Mis¨¨ria social i crisi pol¨ªtica

Assistim at¨°nits al drama dels refugiats davant la passivitat d'una Europa deshumanitzada i subjugada al funcionament dels mercats; la pol¨ªtica espanyola ¨¦s incapa? de gestionar el pluralisme parlamentari; a Catalunya es prepara la independ¨¨ncia amb un full de ruta ambigu i canviant. I a Europa, a Espanya i a Catalunya la crisi econ¨°mica ha generat grav¨ªssimes condicions de mis¨¨ria social, sense cap m¨¦s resposta pol¨ªtica que la indol¨¨ncia o la protesta est¨¨ril. I hi ha qui encara nega la crisi de la pol¨ªtica, tant des de la dreta com fins i tot des de l'esquerra.

La dreta intenta despolititzar els conflictes i celebra la dificultat per generar una indispensable consci¨¨ncia ciutadana sobre la injusta distribuci¨® dels recursos. L'esquerra considera que la mobilitzaci¨® social, l'anomenada "nova pol¨ªtica" i el sorgiment de noves formacions pol¨ªtiques s¨®n proves d'una bona salut pol¨ªtica, tot i que les mobilitzacions siguin poc eficaces, la nova pol¨ªtica no resolgui la desigualtat social i les noves formacions pol¨ªtiques mantinguin un funcionament olig¨¤rquic. La dreta se sent c¨°moda amb la bona sintonia entre el poder pol¨ªtic i l'econ¨°mic, i l'esquerra sembla que se sent satisfeta amb una nova simbologia pol¨ªtica que, tot i que manca de resultats, nom¨¦s alberga algunes esperances de futur.

La pol¨ªtica (vella i nova) est¨¤ sent inefica? per donar respostes col¡¤lectives satisfact¨°ries i es mostra maldestra a l'hora de contrarestar la cruel asimetria en la distribuci¨® de recursos i oportunitats. Les desigualtats socials impossibiliten la cohesi¨® social i si, com a conseq¨¹¨¨ncia de la crisi de la pol¨ªtica, s'eludeix polititzar el conflicte, no es poden expressar demandes ni propostes unit¨¤ries per canviar la realitat. S'oculta la tensi¨® i el patiment social sota la catifa de la despolititzaci¨® o del quietisme pol¨ªtic. La pol¨ªtica hauria de reaccionar davant les tesis fatalistes i l'acci¨® pol¨ªtica s'hauria d'enfrontar als arguments sobre la inevitabilitat del desequilibri i la marginaci¨® social. Les mobilitzacions ciutadanes, intermitents i ocasionals, han estat insuficients per denunciar el drama quotidi¨¤ que suporten reservadament moltes persones. Els governs, els parlaments i els partits pol¨ªtics (vells i nous) han demostrat una greu ineptitud per regular el conflicte i per transformar escenaris pol¨ªtics insegurs en contextos civilitzats.

?s il¡¤lusori i engany¨®s afirmar que nom¨¦s est¨¤ en crisi la vella pol¨ªtica amb l'argument que ens trobem en una nova etapa d'aprofundiment democr¨¤tic, amb noves pr¨¤ctiques participatives i noves organitzacions pol¨ªtiques d'estructura horitzontal. Sens dubte, hi ha hagut canvis socials a Espanya, per¨° la pol¨ªtica, com a instrument de gesti¨® de les desigualtats i com a garantia de cohesi¨® social, no aconsegueix satisfer uns m¨ªnims objectius col¡¤lectius ni evitar excessives condicions de vida infrahumanes. Espanya ¨¦s un dels Estats amb m¨¦s desigualtat d'Europa i el Govern d'Espanya, m¨¦s pendent del deute econ¨°mic que no pas del drama social, no ha sabut afrontar les situacions de vulnerabilitat que pateixen els espanyols. La pol¨ªtica laboral de llocs de treball precaris i de salaris ¨ªnfims no ha aconseguit frenar la pobresa.

A Catalunya tampoc hi ha receptes pol¨ªtiques per moderar les alarmants xifres d'exclusi¨® social. L'atur arriba al 19% i el juvenil (menors de 25 anys), al 42%; els que fa m¨¦s de dos anys que estan a l'atur s'han multiplicat per cinc en els ¨²ltims set anys i ja en s¨®n 295.000; m¨¦s de 300.000 persones viuen en llars on tots els membres estan a l'atur; des del 2008 hi ha hagut m¨¦s de 55.000 desnonaments (una mitjana d'uns 20 desnonaments al dia); una cinquena part dels catalans (i un 29% dels nens i nenes) viu per sota del llindar de pobresa i la xifra continua augmentant; l'abandonament escolar prematur ¨¦s del 22%, i no hi ha recursos per donar una resposta digna a les gaireb¨¦ 540.000 persones que tenen alguna discapacitat a Catalunya. La pobresa creix i no hi ha pol¨ªtiques per redistribuir els recursos i per garantir els serveis b¨¤sics. Al contrari, paguem una de les energies m¨¦s cares d'Europa, i en els ¨²ltims vuit anys els rebuts de la llum i de l'aigua han pujat m¨¦s del 60%.

S¨ª que hi ha una profunda crisi de la pol¨ªtica, tot i que la neguin aquells insensibles al patiment ali¨¨ que despolititzen la mis¨¨ria social, o els que es complauen amb manifestacions populars i amb el sorgiment de moviments ciutadans. Els qui estan sense menjar, sense habitatge o sense feina no en tenen prou amb l'efecte placebo de l'anomenada nova pol¨ªtica.

Jordi Matas Dalmases ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UB.