La Reial Societat sorpr¨¨n el Barcelona i incendia la Lliga

El que semblava un su?cidi, defensar un gol 85 minuts davant del Bar?a, va resultar una actitud vital que la Reial va elevar a la categoria d'¨¨xit en un exercici impecable de t¨¤ctica defensiva i esperit solidari. El su?cidi va ser pel Bar?a condemnar tota una primera meitat a un exercici f¨²til, amb jugadors inerts pegats a la gespa per claus i cargols. Li va lliurar un temps a la Reial i el segon no li va bastar ni per empatar. Quan les forces van flaquejar, va apar¨¨ixer la figura enorme de Rulli per assecar la font barcelonista. Havia passat un any i va semblar un minut: mateix resultat, mateix gui¨®. I la Lliga cremant pels quatre costats. I la Reial torna a somiar amb Europa i el Bar?a torna a somiar amb la Reial. El mateix malson, el mateix ¨¨xit.

Luis Enrique havia decidit donar descans a Iniesta i Rakitic, concedint-los els seus llocs a Arda i Rafinha. Munir ocupava el lloc de Su¨¢rez i descans va tenir tamb¨¦ Jordi Alba perqu¨¨ Sergi Roberto, el noi per tot el que fos tamb¨¦ en la banda esquerra. Va haver de posar la marxa enrere i abans del descans ja escalfava Iniesta. Amb aquell front¨® de sis i set homes en l¨ªnia de la Reial, la subtilesa d'Iniesta semblava el llum miracul¨®s per il¡¤luminar a Messi, massa sol en la construcci¨® del futbol ofensiu.

Perqu¨¨ la Reial, que sortia amb la temperatura elevada, va cr¨¦ixer amb el gol i va veure que les flames del seu incendi abrasaven el rival, molt conf¨²s, convertint en paci¨¨ncia el que tenia molt a veure amb falta de ritme. Massa futbolistes quiets en el Bar?a, massa facilitat perqu¨¨ la Reial vei¨¦s cadascuna de les jugades i la forma d'avortar-les. En 40 minuts, despr¨¦s del gol d'Oyarzabal, nom¨¦s va anotar un mal tret alt de Messi i un tret d'Arda, que va tocar la cama de Diego Reyes i va anar a la m¨¤ de Rulli. Per¨° del front¨® de la Reial sortien pilotes enverinades, condu?des a velocitat de vertigen per De la Bella o amb la intel¡¤lig¨¨ncia de Zurutuza.

Perqu¨¨ no ¨¦s el mateix espantar que ficar por. I espantava el Bar?a amb la seva mon¨°tona pres¨¨ncia en els voltants de l'¨¤rea, per¨° la por la ficava la Reial en els dominis de Bravo. I Iniesta va trepitjar la gespa. I la por va canviar de b¨¤ndol i el futbol es va veure per fi citat a declarar com a testimoni del que el Bar?a ¨¦s i no estava sent. A Iniesta s¨ª li sortien les diagonals, s¨ª trobava els seus davanters, s¨ª tenia les butxaques repletes de jugades diferents, fins i tot de trets llunyans per mesurar l'agilitat de Rulli, que s¨ª caminava lleuger i r¨¤pid.

Luis Enrique va apostar per tot el que tenia: Alba i Rakitic. Titulars en el seu lloc, la carn en el rostidor del seu infern particular. La va tenir Messi d'esquena a la porteria en posici¨® dubtosa (que li va fer dubtar fins a a ell mateix) i Neymar en un lliure directe i de nou Messi que va tornar a ensopegar amb el seu compatriota Rulli.

Ja no hi havia paci¨¨ncia. Fins i tot Messi efectuava els serveis de banda, fins a Mascherano corria a recollir pilotes perdudes a la seva ¨¤rea com si fossin tresors rodants. Se li anava el partit. Fins i tot Iniesta havia baixat el pist¨® i el partit es condemnava a un m¨¤ a m¨¤ entre argentins. Messi-Rulli cara a cara. I el porter de la cara de nen li va frustrar a la figura totes les seves intencions. A Messi, a Iniesta, mentre la Reial rebregava la seva suor perqu¨¨ segu¨ªs sortint, el seu ¨²ltim al¨¨. S¨ª, feia olor de socarrim.