El trilema catal¨¤

No tot ¨¦s possible. A hores d'ara, encara que sembli mentida, hi ha senyals que ja hem comen?at a reconstruir el consens. Despr¨¦s de cinc anys d'una cavalcada de somnis inassolibles, estem comen?ant a aterrar. Finalment. No tots, ¨¦s cert, per¨° almenys alguns. Aix¨ª cal llegir, de forma optimista, les barbaritats que estan sentint-se aquests dies, d'una i d'altra banda: s¨®n l'¨²ltima reacci¨® extralimitada abans de l'atac de sensatesa que inevitablement haur¨¤ d'arribar.

?s hora, doncs, de posar-se al dia i de fer-ho amb una idea catalana, una d'aquestes idees alhora diferencials i pr¨°pies. Diferencials, perqu¨¨, com sabem i ens han ensenyat des de la nostra m¨¦s tendra inf¨¤ncia, tot a Catalunya ¨¦s diferent. I pr¨°pies, perqu¨¨ tot el que existeix a la resta del m¨®n tamb¨¦ existeix a Catalunya en la seva forma peculiar i de vegades ¨²nica. Dit d'una altra manera: tenim de tot. La meva proposta catalana t¨¦ la forma d'un trilema. Necessitem un trilema i que sigui catal¨¤.

Els trilemes deriven dels dilemes. En comptes d'escollir entre dos termes incompatibles, cal escollir entre tres. En els trilemes la incompatibilitat acostuma a reduir-se a un dels termes respecte a la combinaci¨® dels altres dos. Un bon exemple ¨¦s el proposat pel fil¨°sof eslov¨¨ i exiugoslau Slavoj Zizek respecte als intel¡¤lectuals comunistes (alguna cosa en sap d'aix¨°): no poden ser alhora honests, intel¡¤ligents i donar suport sincerament al r¨¨gim; els honests i intel¡¤ligents no donen suport al r¨¨gim; els intel¡¤ligents que donen suport al r¨¨gim no s¨®n honests; i els honests que donen suport al r¨¨gim no s¨®n intel¡¤ligents.

La hist¨°ria dels trilemes ¨¦s antiga. Es remunta als or¨ªgens de la filosofia i la teologia. Per¨° ¨¦s l'economia contempor¨¤nia la que els ha posat de moda sota el nom de la Trinitat Impossible. Hi ha tres coses que no es poden fer alhora: una pol¨ªtica monet¨¤ria sobirana, llibertat de moviments de capitals i un sistema fix de canvi. Dani Rodrik, a la Paradoja de la globalizaci¨®n, va oferir una translaci¨® pol¨ªtica: els termes incompatibles s¨®n la democr¨¤cia, l¡¯Estat-naci¨® i la integraci¨® econ¨°mica.

La culminaci¨® del proc¨¦s b¨¦ podria celebrar-se amb l'adopci¨® del trilema catal¨¤, particularment estimulat per l'¨²ltim manifest monoling¨¹ista. Els tres termes que el conformarien s¨®n la llengua oficial, un Estat independent i la conviv¨¨ncia democr¨¤tica en el seu sentit m¨¦s propi i complex.

S¨ª, ja sabem que ho volem tot i ara. Per¨° el primer que caldr¨¤ dir ¨¦s que tot no ¨¦s possible i sobretot alhora. Podem fins i tot fer una lectura suau de les incompatibilitats, de manera que siguin una q¨¹esti¨® d'¨¨mfasi: molta independ¨¨ncia i molta llengua, ser¨¤ a costa de la democr¨¤cia; molta llengua i molta democr¨¤cia, ser¨¤ amb una independ¨¨ncia limitada; i molta independ¨¨ncia i molta democr¨¤cia, ser¨¤ mitjan?ant concessions en l'estatus de la llengua.

El trilema obliga a abandonar l'abstracci¨®, ja que cal analitzar cada dificultat en relaci¨® a altres dificultats. Quan es tracta de fer pol¨ªtica amb els desitjos i els sentiments, sabem que la cosa es posa impossible, diguin el que diguin els poetes i cantautors. Per¨° si ens disposem a fer pol¨ªtica amb les realitats de cada dia, llavors ens trobem que hem d'optar.

?s evident que els signants del manifest Koin¨¦ han fet una reflexi¨® abstracta, a partir del que diuen els manuals de socioling¨¹¨ªstica sobre lleng¨¹es en contacte, digl¨°ssia i biling¨¹isme. ?s un debat cient¨ªfic, t¨¨cnic, diuen. Ho ha dit el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per defensar-los de l¡¯acusaci¨® vehement de racisme per part de Llu¨ªs Rabell. No t¨¦ ra¨®: ¨¦s un debat pol¨ªtic que versa sobre opcions pol¨ªtiques i ens situa no davant un dilema, sin¨® davant el trilema catal¨¤ i la necessitat d'optar.

S¨ª, els catalans haurem de decidir i ja estem decidint en bona mesura com volem que sigui la nostra societat. I aix¨° no es respon amb un s¨ª o amb un no a la independ¨¨ncia, encara que en algun moment respondre col¡¤lectivament a aquesta pregunta ajudi a fer-ho. Hem de decidir fins a on volem que arribi l'autogovern, quin grau d'homogene?tat ling¨¹¨ªstica i cultural estem disposats a reivindicar i organitzar i si volem fer-ho seguint la regla de la majoria i respectant les minories, a les quals protegeix sobretot la regla de joc vigent que ens hem donat nosaltres mateixos. Amb un advertiment: qui ho vulgui tot, ara i en el seu m¨¤xim grau haur¨¤ de demostrar, primer, que t¨¦ la capacitat de fer-ho i, despr¨¦s, que tamb¨¦ est¨¤ disposat a quedar-se sense res a causa de la seva ambici¨® irrealista i excessiva.