El sant patr¨® dels bojos d¡¯aqu¨ª

No ¨¦s estrany que els dominics consideressin Ramon Llull un heretge, que els professors de la Sorbona menyspreessin la seva presumpci¨®, que els prelats de la C¨²ria detestessin el seu intrusisme, que els te¨°legs de la Cort el difamessin com un boig visionari. Al cap i a la fi, el Ramon es va presentar davant d¡¯ells com un escollit per D¨¦u per escriure ¡°el millor llibre del m¨®n¡± i com l¡¯¡°advocat i procurador dels sarra?ns¡±.

Ramon Llull va baixar de la muntanya Randa igual que Mois¨¨s del Sina¨ª: il¡¤luminat per la resplendor de la divinitat i encarregat de portar a coll el pes de la seva aclaparadora tasca. El noble egipci redimiria el poble d'Israel esclavitzat pel Fara¨®; per¨° al Ramon li va tocar una missi¨® desgavellada: empeltar a la cosmografia medieval la supremacia de la Ra¨®. Desafiant els tribunals de l'¨¨poca, Ramon Llull va proclamar que la seva Ars Magna est¨¤ per sobre dels llibres sagrats i que fonamenta entre els homes l'art d'entendre, no el costum de creure.

A trav¨¦s d'un galimaties no gaire ben compr¨¨s el Ramon es va anticipar als humanistes florentins, als enciclopedistes il¡¤lustrats, i va formular en plena Edat Mitjana un entusiasme que nom¨¦s seria superat pel Segle de les Llums. El seu artefacte cibern¨¨tic, un giny ling¨¹¨ªstic sense precedents, estableix rigors conceptuals s¨°lids per al pensament i ensenya les maneres en qu¨¨ la ra¨® ¡°dubta, examina i comprova¡±. L'¨¨mfasi amb qu¨¨ el Ramon parla del seu Art ¨¦s d'una ambici¨® enlluernadora. Va concebre el seu Ars Magna per regalar ci¨¨ncia al poble, ¡°sortir de la servitud de les ci¨¨ncies confuses¡± i ¡°ordenar totes les coses que puguin cabre en la investigaci¨® humana¡±.

La magn¨ªfica biografia de Llull que publica el professor Fernando Dom¨ªnguez Reboiras a Arpa Editores, ¡°El mejor libro del mundo¡±, ¨¦s oportuna no per coincidir amb el 700 aniversari de la mort del fil¨°sof, sin¨® perqu¨¨ al Mediterrani es produeix la mateixa batalla que va tenir lloc llavors. L'erudici¨® amb la qual el Ramon apr¨¨n la llengua i la cultura ¨¤rab li permet posar en q¨¹esti¨® els seus orgullosos contemporanis: ¡°Per qu¨¨ s¨®n els sarra?ns m¨¦s intel¡¤ligents com m¨¦s envelleixen, mentre que amb els cristians passa el contrari?¡±

Amb la seva admirable energia el Ramon va retreure a reis, papes i cardenals que consentissin ¡°als que es barallen, maten i cauen en captivitat¡±. La seva apologia de la Ra¨® conclo?a en un sorprenent al¡¤legat pacifista: ¡°Conservem una forma de disputar de respecte i servei mutu, ja que la guerra, el rancor i les tortuositats impedeixen als homes estar d'acord¡±. La confian?a del Ramon en el poder de la paraula, les virtuts de la persuasi¨®, el geni de l'eloq¨¹¨¨ncia, ens fan sospitar que, per a ell, la conversa era millor que la conversi¨®.

La seva llarga i prol¨ªfica exist¨¨ncia d'agitador pol¨ªtic i escriptor ¡ªel virtu¨®s inventor de la llengua liter¨¤ria catalana¡ª va trobar la seva r¨¨plica en el Caballero de la triste figura de Cervantes. L'amarga confessi¨® de Llull, quan gaireb¨¦ al final dels seus dies fa balan? del seu frac¨¤s, sembla provenir d'una indesitjable revelaci¨®: ¡°S¨®c vell, pobre i menyspreat, recorrent sense parar el m¨®n, es burlen de mi com si jo fos un fatu que parla com un boig¡±.

El Ramon va ser un ¡°foll d'amor¡±, de la mateixa manera que Dant va ser un ¡°fidel d'amor¡±. El lema lul¡¤li¨¤ ¡ª¡°recordar, con¨¨ixer, estimar¡±¡ª, de suggeridora afinitat plat¨°nica, ¨¦s el programa filos¨°fic de l'home que encara en la postmodernitat segueix sent ¡°aquest animal que homifica, que va fent-se home, de?ficant-se¡±.