta versio? radical de l¡¯independentisme mai ha captivat una majoria rellevant a Catalunya. Porta respon que ¡°hem de tenir fe¡±.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
?Tienes una suscripci¨®n de empresa? Accede aqu¨ª para contratar m¨¢s cuentas.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.