Viv¨¨ncies d¡¯un barroc avantguardista

En el primer llibre important de Pere Gimferrer (Barcelona, 1945), Arde el mar (1966), hi ha un poema dedicat a Gabriele D¡¯Annunzio, de qui diu: ¡°Tuvo el don de decir con verdad la belleza¡±. ?s m¨¦s freq¨¹ent que els poetes vulguin dir la veritat amb bellesa, per¨° n¡¯hi ha que inverteixen la consigna, com el decadentista D¡¯Annunzio o com el barroc, encara que passat per l¡¯avantguarda, Gimferrer.

Mig segle despr¨¦s, torna el mar a un t¨ªtol d¡¯una obra gimferreriana, i continua essent la bellesa, clarament, l¡¯objectiu prioritari. Hi ha bellesa en la factura impecable dels seus poemes, al?ats amb versos de m¨¨trica estricta, i tamb¨¦ en les refer¨¨ncies constants a edificis, escultures, pintures, m¨²siques, pel¡¤l¨ªcules i passatges d¡¯obres liter¨¤ries. En un dels m¨¦s breus, disset decas¨ªl¡¤labs, titulat Tacita per umbra ¡ªhauria de ser, per¨°, per umbram¡ª, els protagonistes ¡°¨¦rem / i som les ombres del Caff¨¨ San Carlo¡±. ?El de Tor¨ª, a la pla?a del mateix nom? No ho diu, per¨° ¨¦s probable, ja que hi ha un ¡°cavall de bronze al centre de la pla?a¡± ¡ªmonument eq¨¹estre al duc de Savoia, vencedor de la batalla de Sant Quint¨ª (1557).

Tamb¨¦ s¡¯hi troben diverses expressions relacionades amb les ombres, com per exemple ¡°velut umbra¡±, que remet al llibre de Job i al t¨°pic del tempus fugit. Tanmateix, ?¨¦s necessari emprendre l¡¯exploraci¨® de totes les refer¨¨ncies que cont¨¦ el poema? Convenient ho ¨¦s, per¨° no pas imprescindible ¡ªi probablement se¡¯ns n¡¯escaparien moltes que nom¨¦s un lector de les dimensions de Gimferrer podria copsar.

El discurs, en qualsevol cas, ¨¦s prou clar per permetre entendre el missatge essencial, ¨¦s a dir, que ¡°tot ¨¦s fet de fragments, tot fet d¡¯instants¡±; per aix¨° aquests individus, potser una parella, que es troben en un caf¨¨ al capvespre s¨®n com ombres, s¨®n tan buits i fuga?os com les ombres entre les quals deambulen. Per¨° com que aix¨° no ¨¦s cap descobriment, i l¡¯autor reincideix en una veritat que fa segles que els poetes i els moralistes constaten, conv¨¦ deixar-se endur per les incitacions a contemplar obres art¨ªstiques, liter¨¤ries o hist¨°riques que el poema vehicula; al capdavall, el que recordarem sempre s¨®n els instants en qu¨¨ triomfa la bellesa.

Segons pr¨°pies declaracions de l¡¯autor, aquest recull de setze poemes ¡ªdescomptant-ne un de dedicat a Maria-Merc¨¨ Mar?al¡ª, va ser compost en un per¨ªode d¡¯un mes aproximadament, durant el qual es va veure apartat, per q¨¹estions de salut, de les activitats normals. En aquesta mena de par¨¨ntesis s¨®n inevitables les evocacions del temps i les experi¨¨ncies passades; l¡¯amargor s¡¯escampa delicadament i es concentra en algunes imatges memorables.

Tot i que s¨®n lluny del tarann¨¤ de Gimferrer els laments personals i encara m¨¦s les divagacions confessionals, apareixen algunes sent¨¨ncies aix¨ª de contundents: ¡°Els anys se m¡¯han tornat pasta de dents¡± ¡ªi ja se sap que el dentifrici, un cop tret de l¡¯env¨¤s, no hi manera de tornar-lo a dins¡ª, ¡°Paris after the dark el meu dest¨ª¡± ¡ªamb el t¨ªtol Paris After Dark, hi ha una pel¡¤l¨ªcula americana del 1943 sobre la resist¨¨ncia francesa: gent que viu una vida normal de dia, i de nit s¡¯enfronta a l¡¯ocupant¡ª, ¡°acostumar-se a esdevenir mortal¡± ¡ªel memento mori ¨¦s un altre t¨°pic ancestral: tenir sempre present la pr¨°pia desaparici¨®, per contrarestar l¡¯orgull i la vanitat...

Si b¨¦ la veu de Gimferrer ¨¦s la mateixa de sempre, tan plaent a l¡¯o?da com desafiadora de la l¨°gica, aquest exercici introspectiu, en qu¨¨ senyoreja la interrogaci¨® reiterada sobre l¡¯instant i la viv¨¨ncia de l¡¯eternitat, d¨®na al llibre, en el context de l¡¯obra de l¡¯acad¨¨mic, un aspecte lleugerament excepcional.

?