Respecte al professorat

Avui fa un any de la mort del professor Abel Martinez de l'IES Joan Fuster de Barcelona. Va morir assassinat per un estudiant de 13 anys que va patir un brot psic¨°tic i el va apunyalar. Aprofito per mostrar la meva profunda solidaritat a tota la comunitat educativa de l'institut, i molt en particular a la fam¨ªlia de l'Abel. Aquesta trista commemoraci¨® tamb¨¦ ens pot servir per reflexionar sobre el tracte que rebem, mestres i professors, de l'Administraci¨® educativa de la Generalitat de Catalunya, avui regentada per una consellera formada en els ¨¤mbits opusdeistes, tan ben concertats pel Govern catal¨¤.

Transcorregut un any des del luctu¨®s esdeveniment, han millorat els protocols d'atenci¨® als estudiants amb problemes de salut? No, no ha canviat res. El Govern de la Generalitat proclama que el seu programa Salut i Escola ¨¦s suficient per aturar l'augment de les consultes relacionades amb la salut dels adolescents escolars. L'Associaci¨® Catalana d¡¯Infermeria i Salut Escolar (ACISE) denunciava la insufici¨¨ncia d'un programa que consta d'un sol professional d'infermeria durant una o dues hores a la setmana a cada institut (i no a tots). La mateixa associaci¨® recomanava que hi hagu¨¦s una persona d'infermeria, com a m¨ªnim, per cada 750 alumnes durant tot l'horari escolar.

En realitat, les retallades han estat dr¨¤stiques en els equips d'atenci¨® pedag¨°gica, en els psicopedagogs, a les unitats de suport a l'educaci¨® especial. S'han redu?t encara m¨¦s els temps del professorat per a l'atenci¨® tutorial d'alumnes i fam¨ªlies i s¡¯ha sobrecarregat l'horari lectiu. En aquestes condicions de retallades ¨¦s molt dif¨ªcil detectar les conductes de risc dels estudiants.

Ara, el Govern central i el de la Generalitat proposen que el professorat detecti tamb¨¦ les conductes de risc relacionades amb el terrorisme gihadista. Pretenen que els docents contribueixin a estigmatitzar un grup d'estudiants per la seva religi¨® i que la seva estada al centre escolar sigui controlada per detectar algun canvi en la seva conducta, que pugui donar-nos pistes sobre la presumpta futura vinculaci¨® al gihadisme. Us imagineu la quantitat de canvis que generen els estudiants durant l¡¯adolesc¨¨ncia? Una actitud irascible, una mala resposta a la professora, l'¨²s intensiu d'Internet, deixar-se cr¨¦ixer la barba... serien conductes susceptibles d'avisar la policia?

Aquesta utilitzaci¨® abusiva del professorat i de l'escola per part de les administracions demostra una falta de confian?a en l'educaci¨® i la formaci¨® com a instruments de superaci¨® de molts dels problemes que pateix la societat. Clar que els docents hem de participar, i ho volem fer, en l¡¯educaci¨® dels adolescents perqu¨¨ siguin ciutadans de ple dret, amb capacitat cr¨ªtica i capa?os de valer-se per si mateixos. Per¨° aix¨° nom¨¦s s'aconsegueix amb recursos econ¨°mics i humans, amb m¨¦s hores per a l'acci¨® tutorial que ens permeti interactuar amb les fam¨ªlies i amb el barri, plantilles amb professionals de la salut, de la psicopedagogia, amb r¨¤tios d'alumnes m¨¦s baixes o substituint des del primer dia el professorat de baixa.

I amb respecte. ?s irrespectu¨®s exigir al professorat un certificat de penals que demostri que no ens han sancionat o penat per activitats relacionades amb la peder¨¤stia per exercir l'activitat docent, per m¨¦s que el prescrigui la Llei de menors. ?s absurd que ens imposin noves lleis educatives cada vegada que hi ha un canvi de govern i generin el caos i el neguit en la comunitat educativa davant la falta de decisi¨® i informaci¨® sobre com organitzar el pr¨°xim curs escolar. Tamb¨¦ ¨¦s indecent voler avaluar si som bons professionals o dolents a partir de les notes dels estudiants del centre educatiu, que ¨¦s una foto fixa f¨¤cilment manipulable. Si volen avaluar-nos, i nosaltres ho volem, abans fa falta, com afirma el soci¨°leg Jaume Funes, ¡°descriure qu¨¨ volem exactament del professorat i valorar la totalitat d'influ¨¨ncies que produeix sobre l¡¯alumnat¡±.

Com a conclusi¨®, si el Govern catal¨¤ vol millorar l'educaci¨® p¨²blica, que deixi de retallar i torni a les inversions en educaci¨® dels pressupostos del 2010, que representaven un 2,53% del PIB, mentre que els del 2014 amb prou feines arriben a l'1,99%, la qual cosa significa aproximadament 1.200 milions d'euros menys. En cinc anys s'ha redu?t en un 22% la inversi¨® en el Departament d'Ensenyament. Aix¨ª no es construeix un pa¨ªs.

Joan Boada Masoliver ¨¦s professor d'Hist¨°ria.