Papers i desvergonyiments

Sincerament, no creia que hagu¨¦s de tornar a aquest tema mai m¨¦s. Despr¨¦s de la sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional del gener del 2013, l'assumpte dels mal anomenats ¡°Papers de Salamanca¡± semblava definitivament i decorosament concl¨°s. Aquells que, per raons professionals i/o biogr¨¤fiques, feia d¨¨cades que el segu¨ªem ¡ªen el meu cas des del novembre del 1975 exactament¡ª vam respirar alleujats: per fi s'havien imposat el bon judici i un sentit elemental de l'equitat sobre les pulsions localistes bastament explotades, les manipulacions de partit i el ¡°dret just de conquesta¡± que va invocar cert escriptor el nom del qual ¨¦s millor no recordar.

Era massa bonic per ser veritat. La setmana passada vam saber que una associaci¨® anomenada Salvar l'Arxiu de Salamanca exigeix de la Generalitat la ¡°devoluci¨®¡± de 400.000 documents, gaireb¨¦ la meitat dels restitu?ts a Catalunya a partir del 2006. La seva tesi, que se sost¨¦ sobre un ¨²nic exemple concret, ¨¦s que aquells papers no corresponen ni es refereixen a persones o organitzacions establertes a Catalunya. Si tenim en compte que, durant l'¨²ltim any de la Guerra Civil, el territori catal¨¤ va acollir un mili¨® de refugiats procedents de la resta de l'Estat, i si recordem que des de l'octubre del 1937 Barcelona va ser la seu no nom¨¦s del Govern de la Rep¨²blica sin¨® de les c¨²pules espanyoles dels partits i sindicats que li donaven suport, resulta f¨¤cil entendre que una part de les tones de documents, llibres i diaris capturats aqu¨ª per les tropes franquistes el 1939 no fossin ¡°catalans¡±. Tots els que vam tenir contacte alguna vegada, a Salamanca, amb la documentaci¨® supervivent d'aquell espoli ¡ªuna gran part va ser utilitzada com a combustible durant els freds hiverns castellans de la postguerra¡ª tenim const¨¤ncia d'aix¨°, encara que cap professional no creu que fos el 50%, el 40% o el 20% del total.

En tot cas, no va ser la Generalitat abolida i exiliada, sin¨® les autoritats franquistes les que van decidir, a partir del 1939, mantenir agrupats els papers segons el lloc de la seva captura, sense tenir en compte on s¡¯havien produ?t. No va ser la Generalitat la que va impedir, al llarg de 67 anys ¡ª30 en democr¨¤cia¡ª que aquesta ingent massa documental es classifiqu¨¦s amb criteris arxiv¨ªstics, separant, per exemple, els papers d'Esquerra Republicana i els d'Izquierda Republicana, el partit d'Aza?a, que al casalot de San Ambrosio estaven confosos com un tot, per mandra, per des¨ªdia...? Tamb¨¦, per¨°, sobretot, perqu¨¨ des del final de la dictadura els responsables de l'Arxiu i els poders locals van creure que mantenir la confusi¨® i la barreja d'or¨ªgens geogr¨¤fics dels documents era la millor manera de bloquejar qualsevol restituci¨®. Pel que sembla, encara s¨®n en aquesta trinxera.

Per¨° menteixen. Tots aquests suposats salvadors de l'Arxiu menteixen quan diuen que, dels documents retornats, no n¡¯hi ha c¨°pia: la Generalitat havia microfilmat tots els papers dels fons ¡°Politicosocial Barcelona¡± i ¡°Politicosocial Lleida¡± molt abans de qualsevol devoluci¨®. I suposar que el llavors director, Miguel ?ngel Jaramillo, va permetre el 2006 la sortida indiscriminada, sense control, de 500 caixes plenes resulta tan desassenyat com insultant per a ell. A m¨¦s de mentir, els suposats salvadors ensenyen la poteta: ¡°Els papers ¡ªva explicar l'altre dia un d'ells¡ª els han robat els qui volen trencar Espanya¡±. Llavors, estem parlant d'un arxiu o de llan?ar la xarxa a les aig¨¹es de l'antisecessionisme i de la catalanof¨°bia, a veure qu¨¨ pesquen?

Aquests ¨²ltims anys, per raons que no cal explicitar, s'ha parlat molt a Catalunya ¡ªi a prop¨°sit de Catalunya¡ª de la manipulaci¨® de la hist¨°ria, de l'¨²s de mites, de la fabricaci¨® de greuges imaginaris. Doncs b¨¦, el de l'Arxiu de Salamanca ¨¦s un exemple de llibre de totes aquestes pr¨¤ctiques. En cas de no saber ni que existia, els habitants de Salamanca degudament manipulats van passar a considerar l'Arxiu un patrimoni tan propi com la Casa de las Conchas. El fruit de l'espoli massiu perpetrat per un r¨¨gim feixista es va sublimar a reliquiari de la mem¨°ria hist¨°rica espanyola i met¨¤fora de la unitat p¨¤tria. A sobre, els qui vindiquen el bot¨ª d'un robatori titllen de lladres aquells a qui han robat. El s¨²mmum.

Tanmateix, cap ca?ador de mites i manipulacions hist¨°riques no ho ha denunciat. S¨ª, tamb¨¦ a Catalunya tenim pseudohistoriadors friquis. Per¨°, almenys, no van als tribunals per defensar les seves fantasies ni convoquen manifestacions a la pla?a de Sant Jaume.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.