Un pa¨ªs de s¨ªndics

Gaireb¨¦ quatre milions de catalans tenen tres defensors del poble als quals acudir: l'estatal, l'auton¨°mic i un altre local. En 38 municipis que sumen aquesta poblaci¨®, els ajuntaments disposen d¡¯una figura pr¨°pia. El s¨ªndic ciutad¨¤ intenta intervenir entre els habitants i l'Administraci¨® en els temes m¨¦s propers: baralles de ve?ns, excrements de gos, queixes pels Serveis Socials, sorolls... En 23 consistoris m¨¦s aquesta funci¨® s'ha externalitzat al S¨ªndic de Greuges, que la fa sense cost addicional. Els defensors municipals defensen el seu paper per la proximitat. Rafael Rib¨® insisteix que la figura local nom¨¦s ¨¦s efica? si disposa dels mitjans i independ¨¨ncia suficients.

¡°Hi ha molta gesti¨® darrere de cada queixa o consulta. Atendre, investigar, escriure les resolucions¡±, justifica Joan Barrera, el periodista que ¨¦s el s¨ªndic de Cornell¨¤. Tots els defensors estan obligats a presentar mem¨°ries anuals i portar-les als plens municipals.

Els defensors tenen recursos molt limitats per complir amb la feina de casa. Barrera, per exemple, t¨¦ una secret¨¤ria al seu c¨¤rrec. Barcelona a banda, nom¨¦s els grans municipis com Lleida, Terrassa o Badalona es permeten un petit equip de fins a tres persones. S¨®n molt pocs els municipis que en detallen el cost. A Mollet els comptes reflecteixen partides per un total de 33.689 euros a l'any, incloent el sou de Llu¨ªs Mart¨ªnez Camps. El defensor de Sant Feliu de Gu¨ªxols t¨¦ un pressupost de 10.000 euros, sense explicar el seu sou. La de la capital catalana t¨¦ deu vegades m¨¦s diners.

Amposta i Lleida es barallen per ser el primer municipi a tenir un s¨ªndic, que va potenciar la llei de r¨¨gim local catalana del 2002. Montserrat Moreno, defensora de Vilanova del Vall¨¨s (5.241 habitants), ¨¦s una de les set catalanes que ostenta el c¨¤rrec. Ho fa de manera volunt¨¤ria, com cinc m¨¦s. Un total de 17 s¨ª que tenen un salari assignat, que varia segons el municipi i nou m¨¦s reben dietes.

Diversos defensors es troben en funcions perqu¨¨ els ajuntaments no han trobat substituts. ?s el cas de Sabadell, Sant Boi de Llobregat o Barcelona. Hi ha quatre places vacants: Cambrils, Amposta, Rub¨ª i Tiana, ¡ªon esperen alg¨² des del 2010¡ª. Ulldecona va eliminar el c¨¤rrec, per¨° l'Ajuntament ha declinat contestar per qu¨¨.

La q¨¹esti¨® del salari i els mitjans ha fet variar la llista de defensors locals. La s¨ªndica de Terrassa, per exemple, deixa el c¨¤rrec per falta de retribuci¨®. ¡°Nom¨¦s demano una cosa digne, res m¨¦s¡±, explica Isabel Marqu¨¨s. Fins ara cobrava 500 euros mensuals per dedicaci¨® completa. El 2015 va tramitar 592 consultes i 196 queixes. Josep Escart¨ªn, el seu hom¨°leg de Sabadell, amb aproximadament la mateixa poblaci¨®, cobra 850 euros mensuals (225 queixes). A Santa Coloma, amb la meitat de la poblaci¨®, Fernando Oteros t¨¦ el salari d'un regidor: 35.000 anuals.

El s¨ªndic catal¨¤ col¡¤labora amb els defensors locals i comparteixen informaci¨®. L'any passat, Rib¨® va enviar 115 queixes a 21 hom¨°legs municipals, per ser de les seves compet¨¨ncies. Aquests, al seu torn, van traslladar-n¡¯hi 172. De fet, un ter? de les queixes i actuacions d'ofici de Rib¨® tenen com a destinaci¨® ajuntaments. En altres municipis la col¡¤laboraci¨® va molt m¨¦s enll¨¤. Mitja cinquantena ha formalitzat convenis perqu¨¨ el s¨ªndic catal¨¤ assumeixi les queixes locals.

Granollers i Tarragona van decidir eliminar la figura local el 2012 i 2013, respectivament, i lliurar les seves funcions a l'equip de Rib¨® per estalviar. A la capital tarragonina, l'alcalde i els grups municipals van interpretar que Francesc Ferrer, l'¨²nic que va ostentar el c¨¤rrec, incomplia la incompatibilitat de no pert¨¤nyer a partits o entitats. Ferrer era el president d'una confraria i d'un equip de futbol, la qual cosa va motivar que dimit¨ªs minuts abans de la reuni¨® de la junta de portaveus que l¡¯anava a cessar. ¡°Va ser un malent¨¨s i una mala interpretaci¨®¡±, indiquen fonts del F¨°rum de S¨ªndics Locals. Al gener T¨¤rrega va anunciar la voluntat de crear la figura pr¨°pia i acabar amb l'acord signat el 2009 amb Rib¨®.

¡°Estalviem diners. Evitem la judicialitzaci¨® de molts tr¨¤mits que s'eternitzarien als jutjats entre ciutadans i Administraci¨®¡±, defensa Ramon Lloret, defensor de Girona i president del F¨°rum de S¨ªndics Locals de Catalunya. ¡°Una cosa ¨¦s el jutge de pau i una altra cosa ¨¦s l'ombudsman. Un defensor local nom¨¦s t¨¦ sentit si t¨¦ mitjans, pressupost i independ¨¨ncia¡±, assegura Rib¨®. ¡°El debat no ¨¦s s¨ªndic o no, sin¨® si volem institucions properes que ajudin a la transpar¨¨ncia¡±, afegeix Barrera.