Els metges demanen que es comuniquin les baixes autom¨¤ticament a les empreses

L'accident de l'avi¨® de Germanwings el mar? de l'any passat va suposar el germen d'un intens debat entre els metges de mig m¨®n sobre els l¨ªmits del secret professional. Les investigacions policials van revelar que el jove copilot Andreas Lubitz, que va estavellar deliberadament l'avi¨® als Alps francesos amb 150 passatgers a bord, va amagar a la seva empresa una baixa m¨¨dica per malaltia mental. Despr¨¦s d'un any de reflexions sobre el dilema seguretat-privadesa i estudis sobre el secret m¨¨dic i la protecci¨® a tercers, el Col¡¤legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) ha proposat una s¨¨rie de mesures per protegir malalts i tercers sense faltar a la confidencialitat metge-pacient. Els metges han demanat a les autoritats estatals i europees un marc legislatiu que permeti als facultatius comunicar una baixa laboral de manera autom¨¤tica a l'empresa del pacient.

"?s anacr¨°nic que el 2016 el pacient hagi d'anar a lliurar la baixa en m¨¤ quan es podria informar de manera autom¨¤tica a trav¨¦s de les TIC", ha protestat el doctor Jaume Padr¨®s, president del COMB. Tot i que el codi deontol¨°gic, d'obligat compliment per als metges col¡¤legiats, ja preveu els sup¨°sits en els quals es pot vulnerar el secret professional, el COMB ha alertat de l'exist¨¨ncia de punts febles en la normativa, com la comunicaci¨® de les baixes laborals. La proposta passa per fer arribar els comunicats de baixa directament a les empreses (no el diagn¨°stic) i millorar els canals de comunicaci¨® entre la medicina d'assist¨¨ncia i la medicina d'empresa.

"El secret professional no ¨¦s un dogma. T¨¦ els seus l¨ªmits, com quan hi ha un risc a tercers o no hi ha consci¨¨ncia de la malaltia, i tot est¨¤ regulat en el codi deontol¨°gic", ha assenyalat Jaume Padr¨®s.

Els metges han avisat que les seves propostes no impliquen un augment dels sup¨°sits en els quals es pot vulnerar el secret m¨¨dic, sin¨® regular i implementar mecanismes que estan fallant o directament no existeixen. "El secret professional no ¨¦s un dogma. T¨¦ els seus l¨ªmits, com quan hi ha un risc a tercers o no hi ha consci¨¨ncia de la malaltia, i tot est¨¤ regulat en el codi deontol¨°gic", ha assenyalat Padr¨®s.

El COMB tamb¨¦ ha proposat estendre a altres professions no sanit¨¤ries, "per¨° amb gran impacte social", el seu Programa d'Atenci¨® Integral al Metge Malalt (PAIMM). El projecte permet detectar, de manera confidencial, els professionals que no estan en plenes facultats per exercir la seva professi¨®. El COMB interv¨¦, susp¨¨n temporalment el facultatiu si escau i l'acompanya en el proc¨¦s de rehabilitaci¨® o invalidesa permanent. Des que es va engegar el 1998, el Col¡¤legi ha at¨¨s m¨¦s de 2.000 metges per trastorns mentals o addictius i n'ha inhabilitat permanentment 133. "Seria desitjable que iniciatives com el PAIMM es reprodu?ssin en altres professions no sanit¨¤ries [com els bombers, les forces de seguretat o els pilots d'avions, entre d'altres]", conclou l'informe.

A Espanya, en el cas de pacients amb trastorns mentals, el metge que detecta que un malalt pot ser perill¨®s per a si mateix, per a tercers o al seu lloc de treball, pot sol¡¤licitar l'ingr¨¦s involuntari, un procediment que es recull en la Llei d'enjudiciament civil. Amb tot, atesos els casos en els quals seria acceptable la vulneraci¨® del secret m¨¨dic, el COMB ha proposat l'expedici¨® d'un consentiment informat en el qual el pacient psiqui¨¤tric conegui els l¨ªmits de la confidencialitat.