El refer¨¨ndum i altres l¨ªnies vermelles

Un refer¨¨ndum sobre el futur de Catalunya podria ser una clau que obriria moltes portes: des de la formaci¨® de govern a Espanya fins a la canalitzaci¨® del conflicte territorial plantejat per l¡¯independentisme. I, tot i aix¨°, ¨¦s tab¨². Per a les forces pol¨ªtiques espanyoles, amb l¡¯excepci¨® de Podem, s¡¯ha convertit en un tema de qu¨¨ nom¨¦s es pot parlar per dir que ¨¦s impossible. La demonitzaci¨® del refer¨¨ndum (i dels independentistes amb qui s¡¯associa) ha arribat a tal absurd que Pedro S¨¢nchez, en plena negociaci¨® de la investidura, s¡¯ha reunit amb Oriol Junqueras amb la condici¨® que la trobada fos secreta. I quan s¡¯ha tingut not¨ªcia de la cita, immediatament la dreta i bona part dels socialistes han posat el crit al cel. De manera que els reunits han hagut de fer una filtraci¨® exculpadora: quan Junqueras va posar el refer¨¨ndum sobre la taula, S¨¢nchez va canviar de tema. Quina manera m¨¦s estranya d¡¯entendre la pol¨ªtica democr¨¤tica, sotmesa al temor de les q¨¹estions intocables, com si fos una subcultura religiosa.

No ha servit de res que Podem intent¨¦s trencar aquest tab¨². Es deia que si un partit apostava pel refer¨¨ndum a Catalunya, s¡¯enfonsaria a Espanya. Podem ho ha fet i no li ha sortit malament, tot i que ¨¦s cert que les millors notes les ha obtingudes a les zones perif¨¨riques del nord, on anava coalitzat amb altres partits o organitzacions d¡¯implantaci¨® auton¨°mica. El refer¨¨ndum ¨¦s una aposta pol¨ªtica de risc per a totes les parts, per a qui defensa la unitat d¡¯Espanya i per a qui en defensa la secessi¨®. Per¨° tindria la virtut de desbloquejar, almenys temporalment, un problema de fons, i d¡¯obligar totes les parts a sortir del c¨°mode espai dels principis i de les fantasies per entrar en el de la concreci¨® pol¨ªtica. ?bviament, un refer¨¨ndum cal pactar-lo, establir-ne els criteris i les pautes. ?s una via democr¨¤tica i racional que, d¡¯una manera o una altra, tret d¡¯una irrupci¨® autorit¨¤ria, s¡¯acabar¨¤ imposant. Perqu¨¨ tard o d¡¯hora cal sortir del pant¨¤ en qu¨¨ les relacions de forces ens tenen ficats a Catalunya. I en democr¨¤cia aquestes situacions es resolen votant. Per¨° ¨¦s molt dif¨ªcil avan?ar entre tab¨²s.

El refer¨¨ndum com a l¨ªnia vermella de la qual ni tan sols es pot parlar ¨¦s en el fons una exhibici¨® d¡¯impot¨¨ncies. La impot¨¨ncia de l¡¯independentisme per imposar-lo. Per¨° tamb¨¦ la impot¨¨ncia dels principals partits espanyols per construir projectes pol¨ªtics que els permetin fer i guanyar batalles com aquesta. Per molt que es faci servir la Constituci¨® per declarar-lo il¡¤legal i, en conseq¨¹¨¨ncia, negar-li la carta de naturalitzaci¨®, ¨¦s una q¨¹esti¨® pol¨ªtica i el rebuig ¨¦s una expressi¨® manifesta de debilitat. De fet, el que revela aquests dies el pobre espectacle del teatre de la investidura ¨¦s precisament la impot¨¨ncia de la pol¨ªtica.

La ciutadania ha trencat el marc bipartidista com a reacci¨® a la insuportable dominaci¨® de la religi¨® del deute, l¡¯austeritat i el sacrifici. Amb el vot, ha multiplicat els actors pol¨ªtics amb la confian?a de poder ampliar l¡¯¨¤mbit del que ¨¦s possible. Per¨° a l¡¯hora de la veritat, aquests es veuen impotents per aconseguir-ho; hi ha m¨¦s partits, per¨° l¡¯espai continua delimitat per unes l¨ªnies vermelles molt m¨¦s potents que el refer¨¨ndum: les que marca l¡¯economia i les que marquen les institucions europees (que s¨®n les mateixes). Per¨°, d¡¯aquestes, se¡¯n parla poc perqu¨¨ resulten vergonyants.

En el fons, el problema ¨¦s la impot¨¨ncia general de la pol¨ªtica sotmesa als diners, que ha eliminat la capacitat normativa. Dit d¡¯una altra manera, l¡¯economia ja no ¨¦s nom¨¦s determinant en ¨²ltima inst¨¤ncia, tamb¨¦ ¨¦s superestructura que dicta els comportaments: tamb¨¦ pol¨ªtics. I la pol¨ªtica no troba la manera d¡¯aconseguir el comandament real. Fins al punt que s¡¯est¨¤ dessagnant perillosament, com veiem amb la crisi pol¨ªtica, social i moral que viu la Uni¨® Europea. Si la pol¨ªtica vol tornar a ser digna d¡¯aquest nom, i donar poder als que no tenen poder (que ¨¦s el seu sentit en democr¨¤cia) cal trencar les l¨ªnies vermelles. I comen?ar a obrir portes que condueixin a noves expectatives. ?s a dir, recuperar el poder de la pol¨ªtica.