Arturo San Agust¨ªn: ¡°Els pisos tur¨ªstics s¨®n el que fa m¨¦s mal¡±

A la pla?a de la Barceloneta ¨¦s on Arturo San Agust¨ªn va acomiadar-se per primer cop d¡¯un amic mort i tamb¨¦ on va veure caure el seu primer su?cida. ?s el lloc que ha escollit per fer l¡¯entrevista, el rac¨® on EL PA?S estrena una s¨¨rie sobre els cronistes de Barcelona. Quedem davant l¡¯esgl¨¦sia de Sant Miquel del Port. L¡¯escultura del sant ¨¦s desproporcionada, sembla massa gran per a l¡¯urna on la van encabir. En aquesta esgl¨¦sia San Agust¨ªn va dir ad¨¦u a Salvador Enguix, fill de valencians i mort en accident de pesca submarina. A la Barceloneta hi van emigrar un bon nombre de pescadors valencians. A la mateixa esgl¨¦sia de Sant Miquel es conserva una r¨¨plica de la Mare de D¨¦u del Sofratge, origin¨¤ria de Benidorm i traslladada el 1953 per pescadors de la prov¨ªncia de Castell¨®. Des d¡¯un dels pisos del n¨²mero 44 del carrer del Mar, un home es va precipitar al buit un vespre que el jove San Agust¨ªn trapellejava a la pla?a amb els amics d¡¯inf¨¤ncia.

La Barceloneta ¨¦s un dels punts calents de la Barcelona tur¨ªstica, possiblement un dels barris que m¨¦s ha canviat gr¨¤cies ¨Co per desgr¨¤cia, segons qui ho expliqui¨C a la sacsejada que va comen?ar amb els Jocs Ol¨ªmpics i que continua avui. San Agust¨ªn (Barcelona, 1949) recorda els primers especuladors que hi van apar¨¨ixer a la d¨¨cada dels vuitanta per comen?ar a excavar la mina d¡¯or que els ve?ns encara no havien descobert. Ens asseiem al bar restaurant L¡¯?stia, a la mateixa pla?a de la Barceloneta. Ens saluda el propietari, Jaume Muedra. San Agust¨ªn m¡¯explica que ¨¦s de la fam¨ªlia que va fer m¨ªtica La Bombeta, un dels millors llocs de la ciutat per menjar bombes ¨Cles croquetes gegants antidieta¨C. Muedra ens diu que la Barceloneta ¨¦s ¡°per als barcelonins la Gal¨ªcia de Barcelona: t¨¦ mar per dues bandes i nom¨¦s hi passen si hi han de venir expressament¡±. La Barceloneta ¨¦s territori dels seus ve?ns i sobretot dels guiris. Muedra no es queixa, al contrari; ha obert un altre local a la Boqueria. L¡¯¨²nic que lamenta Muedra ¨¦s que a la Barceloneta no hi hagi oficines que dinamitzin el comer? durant la setmana.

San Agust¨ªn escolta atentament, hi ha idees de la conversa que li fan el pes. San Agust¨ªn va fer-se conegut com a entrevistador i cronista barcelon¨ª a El Peri¨®dico, tot i que anteriorment havia estat un destacat creatiu publicitari. Escriu setmanalment a La Vanguardia i enguany ha publicat En mi barrio no hab¨ªa chivatos (Comanegra), unes mem¨°ries de la seva Barceloneta, un llibre delici¨®s i dur, que intenta no ser nost¨¤lgic, per¨° que inevitablement ho ¨¦s perqu¨¨ tamb¨¦ escriu sobre fets i gent que han desaparegut i que el van formar com a persona. En mi barrio no hab¨ªa chivatos val la pena especialment pels estibadors del port, pels pescadors i per l¡¯estraperlo. El port des del seu vessant m¨¦s hum¨¤, que tamb¨¦ pot ser fosc, com el del estibadors de Baltimore que retrata The Wire.

La Sisena Flota

San Agust¨ªn vivia al Poblenou, davant del Somorrostro. El seu pare treballava a la central gas¨ªstica El Arenal i residien a l¡¯antic palauet de Charles Lebon, l¡¯home que va portar el gas a Barcelona a mitjan segle XIX. San Agust¨ªn es va criar entre el Somorrostro i la Barceloneta, on tenia l¡¯escola. Ara hi va un cop l¡¯any, explica, a l¡¯hivern, mai a l¡¯estiu, perqu¨¨ ¨¦s ple de turistes. En si mateix, el turisme no el molesta. Apunta que les onades d¡¯estrangers a la recerca de gresca desmesurada no s¨®n un fenomen nou. El seu llibre rememora l¡¯arribada dels mariners de la Sisena Flota dels Estats Units: ¡°De vegades, inesperadament, apareixia a alta mar, fondejat fora del port, un portaavions dels Estats Units. Un portaavions de la Sisena Flota, com el Forrestal. I all¨°, al barri i tamb¨¦ a Barcelona, volia dir llet en pols, samarretes de m¨¤niga curta com les que duia Marlon Brando, gorres blanques com aquelles que es posava Frank Sinatra quan ballava a les pel¡¤l¨ªcules vestit de mariner i xiclets, molts xiclets [...] Llavors, quan v¨¨iem els mariners amb les putes del Barri Xino o compartint amorosament una paella a algun merendero de la Barceloneta, segu¨ªem pensant que els Estats Units eren molt grans i invencibles, per¨° al final del dia, quan els nois d¡¯Oklahoma queien i acabaven adormits en algun banc p¨²blic d¡¯on eren rescatats per un jeep de la policia militar, comen?¨¤vem a sospitar que tots aquells gegants eren m¨¦s d¨¨bils del que aparentaven¡±.

San Agust¨ªn creu que si la Barceloneta desapareix ser¨¤ per la inflaci¨® de preus que causen els pisos tur¨ªstics: ¡°S¨®n el que fa m¨¦s mal¡±. Suggereixo que aix¨° ¨¦s en part per responsabilitat dels mateixos ve?ns, i San Agust¨ªn confirma que arran del llibre dues persones del barri li han explicat que lloguen el pis de l¡¯¨¤via a turistes ¨Chabitatges petits, antics, que molts han rehabilitat¨C. La situaci¨® no t¨¦ un ¨²nic pare o mare, per¨° San Agust¨ªn creu que hi ha hagut dos alcaldes concrets ¨Cno vol dir qui s¨®n¨C que van fer especial mal a l¡¯hora de ¡°promoure una ciutat de llauners, pintades i bicicletes, una ciutat que s¡¯ha venut com un ancha es Castilla¡±. ¡°Josep Acebillo em va dir que si no hagu¨¦ssim portat el turisme, Barcelona seria avui com una ciutat anglesa decadent i desindustrialitzada. A mi el que em fa por ¨¦s que el turisme dep¨¨n d¡¯operadors multinacionals que un dia poden decidir portar-ho tot a T¨¤nger¡±. San Agust¨ªn dubta que els creuers, per exemple, repercuteixin en l¡¯economia metropolitana, m¨¦s enll¨¤ de punts concrets com les Rambles. I avisa que ¡°quan una ciutat es pregunta qu¨¨ vol ser, ¨¦s quan la comen?a a cagar¡±.

¡°Alcaldessa d¡¯uns i no de tots¡±

El seu alcalde preferit ha estat Jordi Hereu ¨C¡°tenia una mesura barcelonina, era cosmopolita i alhora local, i no feia demag¨°gia¡±¨C; de Maragall opina que era un somiador, ¡°i les aventures a vegades acaben malament¡±. Sent respecte per Itziar Gonz¨¢lez, tot i que afegeix que ¡°se m¡¯escapen coses del personatge, com pot ser que descobr¨ªs la realitat massa tard¡±. Del govern municipal actual, San Agust¨ªn apunta a favor d¡¯Ada Colau que es plant¨¦s davant dels sindicats durant la vaga del transport p¨²blic del Mobile World Congress. Tot i aix¨°, San Agust¨ªn t¨¦ la sensaci¨® que al govern barcelon¨ª hi ha m¨¦s gesticulaci¨® que no pas acci¨®, sobretot pel que fa a la pol¨ªtica d¡¯acollida de refugiats, als canvis en seguretat urbana i a les promeses de denunciar corrupci¨®: ¡°Van assegurar que aixecarien catifes i de moment no tinc present que n¡¯hagin aixecat cap. Potser no n¡¯hi havia cap per aixecar¡±. La cr¨ªtica m¨¦s severa de San Agust¨ªn vers Colau ¨¦s la sensaci¨® que ¡°¨¦s l¡¯alcaldessa d¡¯uns i no de tots¡±.

Les paraules m¨¦s dures de San Agust¨ªn sobre Barcelona ¨¦s que li manca autenticitat, originalitat: ¡°No inventem, copiem de fora, i no sempre b¨¦. Part de la classe dirigent, sobretot del PSC, va voler fer de Barcelona una mena de Manhattan. Primer que ¨¦s impossible i, segon, que si ho feien per captar turisme, diria que el turisme vol trobar coses que no t¨¦ al seu pa¨ªs¡±.

La Barcelona original de San Agust¨ªn ¨¦s la del barri sense delators, de l¡¯olor del vinagre que utilitzaven les gitanes del Somorrostro per llustrar-se els cabells; m¨¦s enll¨¤ de la seva mis¨¨ria, la seva dignitat; la dels personatges tronats de la Barceloneta. Els clubs de nataci¨®, les partides del joc del takat¨¤ a la platja i els tiberis amb els pescadors que es resisteixen a enfonsar el seu bou.