Unes eleccions molt diferents

Un dels arguments que s'ha esgrimit m¨¦s durant les ¨²ltimes setmanes per intentar aconseguir un pacte de govern ¨¦s que tornar a les urnes, a part de cost¨®s, pot ser in¨²til, ja que segons apunten les enquestes, els resultats poden quedar m¨¦s o menys igual. Fins i tot amb aquest suport demosc¨°pic, el vaticini resulta molt arriscat. ?s possible que tot quedi igual. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s possible que no. Encara que es presentin els mateixos partits amb els mateixos programes i fins i tot els mateixos candidats, ¨¦s segur que les noves eleccions seran molt diferents a les del 20-D. Per diverses raons.

Un canvi en marxa. Els electors van anar a les urnes al desembre amb el vaticini de les enquestes que el sistema de partits canviaria. Que la corrupci¨® i la crisi pol¨ªtica i institucional dels ¨²ltims anys dinamitarien el model bipartidista. Efectivament el bipartidisme va patir un cop dur, per¨° els resultats electorals ofereixen m¨¦s aviat la imatge d'un proc¨¦s inacabat. Els resultats de les eleccions s¨®n ara una dada fonamental per als electors. Els qui tenien dubtes sobre l'abast del canvi saben ara que hi ha unes forces alternatives als dos grans partits plenament consolidats. El 26-J dir¨¤ si la ciutadania vol que culmini el proc¨¦s de canvi, o si prefereix replegar les veles.

Duel a l¡¯esquerra. Ara, els electors tamb¨¦ tenen molts m¨¦s elements per jutjar la credibilitat dels partits. Saben millor qui representa un canvi, i quin tipus de canvi representa. Durant aquests tres mesos, tots s'han exposat de tal manera que els resultar¨¤ molt m¨¦s dif¨ªcil camuflar les veritables intencions. Particularment il¡¤lustrativa ha estat la representaci¨® que els partits han fet de les negociacions per a un pacte de Govern i el teatre que les ha acompanyat per poder culpar l'adversari del frac¨¤s. Crec que els electors han pogut fer-se una idea total de qui volia negociar qu¨¨ i amb qui. Al final, les estrat¨¨gies de S¨¢nchez i Iglesias s'han neutralitzat m¨²tuament. Amb la col¡¤laboraci¨® de Comprom¨ªs, Iglesias ha aconseguit posar en evid¨¨ncia que el que S¨¢nchez pretenia era una abstenci¨® incondicional de Podem sense cap contrapartida, una mena d'empassa-te-la per tal de fer sortir Rajoy de la Moncloa. I S¨¢nchez ha aconseguit fer veure que amb la seva estrat¨¨gia d'exig¨¨ncies, el que pret¨¦n Podem ¨¦s arrabassar al socialisme l'hegemonia de l'esquerra. Ara mateix, les coses estan ben clares.

Duel a la dreta. Asseure's a la porta mentre esperava veure passar el cad¨¤ver pol¨ªtic de S¨¢nchez li ha donat a Rajoy un r¨¨dit conjuntural, per¨° no resol el principal problema del PP: que ¨¦s una for?a vella, anquilosada i corro?da per la corrupci¨®. La successi¨® en aquests tres mesos de nous i importants esc¨¤ndols, inclosa la ren¨²ncia d'un ministre, suposa un salt qualitatiu en la descomposici¨® de la seva imatge p¨²blica. F¨®ra l¨°gic que l'electorat ho tingu¨¦s en compte. Fins i tot els poders econ¨°mics m¨¦s interessats a preservar l'actual statu quo veuen amb preocupaci¨® la situaci¨® del PP. La q¨¹esti¨® ¨¦s si l'electorat conservador es decidir¨¤ a apostar pel nou actor que aspira a substituir el vell PP o li donar¨¤ una nova oportunitat. Encara que Rajoy intenti frenar Ciutadans acusant-lo de voler facilitar el retorn de l'esquerra al poder, el que ha demostrat el pacte entre Rivera i S¨¢nchez no ¨¦s que Ciutadans sigui ara m¨¦s d¡¯esquerres, sin¨® que el PSOE pot escorar-se encara m¨¦s a la dreta.

L'economia, pitjor. El 20-D el PP va provar de neutralitzar l'efecte de la corrupci¨® centrant la campanya en l'¨¨xit de la seva pol¨ªtica econ¨°mica. Al juny ho tindr¨¤ molt m¨¦s dif¨ªcil. En tres mesos, el cel econ¨°mic s'ha cobert de n¨²vols negres i fins i tot es parla d'una possible nova recessi¨®. En els anys que ha governat, el Govern del PP ha esgotat les reserves de la Seguretat Social, ha m¨¦s que duplicat el deute p¨²blic i ha propiciat una crisi d'ingressos que pot portar el proper executiu a una situaci¨® molt compromesa. Durant el primer trimestre ha caigut de nou la poblaci¨® activa. Cinc anys amb una taxa d'atur superior al 20% no poden qualificar-se d'¨¨xit. La reforma laboral no ha servit ni per crear ocupaci¨® de forma duradora ¡ªmalgrat el creixement del 3%¡ª ni per evitar la dualitat dels contractes. L'ocupaci¨® que es crea ¨¦s m¨¦s prec¨¤ria i m¨¦s mal pagada, la qual cosa, unida a la fugida constant de capitals cap a paradisos fiscals, pot provocar una crisi d'ingressos sense precedents. Tot aix¨° est¨¤ ara m¨¦s clar que el 20-D.