Sis herois i un periodista que passava per all¨¤

La policia catalana lliura cada any, coincidint amb el Dia de les Esquadres, felicitacions a ciutadans que es distingeixen per la seva col¡¤laboraci¨® amb les forces de seguretat. Alguns s¨®n personalitats conegudes, representants d'institucions i de col¡¤lectius ve?nals; uns pocs s¨®n all¨° que considerar¨ªem 'herois per un dia'. Els Mossos em van lliurar aquest divendres un diploma per haver fet d'heroi per un dia: vaig perseguir i ajudar a detenir un lladre de pisos. El meu m¨¨rit ¨¦s accidental, a difer¨¨ncia d'altres guardonats que fan un servei p¨²blic diari no exempt de risc.

No s¨®c un justicier que volta de nit pel meu barri; tampoc busco problemes ni acostumo a renyar conductes inc¨ªviques. El meu contacte amb la petita delinq¨¹¨¨ncia ha estat excepcional ¨Cla gran delinq¨¹¨¨ncia me la trobo m¨¦s sovint; de tant en tant em creuo per la zona alta amb els Sumarroca, en Javier De la Rosa o en Josep Llu¨ªs N¨²?ez. Nom¨¦s m'han pispat un cop la cartera: va ser el 1997 al carrer Escudellers. Me'n vaig adonar a l'instant. Justament en aquell moment va apar¨¨ixer una patrulla de la Policia Nacional, per¨° no els vaig denunciar. A canvi, els lladres em van tornar la cartera ¨Csense els diners¨C i van acceptar que els entrevist¨¦s perqu¨¨ m'expliquessin les seves vides. L'¨²nica vegada que m'han atracat va ser el 2014 a Rosario (Argentina). Era de nit i un noi va baixar d'un taxi, em va apuntar amb un rev¨°lver al cap i em va exigir la cartera. Li vaig dir que no li podia donar la cartera perqu¨¨ si no, no podria tornar a Barcelona, ¡°la ciutat de Messi¡±, vaig afegir. El noi estava molt nervi¨®s i va marxar esperitat amb els prop de 50 euros que li vaig lliurar. D'all¨° en vaig tornar a treure profit sociol¨°gic perqu¨¨ l'endem¨¤ vam anar amb l'amic Ignasi Barba a comissaria a denunciar-ho. Vaig descobrir que aquells policies de Rosario em feien m¨¦s por que l'atracador. En Barba es va passar el mat¨ª piratejant la senyal d'Internet de la comissaria i flirtejant amb l'agent que ens atenia.

¡°Per qu¨¨ ho has fet?¡±

La meva hero?citat barcelonina ¨¦s accidental perqu¨¨ tot va ser gr¨¤cies ¨Co culpa¨C de la meva dona. Un dissabte d''octubre del 2015 passej¨¤vem pel carrer Hort de la Vila, a tocar de casa nostra, quan d'una casa unifamiliar, davant dels nostres nassos, va saltar un noi per la finestra. Pocs segons despr¨¦s va sonar l'alarma i la meva parella em va advertir que aquell home era un lladre. Me'l vaig quedar mirant sense entendre la situaci¨®. Ella va reaccionar millor: ¡°Jo em quedo aqu¨ª i aviso la policia. Tu, segueix-lo¡±. La jerarquia a casa est¨¤ clara i vaig obeir. El vaig empaitar, es va posar a c¨®rrer ¨Cjo no¨C i es va amagar en una estaci¨® dels Ferrocarrils. All¨¤ el vaig retrobar; els Mossos em van posar en contacte per m¨°bil amb una patrulla de pais¨¤ que ens seguia i quan ja hav¨ªem reiniciat la persecuci¨®, el policies el van arrestar. Era un noi alban¨¨s amb antecedents per altres furts en domicilis. Abans de conduir-lo al calab¨®s, el jove em va preguntar: ¡°Per¨° per qu¨¨ ho has fet?¡±. Vaig pensar en dir-li ¡°perqu¨¨ m'ho ha demanat la meva dona¡±, o ¡°perqu¨¨ potser l'endem¨¤ entres a casa meva¡±. Vaig respondre-li que havia robat una casa davant meu i que era el m¨ªnim que havia de fer.

Al noi el van enviar als calabossos de Sants i a mi a fer els atestats a la comissaria del carrer Iradier, una antiga torre d'estiueig amb poemes i fotos antigues penjades de les parets. Aquesta comissaria seria una versi¨® petitburgesa d'oficina del xerif d'un poble canadenc on el m¨¦s greu que ha d'afrontar ¨¦s una col¡¤lisi¨® d'un conductor borratxo amb un c¨¦rvol. A Iradier em van advertir que hauria d'anar a testificar al judici; per primer cop vaig adonar-me que tot plegat no feia tanta gr¨¤cia. ¡°I si els companys del lladre m'esperen al carrer per fer-me la cara nova?¡±. Els agents em van recomanar que no mir¨¦s tantes pel¡¤l¨ªcules de Hollywood, que Sarri¨¤ no ¨¦s el Bronx. Dos mesos despr¨¦s, i com preveien els agents, el noi no es va presentar al jutjat; els agents donaven per fet que s'havia traslladat a un altre pa¨ªs per continuar amb la seva carrera delictiva.

¡°Felicitaci¨® Tipus A¡±

La Generalitat distingeix a la majoria d'agents i civils amb una ¡°Felicitaci¨® P¨²blica Individual Tipus A¡±. La llei estableix quatre condicions segons les quals pots rebre la felicitaci¨® tipus A. No em van precisar per quina ra¨® consideraven que em mereixia el reconeixement tot i que dedueixo que ¨¦s per l'apartat a): ¡°[Persones] que hagin participat activament en la resoluci¨® de fets delictius greus, la investigaci¨® dels quals hagi estat dificultosa o laboriosa¡±.

La cerim¨°nia del Dia de les Esquadres de la Regi¨® Metropolitana de Barcelona va ser multitudin¨¤ria i feixuga. Desenes d'agents feien cua per ser felicitats i els discursos de les autoritats es feien llargs. Els meus companys d'honors eren set civils: a la meva dreta hi havia un empleat d'un centre de menors que va evitar que una noia se su?cid¨¦s llan?ant-se des d'una finestra. A la meva esquerra tenia un representant de l'associaci¨® de botiguers d'Horta; una mica m¨¦s a l'esquerra hi havia la N¨²ria Font en representaci¨® dels Llu?sos d'Horta, que celebren 150 anys. Font ja havia rebut una felicitaci¨® col¡¤lectiva anteriorment com a volunt¨¤ria d'un menjador social del barri. Davant meu hi havia assegudes les dues persones m¨¦s aplaudides de la jornada, els germans Fahed, dos policies de Dubai (Emirats ?rabs) que durant unes vacances a Barcelona van plantar cara a un lladre de cotxes. Un dels germans va ser ferit per arma blanca.

L'acte va acabar amb l'himne nacional. Acostumat a grans mostres d'euf¨°ria nacional per part del m¨®n institucional, em va sorprendre que molta poca gent a l'auditori enton¨¦s Els Segadors. A la taula presidencial, nom¨¦s tres persones ¨Cde nou¨C el van cantar. Del meu grup, nom¨¦s el cantava Font. Per sort, l'amor a un pa¨ªs i a la seva gent es demostra m¨¦s enll¨¤ dels seus s¨ªmbols