Dulcinea, una princesa per al cavaller

En un moment (potser ja un p¨¨l llarg) d¡¯interregne ca¨°tic, on es deformen i buiden de sentit i contingut moltes coses, un per¨ªode de ¡°Babel modern¡±, en paraules de Zygmunt Bauman en un dels llibres ressenyats en aquest especial, un dels pocs senyals positius ¨¦s la pres¨¨ncia i el pes espec¨ªfic que les dones prenen, lentament per¨° inexorable, en la nova societat que est¨¤ naixent. S¨®n, des de ja fa un temps, les m¨¦s lectores (69% davant del 59% dels homes, diuen els darrers estudis de Catalunya), per¨° no s¨®n encara protagonistes dels llibres en la proporci¨® escaient. Un exemple ¨¦s el mateix El Quijote de Miguel de Cervantes, de qui enguany es commemora el 400¨¨ aniversari de la mort: Dulcinea del Toboso, el gran amor idealitzat de l¡¯(in)feli? protagonista, no parla directament en cap moment de les dues parts de l¡¯obra, no se la sent. Per no tenir, gaireb¨¦ no t¨¦ ni passat ni present, si no ¨¦s en funci¨® de l¡¯(anti)heroi o dels qui l¡¯hi evoquen...

Temps canviats i diferents: l¡¯escriptora i cervantista Carme Riera posa remei al fet, tot imaginant un relat que d¨®na veu, passat i anhels a la protagonista femenina de la gran obra de Cervantes, qui, per cert, mantingu¨¦ ¡ªtant en la seva vida privada com en la que imagin¨¤ com a creador¡ª gaireb¨¦ un feminisme combatiu, segons defensa tamb¨¦ en aquestes planes Jordi Gr¨¤cia, subtil bi¨°graf de l¡¯autor. No hi podia haver una princesa millor enguany, doncs, per al cavaller Sant Jordi.