Ho sento, per¨° no

Per discrepar del manifest sobre pol¨ªtiques ling¨¹¨ªstiques publicat fa un parell de setmanes pel grup Koin¨¦ no cal, al meu entendre, rec¨®rrer a l'insult, ni a la desqualificaci¨® personal, ni assenyalar en qu¨¨ es guanya la vida cadascun dels signants. Si no ¨¦s, ¨¦s clar, que aquest ¨²ltim ara sigui el criteri d'avaluaci¨® de tots els manifestos. Si fos aix¨ª, com ¨¦s que ning¨², des que el 2014 va apar¨¨ixer aquell de Libres e Iguales, s'ha dedicat a esbrinar d'on cobra cadascun dels seus valedors? Tampoc em sembla imprescindible passar-se de llest, com va fer en seu parlament¨¤ria el senyor Llu¨ªs Rabell, i titllar el text en q¨¹esti¨® de ¡°racista¡± i ¡°fonamentalista cultural¡±, afegint-se a la tend¨¨ncia de certa esquerra a la desqualificaci¨® sobreactuada (¡°racisme¡±, ¡°feixisme¡±, ¡°corrupci¨®¡±, ¡°repressi¨®¡±...) de tot all¨° que no li agrada.

?s, doncs, des de la m¨¤xima serenitat, i tenint entre els qui l'han subscrit un bon nombre d'amics, coneguts i saludats, que afirmo el meu rotund desacord amb el document titulat Per un veritable proc¨¦s de normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica a la Catalunya independent. I no em val que se'l vulgui situar en l'¨¤mbit del debat acad¨¨mic (sempre lliure, respectable i necessari), perqu¨¨ els debats acad¨¨mics no es desenvolupen a cop de manifestos i articles d'opini¨®, sin¨® de seminaris, pon¨¨ncies i llibres. El del grup Koin¨¦ ¨¦s un text pol¨ªtic, no acad¨¨mic; i com tal s'ha d'analitzar.

Un text pol¨ªtic equivocat que cont¨¦ afirmacions feridores per a molt¨ªssims catalans, gran nombre dels quals fa quatre anys que es manifesten cada 11 de Setembre ¡ªmentre parlen entre ells en castell¨¤, s¨ª¡ª per la sobirania i la independ¨¨ncia. Un text que traspua superioritat paternalista, sacerdotal, dels ling¨¹istes respecte dels parlants. Que cont¨¦ greus simplificacions hist¨°riques: el fet que el franquisme confi¨¦s en ¡°els creixements de poblaci¨® i les migracions¡± per aconseguir ¡°un pa¨ªs que havia deixat de parlar el catal¨¤¡± (ho reconeix Ignacio Agust¨ª) no converteix els immigrants en colonitzadors, ni involuntaris ni voluntaris. Si, a sobre, un dels redactors del manifest va i deixa anar ¡ªcom si estigu¨¦s llegint la profecia del calendari maia¡ª que ¡°el 2043 cap fam¨ªlia ensenyar¨¤ catal¨¤ als seus fills¡±, mentre un altre assevera que ¡°el catal¨¤, de fet, ja s'ha extingit¡±, llavors ¨¦s leg¨ªtim dubtar de la fonamentaci¨® cient¨ªfica de tot l'argumentari.

Haig de confessar-ho, no m'han agradat mai els discursos endevins i tremendistes a prop¨°sit de la llengua. Recordo, en els anys 90, una conversa fortu?ta amb qui en aquells dies presidia ?mnium Cultural, Josep Mill¨¤s, que aquest va comen?ar m¨¦s o menys aix¨ª: ¡°Qu¨¨, com veus la situaci¨® del catal¨¤? Pitjor que mai, no?¡±. Vaig saltar com un ressort: ¡°Pitjor que quan no ten¨ªem ni escoles, ni diaris, ni r¨¤dio, ni televisi¨®? Pitjor que quan els catalanoparlants nadius arrib¨¤vem a la universitat sense saber redactar un foli en el nostre idioma, i en sort¨ªem sense haver rebut en aquest idioma ni una sola classe...?¡±. Vaig concloure la xerrada amb alguns exabruptes que m¨¦s em val no reproduir...

Tant els qui van escriure el manifest com els qui s'hi han adherit disposen d'un m¨¨tode senzill per fer un balan? momentani de la seva iniciativa: preguntar-se, com feien els cl¨¤ssics, qui prodest? A quines posicions, discursos i interessos beneficia la publicaci¨® del document? Ara com ara, i mentre en el camp independentista s'estenen la divisi¨®, la pol¨¨mica o, si m¨¦s no, la incomoditat, Societat Civil Catalana exulta titllant el text de ¡°nazi¡±, i les columnes m¨¦s delirantment anticatalanistes parlen de ¡°neofeixisme ling¨¹¨ªstic¡±. Les m¨¦s assenyades, per la seva banda, apunten que, en realitat, el manifest impulsat pel grup Koin¨¦ ¨¦s el programa ocult de l'independentisme, el que expressa els seus veritables plans per quan s'estableixi la rep¨²blica catalana.

Al mateix temps, el PSC i Catalunya S¨ª que Es Pot corren a erigir-se en defensors de la poblaci¨® castellanoparlant amena?ada per aquells plans (no oblidem que hi pot haver eleccions d'aqu¨ª a deu setmanes), i tutti quanti procuren furgar en les contradiccions que l'assumpte ha suscitat dins del bloc governant a la Generalitat: que si el president Puigdemont se'n desmarca, per¨° tal diputada i exconsellera s'hi ha adherit; que si el vicepresident Junqueras el rebutja, per¨° tal portaveu municipal republicana a Girona el subscriu...

I, si us plau, no em parlin de bones intencions. Com es deia en aquest catal¨¤ ja extingit, de bones intencions, l'infern n'¨¦s ple.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.