El capital segons sant Lluc

Aquestes setmanes d¡¯abril, despr¨¦s de la Pasqua, quan esperem que el Salvador ressuscitat puge al cel el dia de l¡¯Ascensi¨® i que tamb¨¦ puge la borsa i si ¨¦s possible es recupere del tot ¡ªmentre al Pa¨ªs Valenci¨¤ esperem in¨²tilment la pluja que cau per totes les terres d¡¯Occident per¨° no en la nostra, i mentre ens resignem a suportar les not¨ªcies sobre els anomenats papers de Panam¨¤¡ª, s¨®n una bona ocasi¨® per tornar a llegir atentament el cap¨ªtol 19 de l¡¯evangeli de sant Lluc.

Llegir regularment les escriptures ¨¦s ocupaci¨® altament saludable per a l¡¯¨¤nima: obliga a pensar en el misteri, si m¨¦s no, i a interpretar i aplicar la paraula sagrada. Jes¨²s explica als deixebles la par¨¤bola de l¡¯home ric, que havia de ser nomenat rei, se¡¯n va de viatge, i encomana a tres empleats la gesti¨® d¡¯un determinat capital, a veure si el negocien i l¡¯augmenten. Quan torna l¡¯home, ja proclamat rei, demana comptes de la inversi¨®, i a qui ha multiplicat el capital per deu el fa governador de deu ciutats, i a qui el multiplic¨¤ per cinc li¡¯n d¨®na cinc. Llavors es presenta el tercer, administrador massa prudent, que li diu: ¡°Senyor, ac¨ª tens els teus diners; els he guardat embolicats en un mocador. Tenia por de tu perqu¨¨ ets un home exigent: reclames all¨° que no has invertit i segues all¨° que no has sembrat¡±.

Aquell senyor de l¡¯evangeli, emblema de la just¨ªcia suprema en la par¨¤bola, devia ser un capitalista sense escr¨²pols, un especulador, un comprador de solars urbanitzables: no un amic del poder sin¨® el poder mateix, com ara entre nosaltres. El ric rei, doncs, esbronca l¡¯administrador massa prudent: per qu¨¨ no posaves almenys els meus diners al banc, i ara que he tornat els hauria recobrat amb interessos? Aleshores, diu Lluc que digu¨¦ Jes¨²s, el ric digu¨¦ als presents: ¡°Preneu-li els diners i doneu-los al qui en t¨¦ deu vegades m¨¦s¡±. I acaba amb la sent¨¨ncia eterna: ¡°Us ho assegure: a tot aquell qui t¨¦, li donaran encara m¨¦s; per¨° al qui no t¨¦, li llevaran fins all¨° que li queda¡±. I, com de passada, va manar que mataren all¨¤ mateix els ciutadans que abans no l¡¯havien volgut per rei. Katasf¨¢xate, diu en grec: degolleu-los.

Vist i llegit aix¨°, ja podem anar meditant en els misteris inescrutables de la paraula divina (no s¨¦ com expliquen els exegetes aquest passatge evang¨¨lic: supose que molt positivament i espiritual), en les bases teol¨°giques de la borsa, i en la modernitat de l¡¯antic principi segons el qual els pobres seran m¨¦s pobres, els rics m¨¦s rics, i els qui protesten, degollats.