El creixement imparable

Bona part dels contes que Joan Tod¨® (La S¨¦nia, 1977) inclou a Lladreshavien anat apareixent entre el 2010 i el 2015 a revistes de paper i digitals i en llibres col¡¤lectius, per¨° a la nota explicativa, en qualsevol altra cultura, en comptes de parlar d¡¯¡°invitacions¡± a escriure, l¡¯autor s¡¯hauria referit a ¡°enc¨¤rrecs remunerats¡±. A pesar de tot, a pesar del voluntarisme, s¡¯ha d¡¯agrair que encara hi hagi espais on es pugui anar desenrotllant la musculatura narrativa i que hi hagi escriptors com Tod¨® que es prenguin seriosament la visita al gimn¨¤s de l¡¯escriptura i, de mica en mica, vagin forjant un grapat de contes amb la idea de convertir-lo en un llibre.

Els tretze relats reunits a Lladres, per la diversitat d¡¯estrat¨¨gies formals usades, podrien semblar uns exercicis d¡¯estil, o un mostrari de potencialitats narratives, per¨° probablement ¨¦s el dibuix de diverses l¨ªnies de treball per escapar del laberint on van situar-lo els seus dos llibres anteriors, els contes d¡¯A butxacades i la novel¡¤la autobiogr¨¤fica L¡¯horitz¨® primer, l¡¯anecdotari localista que l¡¯emparentava massa amb un Jes¨²s Moncada que menyspre¨¦s el realisme m¨¤gic, tot i que tant la mirada com la for?a imaginativa de l¡¯estil insinuaven la possibilitat de la creaci¨® d¡¯unes dimensions liter¨¤ries que anessin m¨¦s enll¨¤ de la contemplaci¨® transfigurada de la vida rural.

A Lladres el lector hi troba contes de tota mena. Hi ha un grup, per sort el menys abundant, on el que impera ¨¦s la brevetat i la lleugeresa, sovint massa previsibles i benintencionats, a la recerca del somriure f¨¤cil o la complicitat del lector: ¨¦s el que passa a ¡°El turista, l¡¯estranger¡±, on una cat¨¤strofe nuclear condemna el protagonista a convertir-se en un exiliat; o a ¡°Una carta¡±, la queixa que escriu l¡¯usuari d¡¯una biblioteca perqu¨¨ considera que els deved¨¦s estan envaint el lloc dels llibres, o ¡°Dormir¡±, una xarxa de somnis que es devoren entre ells mateixos.

Un altre grup m¨¦s interessant de contes s¨®n els que estan dominats per la llarg¨¤ria del par¨¤graf, sense la concessi¨® del punt i a part, i que trasllada a la tipografia l¡¯estat d¡¯angoixa que experimenten els personatges i que es vol transmetre al lector: potser el m¨¦s vist¨®s ¨¦s ¡°La kufiyya¡±, per¨° l¡¯efic¨¤cia ¨¦s molt m¨¦s contundent a ¡°La insinuaci¨®¡±, un conte espl¨¨ndid sobre l¡¯adolesc¨¨ncia i les relacions maternofilials, i ¡°L¡¯esc¨¤ndol¡±, una introspecci¨® sobre l¡¯absurd de la mesquinesa que potser nom¨¦s t¨¦ el handicap d¡¯estar constru?t a la manera d¡¯un mon¨°leg teatral. ¡°Jet-Lag¡± ¨¦s un viatge en el temps que a vegades fa recordar Bioy Casares i a vegades Cort¨¢zar, i a ¡°Un bitllet de vint euros¡±, com si fos una versi¨® material de La ronda, les perip¨¨cies de m¨¤ en m¨¤ d¡¯un bitllet serveixen a Tod¨® per demostrar que si els seus contes s¨®n liter¨¤riament cre?bles, no ho s¨®n tant per l¡¯ess¨¨ncia de la hist¨°ria com per les precaucions que pren quan els conta. Una prova indiscutible d¡¯aix¨° es troba en els que conformen les perles del llibre, ¡°Les raons¡±, ¡°L¡¯her¨¨ncia¡±, ¡°El robatori¡± i ¡°La samarreta¡±: cada conte ¨¦s un microcosmos que cont¨¦ en si mateix prou for?a per entreobrir les portes de l¡¯estupefacci¨®, de l¡¯estranyesa o de la irrupci¨® insidiosa del fant¨¤stic en el moment m¨¦s clar del dia. Una de les gr¨¤cies que es troben a Lladres ¨¦s que Tod¨® esdev¨¦ un especialista en la forja de la lentitud del creixement imparable de la tensi¨® narrativa.

No est¨¤ gens malament que el llibre tamb¨¦ permeti constatar que la voluntat estil¨ªstica de Tod¨® es mant¨¦ enlaire amb el mateix ¨ªmpetu que en els dos llibres anteriors. M¨¦s enll¨¤ de la naturalitat i la frescor del l¨¨xic, tant les frases de llargada incontenible com les que s¨®n m¨¦s mesurades es transformen normalment en un elaborat prodigi de ritme que satisf¨¤ l¡¯o?da del lector. Si a m¨¦s a m¨¦s s¡¯hi afegeix el fet gens desdenyable que no estan renyides amb la transmissi¨® de pensament literari, que tenen el prop¨°sit de revelar l¡¯ocult rere les zones d¡¯ombra de la quotidianitat, i que permeten analitzar la realitat amb tots els matisos que comporta i permet tamb¨¦ donar compte dels diferents plans en qu¨¨ es poden percebre simult¨¤niament, no costa gaire arribar a la conclusi¨® que el punt de partida estil¨ªstic de Tod¨® mant¨¦ pocs lligams amb la major part de les ofertes dels seus contemporanis.

LLADRES

Joan Tod¨®

Labreu Edicions

160 p¨¤gines. 13 euros

?