Verdaguer: una extravag¨¤ncia editorial

L¡¯editorial Quaderns Crema i l¡¯Ajuntament de Barcelona acaben d¡¯editar una biografia de Jacint Verdaguer que resulta un dels productes editorials m¨¦s extravagants que s¡¯hagin vist sobre la persona i l¡¯obra de Moss¨¨n Cinto. Una bona biografia ¡ªi aix¨° ¨¦s el que diu el subt¨ªtol del llibre¡ª, com les que feien Zweig, Chesterton o Maurois, no es pot sustentar solament en les dades pr¨°piament biogr¨¤fiques d¡¯un autor, perqu¨¨ els elements de tipus contextual, i en el nostre cas d¡¯avui, ¨¤dhuc de cr¨ªtica liter¨¤ria, per for?a han d¡¯ocupar un lloc preeminent quan es parla d¡¯un escriptor tan secularitzat. L¡¯obra de Verdaguer ¨¦s un producte del seu geni ¡ªindiscutible ja per a tothom, malgrat algun escarafall vessat, post mortem, per la generaci¨® noucentista¡ª, per¨° ho ¨¦s encara m¨¦s d¡¯una s¨¨rie de q¨¹estions d¡¯ordre social, pol¨ªtic, eclesi¨¤stic, tamb¨¦ de tradici¨® liter¨¤ria, que s¨®n els elements que donen rodonesa i acaben d¡¯explicar la persona, el car¨¤cter i l¡¯obra d¡¯un gran home. En aquest sentit, bi¨°grafs com Sebasti¨¤ Juan Arb¨®, el llibre de Garolera de 1996, el del p¨¨rfid Joan G¨¹ell, el de Serra i Bold¨², i, en especial, el que Francesc Camb¨® va encarregar al seu propi bi¨°graf, Jes¨²s Pab¨®n, s¨®n documents que ja ens van donar quasi tota la llum que es podia donar a les clar¨ªcies i terboleses de la vida d¡¯aquest menoret francisc¨¤ il¡¤luminat, Moss¨¨n Cinto.

Ultra els bi¨°grafs esmentats, hi ha llibres sensacionals que han parlat s¨¤viament d¡¯aspectes concrets de la vida de Verdaguer, com ara el de Delf¨ª Abella ¡ªdes de l¡¯¨°ptica d¡¯un psicoanalista, perqu¨¨ el nostre capell¨¤, si no estava torrat, poc l¡¯hi faltava, factor que va donar fruits literaris de primer¨ªssima categoria, com sol passar¡ª, els estudis de Josep Maria de Casacuberta, el llibre pioner de Maria Condemines sobre la pr¨¤ctica dels exorcismes per part de Verdaguer, i una llarga s¨¨rie d¡¯assaigs sobre l¡¯obra del capell¨¤, no esmentats a la bibliografia del llibre d¡¯avui. Aquest material es troba a la base (es digui o no) del llibre, aconsellable pel que t¨¦ de resum de molta literatura anterior: una mena de digest de moltes coses que ja sab¨ªem, i unes quantes, poques, que no: Marta Pessarrodona i Narc¨ªs Garolera, Jacint Verdaguer. Una biografia (Barcelona, Quaderns Crema, 2016).

Ara b¨¦. El cas de Verdaguer, com ¨¦s en realitat el cas de la majoria dels escriptors del m¨®n sencer, demana una contextualitzaci¨® cr¨ªtica que en el llibre amb prou feines despunta. Verdaguer ¨¦s fill d¡¯una pagesia relativament solvent i educada, concretament de la muntanya ¡ªun t¨°pic molt especial en la geografia liter¨¤ria catalana, com molt b¨¦ ha estudiat Ant¨°nia Tayadella¡ª, que passa a la metr¨°polis despr¨¦s d¡¯haver-se convertit en clergue, guanya una s¨¨rie de Jocs Florals ¡ªmenys dels que mereixia¡ª i que, per una colla de raons que el llibre no acaba d¡¯analitzar, al final prefereix la vida a la gran ciutat que en una parr¨°quia de poble, lloc en el qual moss¨¨n Cinto hauria pogut escriure, perfectament, la mateixa obra que va escriure, de viatge o a Barcelona, gaireb¨¦ sempre d¡¯ordre rural o geomitol¨°gic: ¨¦s el cas de L¡¯Atl¨¤ntida i de Canig¨®, essent aquest segon el que cont¨¦ la millor art de versificaci¨® que s¡¯hagi donat mai a les lletres catalanes.

Com que el llibre est¨¤ escrit per dos autors, i com que cap nota no indica qui ha escrit una cosa o una altra, desitjo vivament que cap dels dos no se senti al¡¤ludit quant als aspectes menys positius del llibre, que ara esmentarem. Per exemple, sobta extraordin¨¤riament que una biografia de Verdaguer es vegi obligada a caure en anacronismes i anatopismes tan ins¨°lits com ara les cont¨ªnues refer¨¨ncies a les lletres europees del XIX i XX ignorades per Jacint ¡ªdes de les Germanes Bront? a T. S. Eliot, passant per Karl Marx (?), Mary Shelley i el seu Frankenstein, el grup de Bloomsbury a l¡¯engr¨°s, Bakunin, Feuerbach, Mozart i Salieri (en versi¨® t¨°pica de Milos Forman, autor del film Amadeus), Robert Musil, Dickens, George Eliot, Emily Dickinson, James Joyce, Umberto Eco, Walter Benjamin, Don Brown (!), G. M. Hopkins, Carson McCullers, Auden, Yeats, i una colla m¨¦s. Per molt que he rellegit i estudiat Verdaguer, no veig que cap d¡¯aquests autors tinguessin ni la m¨¦s petita influ¨¨ncia en Verdaguer. Una altra cosa ¨¦s establir paral¡¤lelismes (no s¨®n gaire m¨¦s que aix¨°) entre Moss¨¨n Cinto i Chauteaubriand, Lamartine, Baudelaire o Mistral, autors que degu¨¦ llegir i que es troben en una ¨°rbita esteticoespiritual semblant.

El llibre ofereix, a la segona part, una s¨¨rie de documents, uns quants in¨¨dits, de molt valor, i aix¨° ¨¦s d¡¯agrair. Per¨° si la part biogr¨¤fica del llibre pogu¨¦s ser resumida amb poques paraules, dir¨ªem que ¨¦s un sofregit de coses que ja se sabien, i un bell exemple d¡¯hist¨°ria comparada de la literatura catalana i anglesa, aquesta sobretot. Una enorme extravag¨¤ncia.