Les poderoses dones de Cervantes

A les dones joves i a les velles, Miguel de Cervantes se les va mirar amb desig, amor i lucidesa com gaireb¨¦ cap altre autor del seu temps, i amb una sobredosi d¡¯empatia que el fa ¨²nic en termes absoluts. Elles ho s¨®n tamb¨¦, d¡¯¨²niques, a la seva obra. Ho s¨®n en la manera de fer-les actuar, en la rellev¨¤ncia del seu paper, en la pot¨¨ncia de la seva veu aut¨°noma i solvent, i en la mateixa for?a de la convicci¨® amb qu¨¨ es defensen contra els amants pesats i contra els segrestadors, contra els cr¨¤pules falsejadors i contra els caballeretes que impunement actuen a l¡¯empara d¡¯una societat tolerant fins a la vexaci¨® amb l¡¯¨²s sexual de la dona i el des¨²s pur i dur.

Algunes de les formes de l¡¯erotisme de Cervantes traspuen a la seva obra amb vibraci¨® modern¨ªssima, com quan fa remoure el peu nu a l¡¯aigua a alguna d¡¯elles, en una escena pertorbadora, o com quan pondera la bellesa barrejada amb la maduresa de moltes altres. La seva composici¨® de lloc ¨¦s neta i rotunda: la dona t¨¦ una formaci¨® sovint prec¨¤ria i insuficient, sense escolaritzar i sense bagatge cultural, la qual cosa la fa feble quan ¡°de prop¨®sito se pone a hacer discursos¡±. Per¨°, a canvi, disposa del do natural i primari d¡¯un enginy ¡°presto para el bien y para el mal, m¨¢s que el var¨®n¡±.

Per aix¨° els agrada tant d¡¯escoltar hist¨°ries i contes, i amb ells gaudeixen fins i tot m¨¦s que els homes, vulgarment atrapats pels textos doctrinaris i profitosos, per la lletra morta dels devocionaris i per l¡¯afany de prosperar. Les seves dones gaudeixen de la literatura com no saben fer-ho els homes, tan capficats en la seva pr¨°pia d¨¨ria que no han ent¨¨s encara que la literatura ¨¦s necess¨¤ria, com ho ¨¦s navegar, tot just perqu¨¨ fa la vida m¨¦s rica i engrescadora, perqu¨¨ la multiplica i amplifica, perqu¨¨ l¡¯acosta a una comprensi¨® real de la realitat. Els que no tenen temps per llegir no tenen de fet tampoc temps per viure millor, i aix¨° ¨¦s el que repudia Cervantes al pr¨°leg de La Galatea, al principi de la seva obra liter¨¤ria, com ho fa fins al final de la seva vida.

La paradoxa final ¨¦s que molta de la seva literatura est¨¤ pensada per a les dones, com si la ficci¨® narrativa els pogu¨¦s donar la revenja contra una realitat humiliant i sovint abjecta, com si les novel¡¤les exemplars i el seu teatre i la seva com¨¨dia esdevinguessin el lloc on fer valer la gr¨¤cia i la plenitud vital d¡¯unes dones condemnades a la subalternitat en la realitat civil i ¨¨tica del seu temps. El feminisme de Cervantes ¨¦s militant i combatiu, per¨° tamb¨¦ orfe de prejudicis, i poques vegades gaudeix Cervantes escrivint tant com quan exal?a l¡¯alegria sexual i la festa er¨°tica de dones que han superat els entrebancs i les prohibicions dels seus amos, que s¨®n dos: els pares miops i lepres, i els seus marits gelosos i sovint absents (a m¨¦s d¡¯impotents).

L¡¯experi¨¨ncia l¡¯ajud¨¤

La cara menys amable de les seves dones ¨¦s la m¨¦s revoltant i dolorosa, com ara la colpidora empatia de la seva veu amb les nenes de 15 anys violades, abandonades, maltractades, enganyades per amants prepotents i falses promeses. No ¨¦s que ning¨² m¨¦s que ell pensi aix¨ª o que ning¨² condemni l¡¯¨²s i ab¨²s sobre les dones; ¨¦s que ell ho fa des d¡¯una empatia que no ¨¦s commiseraci¨® sin¨® den¨²ncia flagrant i espessa, dura i agra. Les seves dones s¨®n aut¨¨ntiques perqu¨¨ pateixen sense artificis el dol d¡¯una violaci¨® i perqu¨¨ defensen la seva independ¨¨ncia una i altra vegada en la seva obra, com si l¡¯experi¨¨ncia mateixa de Cervantes amb les dones l¡¯hagu¨¦s ensinistrat a parlar per boca d¡¯elles, a parlar per boca de les que no tenen veu.

Per aix¨° tamb¨¦, alhora, ¨¦s divertidament c¨°mplice de les dones que enganyen els homes i en treuen tot el profit que poden. A casa en tenien molta experi¨¨ncia, perqu¨¨ l¡¯antiga prosperitat de la fam¨ªlia Cervantes a Alcal¨¢ de Henares, a mitjans del XVI, arrenca del plet que van guanyar l¡¯avi de Cervantes i una tieta seva contra la fam¨ªlia del duc del Infantado, despr¨¦s que a la tieta li fessin un fill i que rebutgessin l¡¯acord formal de casar-se. Els Cervantes guanyaren el plet per una xifra substancial¨ªssima (600.000 maravedissos), malgrat que la fortuna no seria tan rodona en el futur amb els negocis de les dones. La seva germana Magdalena encara no ha cobrat el que li deu un antic amant mentre ella mateixa redacta el seu testament, ja amb seixanta anys, i demana a Cervantes que cobri els 300 ducats (una altra pasta) que li deu l¡¯amant covard i antic i envilit. Va morir Magdalena sense cobrar els cal¨¦s, per¨° feli? de morir abans que el seu germ¨¤ valent, ficat de quatre grapes en la segona part del savi boig.

Jordi Gr¨¤cia ¨¦s autor de Miguel de Cervantes. La conquista de la iron¨ªa.